The Mamzelles 'salten' sobre el llit de l'Hotel Internacional el dia de la presentació de My Sweet Country

A partir del 25 de març, el Teatre Poliorama recupera aquelles ‘sessions golfes’ que van començar amb The Guarry Men Show fa uns tres anys, amb l’espectacle My Sweet Country, creació de The Mamzelles i Àlex Mañas. Es tracta d’una peça de teatre musical, amb 10 temes composats per The Mamzelles expressament per a l’obra, però prou independents perquè es puguin escoltar sense haver d’assistir necessàriament al teatre. És una creació col•lectiva sota el guiatge d’Àlex Mañas, autor del text i director. Es podrà veure fins al 28 d’abril, encara que recomanem mirar l’horari. Generalment comença a les 23 h, però algun dia ho ha fa les 20.15 h.

Tres noies joves, veïnes de barri i amb una situació econòmica que trontolla, coincideixen en una festa on, com si es tractés d’un joc, decideixen ‘lligar’ per obtenir comissions. “Si el noi no està malament i, al damunt, cobrem…”, es plantegen. Un dia, una agència de prostitutes de luxe els ofereix ‘feina’ d’alt standing. La proposta és llaminera i accepten.

Aquest és el plantejament de la història, que les noies expliquen a temps passat amb moments de flash back. Però no pretén acusar ni defensar la prostitució. No és més que una sortida de l’austeritat per poder viure un somni de luxes i glamur, per conèixer gent important amb amor entremig. Però en les reflexions finals, veiem que les noies descobreixen el perquè el país està en la situació en què estem: “A la seva manera, fan la revolució, però molt infantil, rosa… Jo diria que fan terrorisme naif. Volen ajudar la gent que està com elles amb la seva pròpia teoria de la conspiració”, diu Àlex Mañas, que confessa que tenia moltes ganes de tornar a fer un musical. Mañas és l’autor de Què, el musical que va dirigir Àngel Llàcer.

L’obra és també força austera. No hi ha orquestres ni grans instruments: només les tres veus, que s’acompanyen amb una guitarra i un ukelele que toquen elles mateixes. “Volen explicar què passa al país, però no tant des de la crisi. Es pregunten què som capaços de fer per aconseguir el que volem. O, al revés, estem disposats a renunciar als somnis si hi ha un camí? Però ho diuen des de l’esperança, no des de la reivindicació. I d’una manera divertida. És un espectacle d’humor”, diuen. Mañas afegeix: “Parlen sobretot de les mentides dels polítics. Una d’elles coneix un ‘president’, s’enamora d’ell i ell li diu mentides. Però tot això està soterrat. La primera capa és una comèdia àgil, divertida i amb personatges excèntrics”.

Hem de dir que ha estat una roda de premsa també una mica excèntrica, però molt divertida i agradable. Les tres noies se’ns han presentat dins d’un llit de l’Hotel Intercontinental –a la Rambla, al davant del Liceu- al costat del seu director Àlex Mañas, que s’ha mantingut fora dels llençols. En acabar, ho hem anat a celebrar sense haver de llençar cap envàs.

EL CONTE DE THE MAMZELLES
The Mamzelles, Paula Ribó, Bàrbara Mestanza i Paula Malia, són tres actrius/cantants nascudes l’any 1990. Han estudiat a l’Institut del Teatre i també a l’Escola Eòlia en l’especialitat de teatre musical. Aquí es van conèixer, es van entendre i van decidir fer el camí professional juntes, en comptes de quedar-se al costat del telèfon, cosa que, en aquests temps, no sol ser una gran idea. Sobretot si comences.

Una decisió que va també néixer en una festa. No sabem en quin moment de la nit, les tres noies es van convertir en Mamzelle Raibo, Mamzelle Mali i Mamzelle Mess, tres personatges excèntrics i desvergonyits que es van llençar a entretenir l’audiència amb un nom inspirat ni més ni menys que per Georges Moustaki i el seu tema Mamzelle Gibson -l’homenatge té mèrit ja que, quan elles van néixer, Moustaki ja tenia 56 anys!-. Es van animar i van començar un camí musical obert a més inspiracions sota el nom de The Mamzelles. Guanyen el premi Joventut 2011 i enregistren un disc Que se desnude otra, produït per Miqui Puig.

Un inici sòlid que les va portar al Luz de Gas, on algú les va descobrir i les va trobar perfectes per fer la campanya Envàs, on vas?. I aquí comença la part més excitant del ‘conte’. La campanya –polèmica o no, elles no hi tenen res a veure- va tenir un llançament sense precedents, ja que apareixia per televisió contínuament en les seves diferents formes. Com que això passava per Carnaval, van veure com un munt de gent es ‘disfressava d’elles’ i un altre munt, d’envasos. “No ens ho podíem creure, ens feia un efecte tan estrany veure com disfrutaven amb aquesta disfressa!”, ens diuen. Jo puc confirmar que hi havia botigues plenes d’envasos de roba de tota mena. I les perruques! A més, totes les actuacions que van tenir en el temps de l’anunci omplien la sala, ja que despertaven força expectació. Afortunadament això no ha acabat, ja que continuen tenint bolos com a cantants.

THE MAMZELLES TEATRE
En un moment d’aquesta història es retroben amb el dramaturg i director Àlex Mañas, que havia estat professor seu i se’ls acut la idea de fer un ‘musical’ ben diferent, de creació col•lectiva. I sorgeix My sweet country, que estrenen a Plataforma ID, la sala de teatre de l’Escola Eòlia. “Sobretot, vull que quedi clar que ja ens coneixíem i havíem treballat l’espectacle abans de l’anunci. D’aquí va sortir el nom de Mamzelles Teatre, que esperem tiri endavant amb més coses. Elles són una mica com els personatges de l’obra. Gent amb inquietuds, que vol inventar un llenguatge diferent per dir les coses. Hem sento molt orgullós de formar part de Mamzelles Teatre. És el nostre debut professional i tenim la sort de fer-l’ho al Poliorama!, assegura Mañas.

Toni Albaladejo, productor, ha estat el que les ha portat al gran teatre de la Rambla: “He de reconèixer que veure-les a l’anunci ha influït en la decisió. Però també conec i confio molt amb l’Àlex Mañas”. Anirà bé perquè hi ha molta il•lusió pel mig. És un espectacle musical en clau de cabaret, que expliquen en castellà perquè Mañas és castellanoparlant i escriu en castellà. I ens han dit que la temporada que ve actuaran a L’Espai Lliure amb The experience, una altra creació de Mamzelles Teatre, curteta, d’uns 20 minuts, que ja varen provar a l’Aixopluc d’enguany.