La bona persona de Sezuan

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: La bona persona de Sezuan

    Oriol Broggi ha tornat a Bertolt Brecht. Ho fa al TNC, en el mateix escenari on va estrenar fa onze anys ‘El cercle de guix caucasià’. Torna amb un altre títol major del mestre alemany: ‘La bona persona de Sezuan’. Obra que feia 21 anys que no es representava en català amb la canònica traducció de Feliu Formosa, dirigida llavors per Fabià Puigserver. Els números canten: Brecht no abunda en els nostres escenaris. Absència que potser ha despertat totes les alertes, temors i dubtes en els responsables de recuperar un dels grans clàssics europeus del segle XX, tot i que el prestigi de la seva teoria teatral estigui seriosament tocat per la teatrologia contemporània.

    La sensació que deixa aquest estrany muntatge és que hi ha una consigna implícita per a què sembli el menys brechtià possible, com si la mateixa menció del “desconegut” autor fos verí per a la taquilla. S’imposa una visió daurada, amable, de faula llunyana i antiga, de pintura sobre seda, amb especial protagonisme -per no dir excessiu i distorsionant- de la suau cadència de les composicions de Joan Garriga, deixant el compositor original (Paul Dessau) com una aïllada menció a la pàgina equivocada. Un musical suburbial i lleugerament proletari -si algú encara concep i entén la noció de classe- que accentua els trets més costumistes i tragicòmics dels personatges que condicionen les decisions morals de la prostituta Shen-Te i el seu àlter ego, l’explotador Shui-Ta .

    Un doble personatge interpretat per una espectacular Clara Segura. Actriu que assumeix amb grandesa i llum pròpia l’enorme responsabilitat que li ofereix Brecht. Aquí queda com a record memorable d’aquest muntatge la seva primera escena amb el també formidable Joan Carreras (l’aviador Sun).

    Genèric saT! 18-19