Dimecres s’estrena l’òpera ‘Josafat’, de Pere Josep Puértolas i Pau Guix.

‘Annus mirabilis’. El reconvertit Fórum Grec enguany inclou no una, sinó dues òperes en la seva programació, una de les quals, a més, amb àries i ‘cabalette’.

Després de la presentació del 1714 que aterrarà a Barcelona un cop feta la première a Peralada, ahir es va donar a conèixer l’estrena de Josafat, adaptació al gènere líric de la coneguda novel·la de Prudenci Bertrana. El compositor Pere Josep Puértolas i el llibretista Pau Guix són els autors d’aquesta òpera basada en un text a través del qual Bertrana, com comenta Guix, va crear “una metàfora, un avançament de la societat contemporània, com aquesta anul·la l’individu, el redueix al no-res”. L’autor del text i responsable de la posada en escena defensa la idoneïtat operística de la novel·la de Bertrana, amb la seva alternança de “moments lírics i violents”.

Josafat es representarà del 30 de juny al 3 de juliol a la Universitat de Barcelona, amb un repartiment que inclou el tenor Antoni Comas (Josafat), la soprano Rosa Mateu (Fineta), la mezzosoprano Montserrat Torruella (Pepona) i el baix Josep Pieres (Mossèn). Comas, al costat de Pau Guix, a més, és productor de l’espectacle a través de la companyia Vox21. Per la seva banda, el mateix compositor dirigirà la cinquantena de músics de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i l’Estudi XX-Cor. Tots plegats recrearan la història del campaner de la catedral de Girona i com el seu món tancat i violent serà trasbalsat per la coneixença de dues bagasses, davant la repulsa del mossèn, personatge dominant que intentarà reconduir Josafat pel bon camí.

Puértolas descrivia la seva partitura com una òpera que inclou “tots els elements habituals, àries, duos, un intermedi, cabalette”, emprant un “llenguatge tonal però no del segle XIX”, aclareix, i “amb melodies molt cantables” que poden quedar impregnades a l’orella de l’espectador al sortir de l’obra. Josafat és la primera peça lírica de Puértolas, un compositor que reconeix tenir el cuquet de l’òpera des que “als sis anys vaig veure Mefistofele al Liceu dret al passadís central del tercer pis”.

Una estrena operística d’un compositor català viu no deixa de ser una raresa en els temps que corren, per això la presentació va anar derivant cap a un petit memorial de greuges. Borja Sitjà, director del Grec, va recordar el grafit que li va dedicar un compositor acusant-lo de no defensar la creació contemporània. “Em va emprenyar profundament, aquest festival no és el blanc d’aquest atac”. Els trets es van concentrar llavors en el Liceu, teatre que, com recordava Pau Guix, ha rebutjat diversos projectes d’autors com Brotons i Casablancas. La normalitat, segons el dramaturg, passaria per poder presentar cada any quatre o cinc òperes, algunes de petit format. Antoni Comas admetia que era difícil tirar endavant projectes com Josafat “si no hi ha un espai cultural, econòmic i físic”. “D’autors n’hi ha, i de públic, també”.

banner fira mediterrània
banner fira mediterrània