La tercera via de Silva

    0
    Crític: Jordi Bordes
    Espectacle: Un fill, un llibre, un arbre
    L'escriptor mort rebutja la sensibleria però, tot i fer sorna, el to final té un regust moralista que cansa.

    La comèdia està pensada per fer riure. La comèdia negra, per glaçar la rialla de l’espectador. La quotidianitat és un camp de cultiu fèrtil en l’humor, perquè el públic s’hi identifica i perquè, efectivament, una acció formal fora del seu espai esdevé absurda. Jordi Silva és un dramaturg amb una mirada fresca, sense complexos, que escriu sobre la generació de l’Estatut (la que ara ja es van fent a la idea que la dècada dels trenta no és tan terrible i que encara se sent jove) que va signar amb èxit el seu primer text: Ja en tinc 30! La temporada passada va fer un pas notable en la profunditat de la trama, a La millor nit de la teva vida però que no ha tingut, per ara, l’empenta del títol de bateig possiblement a l’espera de trobar una indústria forta que propulsi el segon text. El tercer treball dóna una volta de més pertot arreu: per la trama (que la descús), pels personatges (és capaç de donar el protagonisme a un mort que s’apareix en el pensament dels que l’han sobreviscut), per l’escenografia (que aconsegueix sorprendre gratament amb un llit que ja voldrien patentar els d’Ikea), i per la música (quan s’aprofita Pep Anton Muñoz com a valor del musical). El treball d’Antonio Calvo ha intentat que la pizza creixés pertot arreu i se’n surt només a mitges. Aconsegueix despertar algun gag i serveix a la comèdia de situació de Silva.

    L’obra és un compendi impossible. Se li reconeix el daltabaix amorós de les obres del dramaturg, un plantejament de comèdia popular que supera el clàssic vodevil. Ara es completa amb la presència fantasmagòrica d’un escriptor difunt present encara en el record i el subconscient dels personatges de la trama. Silva s’ha fet un pèl més gran. Ja no parla de la dificultat d’emancipar-se de casa, ni de patir per viure la millor nit de la vida (que obliga a resignar-se la resta de la vida). Ara parla de paternitat, avortaments, hormones, predictors i esterilitat. S’atreveix a fer pujar el mort i qui el vetlla a l’escenari d’un programa televisiu, en què es premia la raresa social: des de presentar un guionista de 26 anys heterosexual i amb ganes de tenir un fill, fins a posar davant les càmeres una noia que ha quedat embarassada tot i protegir-se amb Diu i amb preservatiu. Per rematar-ho (un segon final que desencaixa l’espectador però que té els millors moments), un debat sobre el final feliç. L’escriptor mort rebutja la sensibleria però, tot i fer sorna, el to final té un regust moralista que cansa. No calia, això.

    • la neta del senyor linh
    • lehman trilogy
    • juan tamariz
    • Els set pecats capitals