24 hores de la vida d’una dona

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: 24 hores a la vida d’una dona

    Amb música de Sergei Dreznin i llibret de Christine Khandjian i Stéphane Ly-Coung la novel·la breu ’24 hores en la vida d’una dona’ de Stefan Zweig es va transformar en un musical de cambra. Una fantasia dramàtica com un poema de Verlaine, va comentar la crítica francesa. L’adaptació dirigida per Ignacio García –estrenada ara en català– exagera fins a la caricatura aquesta atmosfera onírica, confonent l’elegíac Zweig amb Arthur Schnitzler. Com si el primer hagués escrit aquest drama confessional –entre ‘Carta a una desconeguda’ i ‘El jugador’ de Dostovieski– com si fos l’autor d”Història somiada’. Per cert, a la partitura de Dreznin es pot escoltar el Ligetti de ‘Eyes Wide Shut’ entre frases musicals de Legrand, Piazzolla, Sondheim i Richard Strauss.

    Aquesta forçada deriva simbolista es concentra en el narrador, convertit per García en un mefistofèlic personatge d’una opereta d’Offenbach. Tota la posada en escena està impregnada per un embafador cúmul d’estereotips d’obra amb ínfules artístiques i intel·lectuals. Un vestit de l’Emperador que despulla les seves moltes mancances. Pretén estar tan ‘à la page’ que només exhibeix pretèrites formes teatrals.

    Genèric saT! 18-19