Spiritual Boyfriends. Lligant a la classe de ioga

    0
    Nota: (6)

    Que vivim pendents dels “Likes” que rebem o no rebem ens ho va deixar molt clar Núria Guiu a la seva anterior proposta , que es titulava precisament “Likes” , i gràcies a la qual va rebre molts “Likes” a nivell internacional, atès l’èxit que li va proporcionar . I entre tants “Likes” , el ioga-  una disciplina en la que Guiu és tota una experta, com deixa ben palès al llarg del seu nou espectacle – hi feia també llavors la seva aparició. Doncs ara, el ioga – i la imatge estereotipada que tenim del ioga, i la forma com les seves postures i el teòric camí d’autoconeixement  que ens proposa es transforma sovint en occidentalitzat objecte de consum potser més apte per aconseguir lligar amb el teu profe en la matèria que per explorar mons interiors- es converteix  en el protagonista  absolut. Guiu s’apropa a la matèria amb uns magnífics recursos coreogràfics i amb una gratificant lúcida ironia. I acompanya la seva actuació i les seves paraules amb un molt brillant  muntatge videogràfic que ens permet identificar gestualitats similars en personatges que sovint qualificaríem com a antitètics. Però alhora, la seva proposta es queda una mica curta, una mica mancada d’evolució un cop ens ha quedat clar cap a on anava. I es perd també una mica , quan un dron vistós però innecessari es fa l’amo de l’escena sense motius aparents, més enllà de l’esmentada vistositat.