Deliri a dos

    0

    Crític: Santi Fondevila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: Deliri a dos

    Tornar a Ionesco per tornar a l’absurd. A l’absurd quotidià. A l’absurd de la naturalesa humana. I fer-ho amb una obra molt en sembla que inèdita a Catalunya però amb totes les constants del teatre del romanès. Aquí es tracta d’un matrimoni que, tancat al seu apartament, discuteix si el cargol i la tortuga són o no d’una mateixa espècie mentre deixen anar breus informacions de les seves vides i s’espanten amb la guerra que els amenaça des de l’exterior.

    La principal dificultat del teatre de l’absurd rau a definir el lloc des del qual parlen uns personatges aparentment normals però amb uns comportaments i diàlegs fora de tota lògica. Això i a saber explotar l’humor que neix de la banalitat i els jocs de sense sentit del que diuen i a contraposar la duresa del drama vital i col·lectiu amb la lleugeresa de la comèdia negra. Tant la traducció de Montse Bonet i Lluís Hansen com la direcció de Bonet són impecables. En un espai escènic auster però molt ben definit (Bibiana Puigdefàbregas), Bonet aconsegueix una fantàstica i propera familiaritat de la parella a la qual serveixen brillantment Montse Puga i, sobretot, Oscar Intente. Celebrat retorn.

    Genèric saT! 18-19