Amb l’estrena a Manresa, aquest cap de setmana passat, de l’obra Deixeu-me un tenor, La Bodega Teatre s’ha guanyat el reconeixement per part de la crítica i els productors, que coincideixen a afirmar que es tracta d’un muntatge professional amb prou nivell per iniciar una gira pels teatres de Catalunya. De moment, La Bodega no té cap representació assignada, més enllà de les dues que ha fet aquest dissabte i diumenge al Kursaal, però l’equip es mostra optimista i conscienciat per començar a moure l’obra pels escenaris catalans.

Al beneplàcit del públic, que va aplaudir d’allò més la comèdia, s’hi ha afegit la felicitació per part de crítics i promotors artístics, que tant ahir com dissabte van assistir atentament a l’estrena, de la qual la majoria van sortir molt satisfets. Entre ells, el director de la reconeguda empresa teatral Fila 7, Toni Coll, que ha assegurat a aquest diari que és un muntatge “molt digne” que s’hauria de representar “per Catalunya”. Amb tot, Coll destaca l’inconvenient econòmic que pot suposar moure una obra “cara”, tenint en compte la conjuntura econòmica actual: “l’obra hauria de rebre ajudes per part de la Generalitat i així tindria més possibilitats de rodar”. Pel que fa purament a l’espectacle, el productor de Fila 7 assenyala que “ja coneixia l’obra, però els actors han estat molt bé, i la direcció també és molt bona”.

Un altre promotor artístic que va sortir optimista després de presenciar l’actuació és Pep Garcia, de La General. Garcia afirma a Regió7 que, més enllà de la factura manresana, es tracta d’un producte “que està molt ben fet”. Garcia manté que és un muntatge “molt interessant i que pot funcionar més enllà de l’àmbit local”. El promotor de La General valora positivament “la rigorositat del producte”, que coincideix “amb la rigorositat del programa del Kursaal”. En la mateixa línia s’ha expressat el productor de l’obra, Josep Torras, que apunta la intenció de fer sortir l’obra de Manresa: “la marca és del Bages, però a partir d’aquí, artísticament i econòmicament, l’obra es mereix rodar. I farem tot el possible perquè així sigui”. Torras es va mostrar molt content de l’actuació de La Bodega i va declarar que “és un muntatge professional que està a l’alçada de molts que es fan a Barcelona”. Finalment, el productor va apuntar que “tot l’equip està molt satisfet de com ha anat l’estrena. I s’ho mereixen, perquè fa molt temps que hi estem treballant”.

A banda dels promotors, qui va gaudir com qui més de l’espectacle va ser el públic assistent. Els presents de seguida es van enganxar al ritme frenètic de l’obra, estrenada dissabte a la nit, i repetida ahir a la tarda. Els dos dies el teatre presentava una magnífica entrada i, malgrat la seva durada (dues hores i mitja), el públic no va tenir temps d’avorrir-se, gràcies a la professionalitat de La Bodega i al guió còmic de l’obra. Escrita per Ken Ludwig l’any 1989, Lend me a tenor ha estat traduïda a 6 idiomes i representada a 25 països, després de rebre diversos reconeixements. La popularitat d’aquesta esbojarrada comèdia fa que, actualment, encara es pugui veure als escenaris de Broadway, i a Londres.

La història està ambientada als Estats Units el 1934. El gerent de la Gran Òpera de Cleveland, Saunders (Jordi Figueras), contracta el famós Tito Merelli (Albert Gràcia), el tenor més important de la seva generació, per fer la funció d’Otel•lo. L’estrella, però, arriba tard a la cita i acompanyat, inesperadament, de la seva dona, Maria (Àngels Sánchez). Per diversos contratemps, Merelli acaba consumint una doble dosi de tranquil•litzants, que li fan perdre el coneixement. Desmaiat, Saunders i el seu assistent Max (Miquel Górriz) creuen que és mort. A partir d’aquí, el gerent de la Gran Òpera, desesperat, convenç Max perquè faci d’Otel•lo. Ell accepta i la seva representació resulta tot un èxit. Merelli, però, es recupera, revifa, i això suposa que dos Otel•los si- guin a Cleveland, mentre tres dones (Maggie -Sílvia Blavia -, Diana -Aina Huguet- i Júlia -Laia Oliveras-) i el grum de l’hotel (Dani Ledesma) fan mans i mànigues per conèixer Il Stupendo.

La interpretació dels actors va vorejar l’excel•lent (al marge de petits detalls per polir), i la direcció de Teti Canal va demostrar ser perfecta. La posada en escena és trepidant, ben coordinada, detallista, estètica, fina, amb contínues picades d’ullet i humor sense treva. La Bodega ha sabut donar a l’embolic un ritme interessant que no deixa lloc a l’avorriment. Malgrat tot, algunes persones enquestades per aquest diari van trobar un xic llarga l’obra (amb mitja part inclosa). Dissabte, els riures van anar in crescendo a mesura que la trama evolucionava i el primer aplaudiment va arribar als 45 minuts, després d’escoltar la primera òpera, cantada amb èmfasi. Aquesta reacció dels assistents va tardar a sorgir, però des de llavors els aplaudiments es van repetir tres vegades més, fins que va arribar la merescuda ovació final.