My low cost revolution

    0

    Crític: Andreu Gomila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: My low cost revolution

    En escena, tres noies molt joves vestides de carrer que ens miren a la cara. Una, de cop, ens mostra una mà, després un colze, l’espatlla, la panxa, un pit, el cul i el pubis. I ens diu que la resta són tonteries. Ja ho hem vist tot, potser pensem sense saber que no hem vist res. Perquè el que ve després és una reeixida explicació de com és el món per a tres noies que volen rebel·lar-se. Parlen contra el capitalisme, contra la monarquia, contra la constitució, amb convicció, amb dades, amb la demagògia justa, i una teatralitat molt física que fa que no els puguem treure els ulls de sobre.

    El que fan Glòria Ribera, Agnès Jabbour i Nikole Portell són accions brossianes inspirades en el llenguatge de Carles Santos, però sense recursos, amb el que tenen a mà. I ho fan molt bé. Al final, no volen ni que les aplaudim: s’obren els llums de sala, agafen l’escombra i la fregona i netegen tot el que han escampat. I el públic se’n va.

    Genèric saT! 18-19