Solo per a Paquita

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares

    Mitjà: Time Out

    A Paquita li agrada el bingo. Paquita és addicta al cafè. Paquita no té parella. Paquita té secrets. Paquita és valenta i els comparteix amb (catastròfica) franquesa amb el públic. El reunit a La Seca. Al qual ella interpel·la com si estigués en una reunió terapèutica de malalts d’amor. O això sembla. El text d’Ernesto Caballero, dirigit per Genoveva Pellicer, és -com explica el programa de mà- un joc de nines russes. Hi ha moltes Paquites en el personatge que interpreta Anna Sabaté, com molts són els rols que en silenci assumeixen els espectadors.

    Un divertiment d’aparences, com la inicial d’estar davant d’una obra ferotge amb l’amor romàntic, amb una protagonista instintiva seguidora de les teories radicals i iròniques de Valerie Solanas i el seu Manifest Scum. Però el buscat artifici creat per l’autor -que es perllonga en el treball de l’actriu- no es conforma amb aquesta primera versió del monòleg i evoluciona cap a una farsa guinyolesca la naturalesa de la qual no convé destapar. La sorpresa forma part -fins a l’última escena- dels valors d’aquest muntatge. Una deriva que el públic gaudeix -amb la mateixa fruïció que davant de ‘Què va passar amb Baby Jane?’ – fins que el gir final proposat flirteja amb la nua sinceritat.