Jacuzzi

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares

    Mitjà: Time Out

    ‘Jacuzzi’ podria haver estat una bona ‘screw-ball comedy’ amb cançons de Clara Peya, amb una idea contemporània de les relacions personals, el politiqueig i les velles trinxeres de classe. Marc Rosich tenia a la mà dos personatges profundament incompatibles units per una irresistible atracció. També posseeix un grapat de paròdiques picades d’ullet cultes, de gags encertats –el millor el ‘running-gag’ del fil musical–i el potencial per erigir-se en un musical autoirònic i exquisidament kitsch i mamarratxo (estil John Waters).

    Però a excepció de tres intèrprets entregats, la funció no acaba d’arrencar i la trama sembla arrossegar-se entre històries i conflictes gens sorprenents de la intimitat i les contradiccions dels nostres polítics fins que en l’últim terç irromp un gir argumental que aporta una mica de vida i sang a l’espectacle.