La Familia Addams

    0

    Crític: Andreu Gomila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: La Familia Addams

    La nissaga de còmic creada per Charles Addams als anys 30 torna a estar de moda, després de la sèrie dels anys 60 i les pel·lícules dels 90, gràcies als nens nascuts en el nou mil·lenni que han vist alguna cosa diferent, especial, en la família formada per Morticia, Gómez, Miércoles, Pugsley, Fétido i companyia. I el musical rebla clau del fenomen. Estrenat a Broadway el 2010 amb fervor (va estar en cartell prop de dos anys) i amb diversos ‘revivals’ al darrere, arriba ara Barcelona amb direcció d’Esteve Ferrer després de fer temporada a Madrid amb solidesa, en una producció espaterrant, amb uns Addams més grans i amb la Miércoles que ha deixat de ser una nena i s’ha enamorat d’un noi ‘normal’.

    Damunt l’escenari, la producció funciona com un tro quan Gómez (Xavi Mira) i Miércoles (Lydia Fairen) porten la veu cantant. La història passa entre ells dos. Fétido (Frank Capdet) és un bon secundari, però Morticia (Carmen Conesa) queda enrere en termes vocals tot i una presència escènica devoradora. El problema, al meu entendre, només apareix quan Ferrer s’aprofita del caire espanyol de Gómez introduint referències locals madrilenyes en el llibret de Marshall Brickman. Poques picades d’ullet a Barcelona i massa referències a la política ibèrica i al ‘cocido madrileño’. I alguna broma, com la rapidesa de Lurch, que repetida tres cops, ja no fa gràcia. Tanmateix, estem davant d’un gran espectacle que farà les delícies de grans i petits.

    Genèric saT! 18-19