Per un sí o per un no. L’excessiva dispersió de les paraules

    0
    "Per un sí o per un no", la batalla dialèctica de Nathalie Sarraute
    Nota: (6)

    L’esplèndid text de Nathalie Sarraute ( una obra a la qual li deu molt la Yasmina Reza d'”Art”, encara que Reza li trobés la vesant més obertament popular al que en el cas de  Sarraute agafa un aire més sofisticadament intel·lectual), no pot deixar-ho més clar. Al llarg dels menys de precisos 60 minuts que dura la representació del text, cal prestar sempre la més atenta atenció als girs i contragirs del llenguatge. A la subtilesa amb la qual una inflexió de veu pot estar marcant per a sempre més el futur d’una vella amistat. A la forma com les paraules i la seva forma de pronunciar-les ens estan parlant – de vegades de forma patent, sovint amb tarannà latent- de petites humiliacions i grans atacs d’orgull, de prepotències amagades darrera mostres d’afecte , de dependències que volen amagar la seva condició…I tot això, Elena Fortuny ho oblida un xic massa amb una posada en escena que, ja per començar, obliga els espectadors a no veure o a veure forçadament les expressions d’una de les dues parts del duel, que allunya tant a les actrius l’una de l’altre que impedeix captar la interactuació  entre els seus personatges, i que ( com si li fes por la nua subtilesa del text) , confia massa en l’excés dels miralls reflectants i la il·luminació una mica efectista.

    • West Side Story
    • Nomad
    • Crimen y telón
    • Paco Ibáñez