BARCELONA. – El primer esborrany municipal del contracte programa del Teatre Lliure aporta escassa llum al projecte, ja que ni tan sols esmenta com es finançarà el canvi de la cèlebre companyia des de la sala de Gràcia al Palau de l’Agricultura. El Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que dirigeix Ferran Mascarell, ha remès a la Generalitat un document de treball que es limita a exposar els antecedents del Teatre Lliure, els objectius teòrics que ha d’assumir el teatre i la seva estructura organitzativa. De la seva lectura es deduïx una simple declaració d’intencions, més que un document per a la definició de responsabilitats i competències. Aquest primer text, que haurà de ser debatut entre les quatre administracions que formen part del patronat de la Fundació Teatre Lliure/Teatre Públic, sembla haver estat elaborat amb el nero objectiu de donar compliment al recent compromís del regidor en la seva polèmica amb Pasqual. Objectius, situació actual, mesures (estructura jurídica) i calendari són els quatre apartats d’aquest document, el qual assumeix que la discussió sobre els seus continguts es realitzarà durant la pròxima tardor i que la signatura per a inaugurar el Palau de l’Agricultura al setembre del pròxim any tindrà lloc al gener. L’estructura jurídica de funcionament s’articula mitjançant un consorci (amb patronat i consell general) integrat per la Fundació Teatre Lliure i les institucions que li han donat suport i que, curiosament, ja estan en la fundació del Lliure. A aquest consorci correspondria tant l’aprovació de pressupostos com el nomenament d’un director gerent i un director artístic, “a proposta de la Fundació”. L’única al•lusió als pressupostos és que aquests seran “equilibrats i constaran de les despeses i ingressos previstos per al període de durada del contracte programa”. L’única referència econòmica sobre “un dels projectes més emblemàtics de la ciutat en les arts escèniques” figura en el quadre de subvencions actuals per a l’any 2000. Això és: 186 milions, dels quals el 48 per cent els aporta la Generalitat, el 27 per cent l’Ajuntament, el 19 per cent el Ministeri d’Educació i Cultura i el sis per cent la Diputació. Malgrat que no figura expressament en el document, Ferran Mascarell ha expressat en altres ocasions la seva idea que el finançament ha d’assumir-se proporcionalment, en la mateixa mesura que les institucions participen en el patronat de la Fundació. Una idea a la qual, segons Mascarell, la Generalitat és sensible, encara que –admet– caldrà debatre-la. En canvi, des de la Generalitat es nega qualsevol acceptació, ni tan solament inicial, i es posa sempre èmfasi que es tracta d’un projecte municipal associat, a més, al de la Ciutat del Teatre (CdT). Un tema aquest que l’esborrany només esmenta en el seu primer capítol per a assenyalar que el contracte programa es refereix al nou Lliure, però que “les propostes són susceptibles de modificació en la mesura que el projecto CdT pugui evolucionar”.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here