Poe. El cabaret macabre

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: Poe. El cabaret macabre

    Després de ‘Flor de Nit’, Gataro (companyia resident de l’Almeria Teatre) ha tornat a recórrer al catàleg musical de Dagoll Dagom per proposar una versió cabaretera de la gran producció que saquejava el fosc univers d’Edgar Allan Poe –sobretot l”Estrany cas del Sr. Valdemar’– per construir una història d’amor i terror. Si la primera adaptació lluïa i fluïa per les naturals concomitàncies entre el cabaret i l’homenatge al Paral·lel, aquest segon intent presenta més dificultats. La partitura d’Òscar Roig –amb la solemnitat operística d’uns ‘Miserables’– no és el millor acompanyant per a un espectacle que mira sense grans complexos la paròdia i el glamur trash.

    ‘Poe, el cabaret macabre’ és un còctel interessant entre el terror pop de ‘Sombras tenebrosas’ de Tim Burton, una versió boja de ‘Retorn a Brideshead’ i una adaptació ‘cañí’ de ‘Rocky Horror Picture Show’, amb un doctor de camí –o de tornada– a una sessió de ballroom i voguing. Però tot presentat, cantat i ballat amb la banda sonora equivocada, impossible de transformar en alguna cosa que l’allunyi de la seriositat original. Una servitud que no juga a favor de la proposta.