La morta. Una molt estimulant resurrecció

    0
    Nota: (8)

    Us tinc que dir que Vaig veure “La morta” just el dia abans que el virus deixés els nostres teatres – i poc després , els de pràcticament tot el món- en un indefinit  estat letàrgic massa semblant a la mort. I hagués sigut molt injust, que “La morta” hagués tingut una mort tan prematura; aquesta excel·lent comèdia tirant a  autoficcional escrita per l’autor d’ “El rei borni” ( que com podreu comprovar durant la representació , n’està ja una mica tip que tothom el recordi només per aquell gran èxit), es mereix una llarga vida teatral. Marc Crehuet ens descobreix que quan tens un seriós bloqueig creatiu , el millor que et pot passar és trobar-te cara a cara amb el teu més il·lustre i potser massa oblidat avantpassat… sempre i quan , això sí, trobi el camí de tornada cap el seu món, , que ell sí que està ben mort. Crehuet aprofita per reivindicar el tremend drama teatral que li va proporcionar glòria més o menys efímera al besavi, i parlar-nos una mica i des del divertiment de la fama que ve i se’n va, i de  les inseguretats de tota mena que provoca el no saber si podràs tornar a repetir aquella jugada que tothom segueix esperant de tu.