El gran mercado del mundo

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares

    Mitjà: Time Out

    L’acte sacramental no va desaparèixer per mort natural durant la Il·lustració espanyola. Va ser prohibit per incitar a la confusió moral i teològica. Com assenyala Joana Masó en el seu pròleg a l’edició d’Arola d”El gran mercado del mundo’, va sucumbir per la sospita que l’equilibri entre el missatge eucarístic i la teatralitat barroca s’havia trencat a favor del mundà aplaudiment. Combat entre el bé i el mal, habitat per una cort d’al·legories, que enlluernava el gran públic per l’espectacularitat del seu aparell escènic. Impossible que Xavier Albertí no se sentís atret per un gènere que reuneix moltes de les seves filies com a creador escènic, enriquit a més pel missatge social i filosòfic que aporta Calderón de la Barca.

    Estima que encaixa a la perfecció amb l’univers teatral que ha cultivat en els seus muntatges més personals: erudició, música, ironia, reivindicació de la cultura popular i iconoclàstia. Tots aquests trets es concentren en aquesta enginyosa producció que peca només d’una certa garreperia en el discurs profanador. Únicament en l’últim terç de la posada en escena –impactant en la seva successió d’imatges i missatges que rellegeixen l’acte sacramental en clau crítica, sacrílega i contemporània– exploten totes les possibilitats que abans treuen el cap amb excés d’administració i cautela. Segurament per augmentar l’efecte sorpresa de l’apoteosi final. Però val la pena passar per l’inicial desconcert –en el qual despunta un homenatge a Carles Santos– per després topar-se amb una de les apostes més lliures i interessants –en la línia d”Els jocs florals de Canprosa’– del TNC. Cal destacar, a més, les intervencions d’Antoni Comas, Roberto G. Alonso, Jordi Domènech i Silvia Marsó.