El Grec presenta les creacions més arriscades

Cesc Casadesús, director del Festival Grec, ha volgut presentar-nos el viatge per les creacions escèniques que proposa aquesta edició, quan s’escau, per blocs temàtics. I hem assistit al bloc que fa referència a les creacions i coproduccions amb alguns dels espectacles  més innovadors i arriscats, fets per artistes o companyies del país. Ens n’ha parlat de set, tres dels quals s’ajunten sota el paraigües ja conegut de L’Antic Teatre al Grec, tres més estan vinculats amb l’Institut del Teatre i un altre amb La Pedrera.
Comencem, doncs, per l’Antic Teatre, mirant l’ordre cronològic.

PIENSO CASA, DIGO SILLA, de Los Detectives
Antic Teatre, del 4 al 7 de juliol

Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i l’Antic Teatre, amb el suport de La Caldera Les Corts, Antic Teatre – Espai de Creació, Graner, Festival SÂLMON< 2019.

Los Detectives és una companyia resident a Barcelona formada per María García Vera, Marina Colomina, Laia Cabrera i Mariona Naudín (amb la col·laboració de Sofía Asencio). Han estat artistes residents al Graner durant el 2016 i actualment ho són a La Caldera.

L’espectacle, interpretat per dues actius i un ballarina, “és una escena híbrida des del cos i ens inspirem en experiències místiques com ara la fe o la creença”, explica la Mariona, que puntualitza: “No és teatre feminista, però  n’és conseqüència perquè totes som dones.” Se centren en les experiències de les visionàries de l’edat mitjana, que actualment ens resulten negatives i fosques, per confrontar-les amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat actual. “I trobem la llum en aquestes dones, que passen per una experiència mística.” Un treball que gira al voltant del potencial de la fe i de l’entrega total per tal de disparar la ment de l’espectador. Amb visions profètiques, hipnosis catàrtiques, danses anacròniques, cançons del més enllà…
—————————————————————


LA CIUDAD,
de Verònica Navas Ramírez
Antic Teatre, de l’11 al 21 de juliol

Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Antic Teatre – Espai de Creació, Festival SÂLMON< 2019 i Verónica Navas Ramírez. Amb la col·laboració de L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu (Sabadell)​ i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

En un joc íntim entre el directe i el diferit, entre l’audiovisual i les arts en viu, Verónica Navas recrea una ciutat  a partir de projeccions, objectes… També classificada dins la Escena Híbrida, aquesta es una proposta intimista, per a només 9 espectadors per sessió. La Verònica és la narradora-performer que s’adreça a aquestes persones disposades al seu voltant, en un espai buit i amb una superfície semblant a una taula: “És una taula que esdevé pantalla per on es projecten imatges i nosaltres en fem ús com a pantalla. Són imatges de la ciutat en tota la seva dimensió.  El que m’ìnteressa és el soroll de fons de la ciutat, que se sentin relats, que apareguin objectes concrets… Pot ser qualsevol ciutat, però he treballat a Barcelona i visc a Barcelona. No està especificat, però es reconeix.”

Verónica Navas Ramírez, graduada en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Guió de Cinema i Televisió. L’heu vista signant i interpretant propostes escèniques com Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida), al Grec 2017 Festival de Barcelona, o Un paseo colectivo (amb Xavier Manubens).
—————————————————————

El creador Søren Evinson

A NATION IS BORN IN ME, de Soren Evinson
Antic Teatre, del 24 l 28 de juliol

Una coproducció de TNT – Terrassa Noves Tendències, Le Phénix Valenciennes (França), Antic Teatre (Barcelona) i Kulturfabrik (Luxemburg). Amb el suport del Graner, centre de creació, Mercat de les Flors, Konvent.0, L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu (Sabadell), Teatre Enjòlit i Generalitat de Catalunya.

S’adverteix als espectadors i espectadores que aquest espectacle utilitza llum estroboscòpica.

A Nation is Born in Me es va estrenat al Festival TNT de Terrassa i ja ha passat per l’Antic, on torna ara amb caràcter de programació del Grec. És un solo treballat amb text i cos. Soren és a escena amb un músic que barreja el so en viu i també toca en directe. “El treball sorgeix s’un conjunt de fascinacions meves com ara la passió pel nacionalisme, pel fascisme, per coses que estan molt presents, presències líquides, pensament liquid…”, exposa. Són fascinacions per moviments nacionalistes i identitaris renascuts a l’Europa del segle XXI, que el creador combina amb polítiques d’identitat, cultura mediàtica i cultura esportiva, provocant una estranya proximitat entre estètiques aparentment contràries. “És un treball frontal amb el púbic que resta a les fosques i no participa, però que és interpel·lat contínuament.”

És un espectacle de Søren Evinson, autor, director i intèrpret format a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Central School of Speech and Drama de la Universitat de Londres. Aquesta és la primera peça que ha concebut en solitari, en la qual combina materials coreogràfics amb la paraula i el cant.
—————————————————————

ESPECTACLES CONTEMPORANIS RELACIONATS AMB INSTITUT DEL TEATRE

FLAM, de Roger Bernat / FFF
Centre de Cultura Contemporània
, de l’11 al 14 de juliol

Una producció d’IT Teatre – Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Coproduït pel Grec 2019 Festival de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Festival Tercera Setmana de València i Elèctrica Produccions. Amb la col·laboració del Teatre Principal d’Olot, el Teatre Alegria de Terrassa i el Teatre Laboratori de Vic.

Magda Puyo explica les obres premiades a l’IT

La directora de l’Institut del Teatre Magda Puyo se’ns ha presentat bromejant -o no- dient que “sóc una performer de Roger Bernat i us vinc a explicar l’espectacle perquè ell està treballant.” Ens ha parlat de programa pedagògic de postgrau ITTeatre, que “no és només un espai de formació. Cada cop queda més clar que és un espai de creació. Amb aquest ja hem fet work-shops a Olot i farem gira. Els teatres municipals, per falta de pressupost, no solen recolzar els espectacles més arriscats o contemporanis.”

I és, almenys pel que ha explicat, un exercici sorprenent, com els que ja ens té acostumats en Roger Bernat. Aquest cop, un grup d’actors i actrius riuen, ploren… i prou! “Els autèntics ionquis de les emocions són els actors. Per això vam dir de fer una proposta on només hi haguessin emocions, riures i plors, sense històries ni personatges”, diu, insinuant ara que “sóc en Roger, disfressat.”

Els intèrprets són els alumnes recentment graduats que “per a nosaltres estan fent un Postgrau d’excel·lència. I ho fem al CCCB perquè es van mostrar interessants des del primer moment. Hem encetat una amistat!”

Entre molts d’altres, Bernat és autor de muntatges com La consagració de la primaveraNumax-Fagor-plus (Grec 2014) o No se registran conversaciones de interés (Grec 2017). Aposta habitualment per un teatre en el qual l’espectador ja no és un testimoni privilegiat sinó que es converteix en actor del drama. Aquest cop, però, treballa amb actors i actrius de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre.
—————————————————————

AM27, de Javier Guerrero

AM 27, de Javier Guerrero
Sant Andreu Teatre, dies 14 i 15 de juliol

Una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona i l’Institut del Teatre. Amb la col·laboració del Graner, Centre de creació.
La coreografia Lord M-27 (títol original de la peça AM27) va obtenir el Premi de Dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en l’edició del 2018. A més de la dotació necessària per desenvolupar la proposta, el guardó preveu la programació del muntatge al Grec Festival de Barcelona.

