Una història real. Autoficcions comunicatives i petjades ultradretanes

    0
    Nota: (7)

    Pau Miró construeix amb habilitat i dirigeix amb precisió un text que sap com enxampar l’espectador oferint-li -fins i tot amb un puntet de “thriller”- diferents punts d’interès . I és que la obra –defensada amb notable competència pel quartet protagonista- aborda i crea vincles entre temes tan diversos com ara la forma de gestionar el dol, les relacions entre pares i fills, els lligams que es creen entre la creació artística – en aquest cas, la creació literària- i els propis trets autobiogràfics, o la manera com el pensament d’ultradreta pot fer sobtada aparició a l’escenari familiar més inesperat. No tots els personatges estan igual de ben resolts (penso especialment en la psicòloga de la història) ni totes les trames igual de ben aprofitades, però el conjunt resulta prou estimulant i suggerent com per mantenir-nos ben enganxats, i propiciar el debat.