12:00h La primera cita del Dia Mundial del Teatre era aquest migdia a la Plaça Margarida Xirgú, al bell mig de la Ciutat del Teatre els estudiants de l’Institut s’havien proposat canviar la celebració teatral per un acte de protesta reivindicativa i solidària amb les víctimes de la guerra d’Iraq. Al migdia les mans i les cares dels participants s’impregnaven de vermell ‘ràbia’: nens, joves, persones grans, esporàdics, periodistes… Tothom que passava per allà de bon grat era convidat a mostrar, un cop més, la seva incorfomitat.

12:05h Al mateix temps en un altre punt de la plaça, actors representants de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) mostraven una pancarta demanant la parada de l’atac a l’Orient Mitjà i la dimissió de J. M Aznar. Manel Barceló, Vicky Peña, Hermann Bonnin,Pep Planas, J. M. Gual, entre molts dels actors assistents, van mantenir en tot l’acte el missatge desplegat.

12:10h Els estudiants de l’Institut del Teatre es començaven a col·locar al voltant de l’espiral que comptava amb una simulació d’un tomahawk al centre. Com si hagués caigut una bomba al centre de la plaça i tots en sortíssim esquitxats de sang. Professionals del teatre, personal del Teatre Lliure i del Mercat de Les Flors també s’afegien a aquest espiral contra la guerra.

12:15h Abans de donar el tret de sortida al dominó de mans vermelles, el poeta Feliu Formosa va llegir des de la balconada del Teatre Lliure uns versos de Bertolt Brech adaptats per ell mateix: “Els superiors diuen: Anem cap a la glòria. Els inferiors diuen: Anem cap a la tomba. (…) , l´home és molt útil. Pot volar i pot matar. Però té un defecte: Pot pensar”.

12:20h Immediatament després de la lectura una llarga sirena omplia de ‘mal rollo’ tota la Ciutat del Teatre. Quan el tomahawk va explotar i va començar a treure fum, l’espiral es va posar en marxa: cada un dels participants amb les mans en l’aire deixaven caure enrera el seu cos, molt lentament.

12:25h Un cop l’espiral humà havia arribat a la seva fi, tothom va guardar un minut de silenci per les víctimes innocents que ja ha començat a sumar en tant sols una setmana aquesta guerra.

12:27h Tothom ha quedat satisfet i els aplaudiments són gairebé ensordidors. Els participants s’alcen emocionats i es mantenen ferms mantenint la forma de l’espiral.

12:30h L’ordre de cop i volta desapareix i els gairebé tres-cents participants en l’acte salten, criden, corren d’un cantó a l’altre de la plaça: s’abracen, uneixen les seves mans pintades… Esporàdicament tothom es dirigeix al centre de la plaça i salta al ritme del ‘No a la Guerra’ i de l’Imagine de John Lennon. L’acte ha finalitzat, però les ganes de reivindicar la pau i la dimissió de JM Aznar encara no han acabat. Tothom troba un encert canviar la celebració teatral per una reivindicació pacífica.

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>