Les petites de la família Raluy, Kimberley i Jillian

No us estresseu, eh! Però falta menys d’un mes pel Nadal. No hi havia penst fins ahir, quan vaig veure les precioses instal•lacions del Circ Raluy al Port Vell de Barcelona: l’entrada acollidora, les històriques caravanes -habitades!-, el bar, el restaurant, el carro que amaga un Hotel amb suite!, les banderoles, els llums de colors… Tot plegat un museu ambulant del segle XIX. Malgrat els aparadors ja estan engalanats i les il•luminacions de festa enceses, fins que no arriben els Raluy, no acabo de veure la proximitat del Nadal. I és d’agrair que un Circ únic al món, que passa bona part de l’any viatjant pels cinc continents, que ha sabut conservar el tarannà dels circs antics sense quedar-se enrere en els espectacles, esculli la nostra ciutat per passar les festes des de fa ja 17 anys. I s’hi estaran fins l’1 de març!

I aquest any, a més, a Barcelona estrenem Carpa. Una altra peça aparentment de museu, però adaptada amb els últims avanços tècnics i de seguretat. Fa 30 m de diàmetre per 12 d’alçada i hi caben 800 espectadors. Les cadires són còmodes i -em va cridar l’atenció- la pista té a la base un parquet brillant de fusta, però que ningú diria que és nou. Està guarnida amb dibuixos relacionats amb el circ.

Tot aquest embolcall és per presentar el seu nou espectacle The Big Pop. Ja sabeu que en totes les propostes, el Circ Raluy es mou en els paràmetres del circ clàssic, aquell que es concentra en els números de circ amb estètica de tota la vida: malabars, equilibris, acrobàcies, pallassos… Però molt agosarats i cada any diferents. A banda de la família, cinc generacions que s’han criat al circ i que hi treballen, conviden altres artistes de fora i, tot plegat, configura un viatge al passat alhora que una descoberta de les últimes expressions del circ.

The Big Pop proposa un total de 14 números. Sota el guiatge del Mestre de Cerimònies, Carlos Raluy, hi anirem veient l’agosarat número de Lou Raluy, la Lluisa, filla del Luis Raluy i neboda del Carlos. Una esfera aèria que s’obre pel mig serveix de marc per uns equilibris i contorsions impossibles. Hi surten dos monjos i una música amb connotacions sacres: “Nosaltres ens hem de reinventar cada any. En aquests número m’he inspirat en l’espiritualitat. Una bola, que és la vida, que ens fa mirar enllà…”, ens explica.

Un dels artistes convidats és el cowboy francès Patrick Gruss Bouglione, descendent de dues importants famílies de circ de França. El seu número mostra la destresa en moure el llaç, una afició que parteix de la seva fascinació, des de petit, pel Far West.

La Rosa Raluy també s’ha reinventat. La recordo fa un parell d’anys vestida de cabaret fent una actuació aèria. Enguany és una índia que ens regala un número molt poètic, que consisteix en construir i fer aguantar en un fràgil equilibri una bona pila de fletxes i llances, que agafa sense moure’s per no trencar l’estructura. Quan ho aconsegueix, treu una lleugera ploma i tot cau. Un tribut a la tradició dels Indis nord-americans i també a les escultures de Alexander Calder, que han inspirat el número.

Una picada a l’ullet sobre el debat de animals si/animals no l’ofereix el número dels Pallassos Bilin, Bigotis i Luis Raluy (cara blanca), que envien una gallina des d’un canó a una gàbia. No faré spoilers, però la gallina (?) no es veu gens estressada.

I veurem el còmic portuguès Sandro, les petites de la família Kimberley i Jillian amb els seus equilibris i Emily i Niedziela, que fan acrobàcies sobre patins; un meravellós número aeri de Jean Cristophe i Kerry Raluy, acompanyat de música napolitana, els equilibris impossibles i plens de comicitat de William Garibaldi, els virtuosos Golden Stars, vinguts de Ucraïna, que ofereixen un número d’alta potència física i, alhora, ple d’humor, la música amb instruments no musicals de globo. I el pallasso Bovlev, premi Clown de Bronce del Festival de Montecarlo, excepcionalment un luxe que no podrem disfrutar fins el 6 de gener perquè encara té compromisos.

És, doncs, una exposició de circ clàssic i contemporani d’alt nivell, en un embolcall que ens fa agafar ganes de viure-hi. Lluïsa Raluy ens explica que “Jo sóc del Delta, de l’Aldea, però Barcelona es casa meva. De fet, hi tinc una casa! Però hi vaig molt poc perquè, quan sóc aquí treballant, quan acabem l’espectacle m’és més còmode quedar-me a la Caravana. És antiga però és molt confortable, té tot el que necessito”, confessa. Ens explica que fa 80 anys que l’avi Luis va començar i que tota la família s’hi ha anat afegint: “Jo mateixa vaig començar als 6 anys i vaig debutar amb número propi als 12. Aprenem molt aquí i sabem fer coses diferents. És la nostra vida!”, explica. Li preguntem sobre els membres de la família: “No és tan complicat com sembla, no família de 7 o 8 germans. Però ja som unes quantes generacions i ara t’hauria de dibuixar un arbre!”, diu.

Com no pot ser d’una altra manera, el Circ Raluy ha estat reconegut amb premis: Premi Nacional de Circo (1996), Premi Catalunya (1999) i Premi Max (1999). L’any 2006 reben la Creu Sant Jordi.

L’HOTEL CIRC MUSEU RALUY
És, possiblement, l’únic hotel sobre rodes del món. Ocupa una de les caravanes -any 1939- i neix amb la idea que el públic pugui passar un dia a les instal•lacions, observar com viuen els artistes… No cal dir que no li falta res. Té totes les comoditats:

– Habitació amb llit doble
– Sala d’estar àmplia amb TV
– Habitació amb 2 llits suplementaris
– Bany complet
– Calefacció i Aire Condicionat
– Minibar

Per saber sobre la disponibilitat, preus i altres, contacteu amb info@raluy.com.

I pel que fa a anar a veure l’espectacle, detall sobre els números i artistes, historial de la família, horaris, preus, gires… ho trobareu ben detallat a: http://www.raluy.com/