ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat)

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat)

     

    Marc Rosich ha reunit textos inèdits i altres estrenats per compondre un fresc contundent sobre les relacions tòxiques titulat ‘Actes de Solidaritat amb el patriarcat (ASAP)’, potser per apropiar-se amb sorna de la “veritat” desacomplexada i políticament incorrecta reivindicada per les forces reaccionàries. Quatre personatges sense nom i un convidat especial: la foscor d’una llum amb temporitzador. Els episodis posseeixen la crueltat de les criatures de Labute, el misteri pervers de Pinter, la franquesa sexual de Ravenhill, la duresa misantropa de Jelinek i un humor negre soterrat que connecta amb el Rosich de ‘Copi’ i ‘Ocaña’.

    Escenes ofertes amb una sorprenent contenció interpretativa, tot i que la història evolucioni cap a la farsa. Rosich director aposta per una presentació gairebé abstracta de la seva successió de batalles d’assetjament i enderrocament. Violència verbal, psicològica –sense renunciar a la brillant metàfora de l’agressió física– que Xavier Pàmies, Alba Pujol, Carla Ricart i Joan Sureda defensen amb una admirable austeritat emocional i gestual gairebé nòrdica. Encara que dels quatre és Pujol qui millor respon a la frase “valc més pel que callo que pel que dic”. Creua els braços i la seva mirada és una fortalesa interior inexpugnable.

    Genèric saT! 18-19