Orsini

    0

    Crític: Santi Fondevila

    Mitjà: Time out

    Tot inspirant-se en l’atemptat que el 1893 va partir el Gran Teatre del Liceu en la solemne inauguració de la temporada, el jove Aleix Aguilà ha volgut tirar la seva pròpia bomba Orsini teatral en un joc de miralls d’aspiracions pirandelianes que lamentablement no va mes enllà d’un foc d’encenalls. Una bomba que recupera el discurs de la lluita de classes contra la burgesia creant una parangó entre el públic del TNC i aquell del Liceu que anava no tant a escoltar òpera sinó a lluir-se i que el veiessin com si ells fossin els protagonistes, a banda d’emular el Peter Handke de ‘Insults al públic’.

    En aquesta remembrança Aguilà introdueix un joc de teatre dins del teatre on hi caben les referències més o menys simbòliques cap al nacionalisme i les vicissituds d’un noi que vol ser noia. Una garbuix d’idees que no s’articulen dramàticament malgrat l’indubtable alè poètic de la escriptura i els esforços dels intèrprets.