Això ja ho he viscut

    0

    Crític: Santi Fondevila
    Mitjà: Time Out

    Els endevins no coneixen el futur. Les seves prediccions són simplement, o no tant simplement, records de vides anteriors. Serem capaços, doncs, de canviar el que sembla escrit? Això es el que vol esbrinar el doctor Görtler, un professor alemany que es planta en un idíl·lic hotel rural de la vella Anglaterra tot fent estranyes preguntes sobre els hostes que han d’arribar o els que ja hi són. Görtler és el motor d’aquesta enigmàtica història que abunda en el misteri del temps i a qui dona vida un superb Carles Martínez en una de les seves millors interpretacions. La seva inquietant presència, el seu inquisitorial interrogatori i les teories pertorben els hostes i l’hostalera sense que sàpiguen molt bé el per què.

    L’enigma embolcalla aquesta obra de J. B. Priestley que forma part de la seva trilogia del temps i que qüestiona el concepte de la temporalitat linial en favor de la teoria d’Ouspensky de recurrència eterna segons la qual tothom viu la seva vida una i altra vegada amb petits canvis. Un teatre d’idees d‘ambició filosòfica que abunda en una temàtica que li és molt propera a Sergi Belbel, que ja havia tocat la qüestió en obres com ‘El temps de Plank’ i ‘A la Toscana’.

    Sobre una arquitectura dramàtica de tall molt clàssic i d’indubtable eficàcia, el millor Belbel aixeca una funció tan precisa en el ritme, els moviments i les intencions com en la magnifica, per creïble i sentida, feina de Lluís Soler, Míriam Alamany, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Roc Esquius i el citat Martínez en un idoni espai escènic de Max Glaenzel.