Un moment de l'assaig de 'Cyrano de Bergerac' a la Biblioteca de Catalunya

Els que encara estem impressionats per Incendis i ens sentim envaïts per aquell sentiment de Broggi forever aviat tindrem premi: Oriol Broggi i la seva companyia ja tenen gairebé a punt d’estrena Cyrano de Bergerac , el clàssic d’Edmond Rostand en la mateixa versió o traducció que va fer Xavier Bru de Sala per a Josep Maria Flotats. El protagonista és l’inesgotable Pere Arquillué –per a qui sempre que tinc ocasió proposo pagar-li un balneari entre tots- ben acompanyat per Marta Betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Marta Betriu, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. És a dir, una companyia gran. L’estrena està prevista per al 23 de maig a la Biblioteca de Catalunya. Abans, però -el dia 15- faran una roda de premsa i en tornarem a parlar.

Avui ens ve de gust explicar l’extraordinària aventura que significa assistir a un assaig. No és la primera vegada, certament Broggi sempre ens convida, però tant i així, no podem passar per alt el privilegi se sent en entrar a la intimitat d’uns artistes d’alta volada, observar els seus moviments encara no fixats, les seves intencions encara no resoltes, la descoberta de coses noves… És fascinant, de debò. Infinites gràcies.

Així que, tal com havíem quedat, dimarts passat vaig aparèixer per la Biblioteca de Catalunya per veure els primers batecs d’aquest Cyrano, l’home amb cara lletja i ànima de poeta. Entro de puntetes i discretament m’assec en una cadira al costat de Ramon Vila, un fidel als espectacles de l’Oriol. Hi ha algú més de premsa. S’atura l’assaig i en Broggi ens ve a saludar. Ens explica que va escollir aquesta obra perquè no és ben bé un clàssic però ho sembla, perquè sempre és un èxit i perquè és a cavall entre una obra comercial i, a l’hora, culta reflexionada. També reconeix que és una obra perfecta per fer-se a la Biblioteca i pel tarannà de la productora La Perla, que tiren endavant l’Oriol Broggi i la seva gent.

Però sobretot, perquè el Cyrano és un personatge que, tot i ser de cultura francesa, tothom el té present. És carismàtic i tendre i els seus intèrprets aconsegueixen fer-lo entranyable i inoblidable (tothom recorda Josep Maria Flotats o Gerard Dépardieu al cinema!). Per això, escollir el protagonista no era fàcil: Ja fa 28 anys que la va fer Josep Maria Flotats i no s’ha tornat a muntar. Nosaltres, des de la Perla, fa temps que hi rumiàvem. Vaig pensar que si trobava l’actor i el temps, ara era el moment. I al Pere Arquillué li va agradar el projecte, explica Broggi.

Torna l’assaig. Ara som asseguts a les cadires que d’aquí a un parell de setmanes ja ocuparà el públic. Aquesta vegada la gran grada està disposada com un triangle o una banya llarga, entre la porta i la seva ala dreta tombant cap al fons: sou a la hipotenusa de la Biblioteca!, especifica l’Oriol.

L’escenografia està encara molt embastada. La sorra –que ja forma part de la companyia- està gairebé sola amb alguns elements que els mateixos actors van movent segons l’escena que treballen. Sobre això no podem donar gaire pistes. Hi ha un palanganer antic de ferro forjat, la cortina blanca que ja hem vist almenys a Hamlet i Incendis i poca cosa més.

L’escena que ens toca és una lluita d’espases entre els més joves. Isaac Morera és el Mestre d’Armes: És actor però està, a més, especialitzat en esgrima teatral i ja ens va fer de professor d’esgrima per al Rei Lear i altres produccions. Aquesta vegada li he demanat de fer de Mestre d’esgrima ell mateix a l’obra i ha dit que si!, continua Broggi, satisfet. Però a mig parlar s’aixeca. Vol controlar no només el moviment sinó el sorollet de les espases i es disposa a dirigir l’orquestra. Els petits detalls alimenten els seus espectacles!

