Winnipeg. El poema més valuós era un vaixell

    0
    Nota: (7)

    Pablo Neruda ho va deixar dit: els crítics podien si volien carregar-se tota la seva poesia. Però havia un poema no escrit en paraules que estava destinat a perviure. I aquest poema era el viatge organitzat pel mateix Neruda en la seva condició de cònsol xilè especial per a la immigració d’espanyols que havien partit cap a l’exili després de la desfeta republicana. Neruda va aconseguir que més de 2000 persones salpessin cap a Valparaíso a bord del  vaixell Winnipeg. Però la manca de memòria històrica, a punt ha estat d’esborrar el poema fet viatge que ara recupera aquest excel·lent espectacle  de  Laura Martel i Norbert Martínez. La travessia se’n serveix aquest cop d’uns recursos estilístics que, per posar un referent ben conegut, navega una mica seguint la brúixola de l’Agrupación Señor Serrano. I barreja amb habilitat un teatre documental que alhora introdueix elements de ficció en la seva dramatúrgia, tot afegint-li també puntuals  tocs anacrònics que li piquen l’ullet a la modernitat i busquen la connexió amb un públic intergeneracional.