Ramon: el nen que s’ha fet gran sense voler fer-se gran

    0
    Nota: (8)

    Tot comença amb el to lleuger d’un Peter Pan mig actor i mig músic gairebé amb 40 “tacos” que no vol ni plantejar-se tenir a casa una criatura que no pari d’embrutar bolquers. I tot acaba amb el to molt més seriós del Peter Pan que per culpa del maleït Alzheimer, ha d’acabar canviant els bolquers dels més  grans de la casa. Entre un punt i l’altre, Mar Monegal ens ofereix un molt notablement construït monòleg que sap com anar escolant amb seriós humor  les dramàtiques paradoxes de les quals en  va carregada la vida, i  li serveix també a Francesc Ferrer per oferir-nos una  interpretació del tot vibrant.