En aquests moment entra Pere Arquillué. És l’autèntic Cyrano, com si tota la vida hagués tingut aquell nas. No es nota gens que és afegit. Em pregunto com un home amb un físic força característic, pugui ser tan camaleònic. L’Oriol se’l mira atentament i algú apareix a completar la feina amb la perruca i un barret. Aquí si que qualsevol referència al Pere Arquillué desapareix del tot. Hi ha un problema, però: la perruca és massa neta: Pensa que et mous en un ambient de pols, no es pot tenir el cabell tan net!. Algú té una idea més higiènica que embrutar el cabell a la força: una cua de cavall. Perfecte, perfecte, diu l’Oriol, entusiasmat del gran canvi amb un petit gest.

La baralla continua i els joves van agafant molt de dinamisme i seguretat. Ja fan una musiqueta amb el soroll sense que s’apreciï en els moviments. Tots són molt dinàmics i riuen, tot sembla que serà un espectacle divertit. Babou Cham els dóna marxa amb el seu bé de Déu de veu i el Broggi no pot evitar de ficar-se prop les punxes. Sempre és a escena, ben aprop. En un moment donat els demana de seure i fer rotllana al seu voltant. Ha vist coses i els ho marca.

Abans de tornar a començar demana a Pau Vinyals que es vagi a posar la panxa. Mentrestant faran l’escena d’en Cyrano i el cosí de Rosaura (Bernat Quintana), una escena preciosa que marca el tarannà de l’obra. El noi està molt enamorat i en Cyrano li fa saber que a ella no li és indiferent. Però als dos els falta alguna cosa i li fa una proposta: Jo et deixo la paraula i tu em deixes el rostre. Li demana de fer front comú per seduir-la entre tots dos. L’Oriol riu del text.

Ha passat una bona estona i s’han de tornar a aturar per posar coses en comú. És el moment de marxar. Però em crida l’atenció un taulell amb l’atrezzo classificat per escenes: hi ha un cistell amb calçots! Són gent de camp, m’expliquen. Hi ha un altre cistell amb una ampolla i gots per anar servint aigua, cartes, paperines… Tot té el mateix to del meravellós espai de la Biblioteca.

La Biblioteca de Catalunya ja és per a La Perla 29
A aquesta petita productora que va néixer al barri de Gràcia l’any 1999, l’hem vist créixer tots pas a pas. Els espectacles que han proposat han estat ben rumiats i han seguit una línia reconeixible. Quan varen entrar a la Nau Gòtica de la Biblioteca, un espai que si no ho varem entendre malament va inaugurar l’avi de l’Oriol, el gran mestre Moisès Broggi, quan era metge de l’Hospital de la Santa Creu, semblava que estaven fets l’un per l’altre. Broggi, amb la seva poètica personal, hi anava posant signatures: ara l’olivera, ara ocellets, la sorra… Els espectacles, tots semblants i tots molt diferents, es mouen allà com al seu espai natural.

Però els dos últims anys han estat incerts per a la companyia. El contracte es va acabar i, si bé sempre han aconseguit quedar-se amb més o menys temps, no s’hi podien instal•lar del tot. Per a ells tot tenia un molest to provisional que no els permetia disfrutar-ho.

I fa ben poc va arribar la notícia: la Nau Gòtica se cedia a La Perla 29 per a un any i mig, almenys. L’alegria va ser immensa. Per no avorrir-vos amb literatura de fan, us poso un extracte del discurs que Oriol Broggi va preparar per als seus amics el dia de la celebració d’aquesta cessió:

*Unes paraules són el que tots considerem necessari per segellar el motiu i l’emotivitat que ens porta a trobar-nos avui. Estic content i orgullós de ser el qui li toca de parlar i llegir el meu paperet aquest vespre, davant vostre, aquí a la Nau Gòtica de la Biblioteca de Catalunya.

El 8 de març de 2006 una colla d’il•lusos, de somniadors i de temeraris, agrupats sota la bandera de La Perla 29, vam estrenar Antígona. Vam arribar a aquest espai per atzar, una peripècia teatral. Quan la Dolors Lamarca, amb la seva visió i valentia ens va obrir les portes, crec que no podíem imaginar que avui estaríem aquí celebrant aquesta festa, i celebrant que a partir d’ara podrem romandre d’una manera més estable en aquest bonic espai.

Avui, doncs, volem celebrar que podem estar aquí. I també, volem celebrar que estem contents per tot allò que hi hem fet i per tot allò que hi farem, en un futur

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad