Guillem Albà amb els Marabunta i Txarango, durant la gala Catalunya Aixeca el Teló

“Gràcies, Adetca, per confiar amb els joves.” Quantes coses diuen aquestes paraules! Van ser les últimes que va pronunciar ahir a la nit en Guillem Albà, amb tot el públic dempeus, ballant, jugant, tocant-se, saludant-se, abraçant-se, aplaudint eufòrics, fent fotografies per fixar el record… I al teatre més mudat de Catalunya: el Liceu. La 15a Gala Catalunya aixeca el teló va ser una celebració de la vida. I sobretot del teatre i les arts escèniques en general. Un revulsiu per combatre la indignació que sofrim tantes i tantes vegades contra el comportament dels polítics, els que menyspreen la cultura i la castiguen arravatant-li el 21% del que tant costa de recaptar. Un nou concepte!

Em costa molt parlar-ne perquè, probablement, ara ja no queda res per dir. Els companys de diaris de paper van fugir espiritats per poder entrar la crònica a l’última edició; les ràdios, ben al moment, ja comentaven l’encertada de capgirar una Gala que, també cal dir-ho, cap any ha estat igual. I jo, com a neodigital, que penso que tinc temps per a tot, vaig anar a celebrar-ho! Però a mi ser la primera no em preocupa gens. L’important és comunicar. I confirmo el que han comunicat els meus companys: l’energia i la felicitat d’aquesta Gala del 2016, que no va parlar gens del que oferiran els teatres però si del que podem sentir si hi anem, de la força que podem arribar a tenir si defensem tots junts la cultura.

En Guillem Albà, els Marabunta, les germanes Sey, Joan Colomo, la Cia. Els Impuxibles, la gent de La Segona Hora, en Tortell Poltrona, Txarango, Psirc, Clara Segura, Nausicaa Bonnin i Aina Clotet en directe-potser em deixo algú, disculpeu- i tots els que van anar sortint filmats, van aconseguir que no trobéssim a faltar els títols que lluirien els teatres: “Avui toca això, anem d’aquest pal!”. va advertir en Guillem. Hi va haver circ, música, dansa, teatre, com en un gran espectacle d’aquells de nit rotllo Las Vegas, però a la catalana. I també i reclams constants, camuflats més o menys en clau de joc o no, sobre la clatellada de l’Iva i l’oportunitat de sortir tots a reclamar que acabi. Van demostrar d’una manera molt intel•ligent, el poc que fins i tot els mitjans més nostrats dediquen a la cultura i el molt que dediquen als esports (si ho podeu recuperar per Inernet, és impagable!). Ens van guiar en un joc al que molts feia temps que no jugàvem: seguir en tot moment el que ens demanaven de fer. Com criatures! I en Tortell Poltrona ens hi va acompanyar amb una altra frase intel•ligent: “Sóc aquí, al Liceu, per parlar del teatre per a gent important: els nens i nenes de Catalunya!” També va tocar el crostó als trens, però això ja és el pa de cada dia!

ELS PENSADORS DE LA GALA
Segur que en Guillem va improvisar molt, perquè ha nascut pràcticament darrere l’escenari i en té la ma trencada. Però també estic segura que el guió que va seguir era sòlid i ben pensat. El signaven conjuntament en Guillem i en Pau Escribano, és a dir, un gran comunicador i multipallasso i un bon guionista i escriptor. Cap de les paraules que es van dir era perquè si. Tots dos són de Vilanova i deuen haver crescut als mateixos patis, es coneixen molt bé. Han preparat ja junts almenys 3 gales del FICCAT i alguna del Festival de Cinema de Sitges. I Comparses de Carnaval, i Pastorets… Si bé en Pau s’ha centrat més en la creació literària (forma part de l’equip de guionistes de Minoria Absoluta a la televisió i al teatre, ha escrit i dirigit obres com ara Dins la cova o Tot esperant Joel Joan; ha escrit dos llibres i també ha rodat curtmetratges,) en Guillem s’ha centrat més en la seva faceta de clown de diversos registres, cantant i animador. Enguany ha dirigit Garbuix, el 20è Circ d’Hivern de NouBarris, forma part de l’equip dels el Cird Rhum i és a punt de incorporar-se a l’elenc de Molt soroll per no res, de l’Àngel Llàcer.

Només afegir que tothom va sortir amb el somriure fixat a la cara, un somriure que, probablement, van mantenir tota la vetllada.

I QUÈ VEUREM L’ANY QUE VE?
Com que no tinc ni un bri de la gràcia que tenen ells, acabaré aquesta crònica tirant de la ma del déu google i us avançaré un mini piscolabis de la programació de l’any que ve. Si vàreu anar a la Gala o la vàreu veure per la tele, segur que ja teniu ganes de comprar entrades!

Serà un any de musicals. Els més esperats són Scaramouche, la nova producció de Dagoll Dagom i el retorn de La Cubana, que estrena Gente bien al Coliseum; per als més petits, el Gran retorn a la fantasia de Gerónimo Srilton, amb direcció de Lluís Danès, (Teatre Condal) o el TGB, que ens porta l’èxit de Broadway El despertar de la Primavera i Oliver Twist; Però també s’estrena Moustache. El Musical, de Coco Comín, a l’Apolo; torna el Flor de nit. El Cabaret, a l’Almeria Teatre, amb direcció de Víctor Àlvaro; El Petit Príncep, de La Perla, Àngel Llàcer i Manu Guix, tornarà al desembre al Barts. I al Tívoli veurem Priscilla. Reina del desierto, el musical i Dirty Dancing. I, al Borràs, Opera for kids.

Pel que fa a la dansa, dijous s’estrena al Barts Cambuyón, un espectacle a ritme de percussió; Per la resta, trobareu dansa a tota la programació del DanSAT (Mar Gómez, La Veronal, Iron Skulls, Thomas Noone…), a la del Mercat de les Flors, la Casa de la Dansa; a la de Porta4 i a la de La Caldera.

No ho volem fer llarg, però tingueu en compte que també és un mica l’Any de la Màgia i del Circ, amb diversos títols que ja us anirem avançant. De moment, anoteu que hi ha un festival a El Rey de la Màgia i que la Pepa Plana actuarà a la Muntaner.

I pel que fa al teatre, n’hi ha tant que ja directament, farem com els de la Gala. Bé, us direm alguns títols potents per anar fent boca:

A La Seca, El darrer dia del Cafè de La Granota, de Jesús Montcada i Una vida al teatre, de David Mamet, una celebració de tota la vida que l’Enric Majó ha dedicat a la seva gran passió. Amb l’Enric Majó i en Dafnis Balduz.

Al Borràs torna El bon pare i nova oportunitat al Club Capitol per veure You say tomato i encara un tercer retorn dEl curiós incident del gos a mitjanit, aquest cop al Poliorama.

També veurem actors de tota la vida com ara Arturo Fernández que farà de capellà a Enfrentados, a l’Apolo i José Sacristan, que ve al Poliorama amb un Mamet.

Acabem amb alguns títols dels teatres del Grup Focus: Avui no sopem, ja en cartell al Condal; La Treva, amb direcció de Julio Manrique; La Mare amb l’Emma Vilarasau dirigida per Andrés Lima; una nova versió de Art, de Yasmina Reza, amb Francesc Orella, Pere Arquillué i Lluís Villanueva i una sorpresa: en Joan Pera i Lluis Canut formen una nova estranya parella a Els bufons del regne, dirigits per Martí Torras.

L’extensa programació del TNC i del Teatre Lliure, com que ja es van presentar, les podeu consultar a:
TNC: http://tetral.pre.interdigital.biz/ca/noticies/18134/el-tnc-estrenara-temporada-amb-clave-i-joan-brossa-a-lepicentre#.V873ypiLQ0Q

Teatre Lliure: http://tetral.pre.interdigital.biz/ca/noticies/16849/el-lliure-fara-40-anys-amb-una-temporada-a-la-recerca-de-la-identitat#.V874TZiLQ0Q

I ens quedem curts, perquè encara hi hauria el Festival Temporada Alta i la Sala La Planeta, de Girona; la Sala Trono, de Tarragona; el Teatre Ponent, de Granollers; el Teatre de l’Aurora, de Igualada; el Tantarantana, l’Antic Teatre, la Nau Ivanow, la Sala Fènix i el seu compromís amb La Commèdia dell’Arte; l’Hiroshima, l’Àtrum Teatre, l’Akadèma… Són teatres que fan programació de curta durada i potser es faria massa llarg. Però no els oblidem. Us anirem posant al corrent seguint les seves presentacions de temporada i de cartellera.

Molt bona temporada a tothom i… Visca la cultura i Visca el Teatre! (malgrat els pesi…)

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso