Alba

    0

    Crític: Santi Fondevila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: Alba

    Què serà de les relacions humanes en un futur on els robots estaran tan humanitzats com per mantenir relacions sexuals amb els humans? Marc Artigau ho planteja en un text en què confronta una dona de 60 anys que conviu amb una androide i el seu antic amant, qui voldria recuperar la relació i que sent rebuig per aquest robot que s’assembla rabiosament a l’Alba quan era jove.

    Bones intencions que es dilueixen en un text sense teatralitat, amb uns personatges tan absents d’ànima com l’actriu robot que els acompanya i que intenta establir una relació dramàtica amb el tríptic d’El Bosco del títol que no queda gens clara i que fins i tot pot resultar pretensiosa. Tampoc ajuda una direcció ben resolta pel que fa a Lluís Marco i Montse Guallar, però força menys en el tràfec escènic de canvis de perspectiva de l’escena.

    Sobre qüestions molt semblants i amb una exposició modèlica ens va instruir i fins i tot delitar  Stefan Kaegi a Temporada Alta amb ‘Uncanny Valley’ i on el robot era mecànic per molt que se semblés a l’original de l’escriptor alemany Thomas Melle.