Nota: (7)
Marc Rosich -que fa uns anys ja li va dedicar a Ocaña una obra en la qual compartia purgatori juntament amb Copi i Pasolini- recupera l’emblemàtica figura d’un personatge imprescindible associat per sempre més a aquella Barcelona amb aires llibertaris dels anys de la transició. I ho fa cedint-li tot el protagonisme a Joan Vázquez, que de copla en copla i de monóleg en monóleg i ben acompanyat sempre per la guitarra de Marc Sambola , es fa del tot seu a Ocaña de forma decididament brillant.