És una peça de dansa que compta amb 15 intèrprets de l’IT. El motor és el moviment i el treballen des de diferents perspectives: el moviment com a eix, els plans de les accions, l’espai sonor… Desfilen les idees i al final s’ajunta tot. “Hem treballat per veure quina és l’emoció que aguanta la peça, tot i que queda amagada. També es preguntem on està passant tot el que estem fent. Per això hem anat a un lloc no reconeixible, un distòpic que s’està actualitzant a cada noment”, diu Guerrero. És, per tant, una peça coreogràfica que es mou entre els conceptes d’utopia i distòpia. Si el primer descriu un món ideal, el segon fa referència a una societat indesitjable. I és que el món que ha inventat Guerrero i que ell situa en un espai indeterminat, és un espai construït sobre les ruïnes d’un progrés extingit, a través del qual l’autor investiga els mecanismes de la memòria, la repetició i la transformació d’un món en un altre.

Marc Villanueva, que ha fet la dramatúrgia, explica que  “hem treballat a través de connexions amb l’espai i el temps, el ritme… Tinc la sensació que és més una peça d’espai en moviment que de dansa. Veure com aquests espais es col·lapsen i son substituïts per altres espais, equival a la reconquesta d’un món orgànic.” A la peça, els ballarins utilitzaran el seu cos per ajudar el públic a respondre la pregunta que ha donat peu a la creació: “Ara que ens adonem que la forma actual de societat està fracassada i que totes les nostres esperances estaven dipositades en ella, què ens queda? ”
—————————————————————

Imatge de ‘Bruels’

BRUELS, de Oriol Morales i Pujolar / La Llarga
Teatre Lliure-Espai Lliure, del 26 al 28 de juliol

Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i La Llarga. Amb la col·laboració de Fabra i Coats, Fàbrica de creació.
Aquest muntatge va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. A més de la dotació necessària per desenvolupar la proposta, el guardó preveu la programació del muntatge al Grec Festival de Barcelona.

La Llarga és una companyia d’origen mallorquí, afincada a l’Empordà. Ens expliquen que hi ha una llegenda a l’Empordà amb molts anys d’història que explica què li va passar a un home que, per no haver de repartir la collita amb els seus veïns en un any de fam, va carregar el carro amb el seu gra per anar-se’n a un altre poble. Però en passar pels aiguamolls de la zona, carro, bous i càrrega van quedar atrapats al fang fins a enfonsar-se i desaparèixer entre els brams estremidors de les bèsties. I la llegenda diu que quan passes per allà, encara se senten els crits de les bèsties, els bruels, que són com un crit, un clam.

La companyia, però, no explica aquesta història. Bruels gira a l’entorn de la memòria. L’Oriol diu que s’inspira en la seva àvia: “Ella va viure una Guerra i va morir el seu marit. I en parla poc o gens. Quan va quedar vídua va deixar de treballar i si li pregunto per què, canvia de tema. I això em preocupa. A la peça explicarem una mena de conte, una pulsió de veritat de l’intèrpret (Rebecca Alabert), que parla amb el públic tot i no saber si el que diu és veritat.”
—————————————————————


CASES
, de Xesca Salvà
Casa Milà – La Pedrera
, del 14 al 17 de juliol

Una producció de Projecte Cases amb la col·laboració de Festival IF Barcelona i la Fundació Arrels i “sobretot de moltes dones que, entre Barcelona, Mallorca i Cadis,  ens han deixat les seves veus.” Amb la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera.

És el primer treball de creació teatral de l’escenògrafa Xesca Salvà. “És un espectacle intimista, pensat per ser vist per només 8 persones. Els donem uns auriculars i els asseiem de dos en dos davant d’una taula amb una maqueta d’una Casa de Nines, on els convidem a escoltar un àudio.”  És, doncs, un espectacle sense actors ni actrius, una combinació entre acció i instal·lació que arrenca en el moment en què la gent s’asseu. “Sentiran veus de persones provinents de diferents col·lectius de dones, de casals d’avis, dones sense sostre, de treballadores sexuals i fins i tot una casa de bruixes, persones amb les quals, normalment, no hi parlem.” La Xesca explica que “de bruixes n’hi ha més de les que sembla. I als àudios es recull el testimoni d’una amb la que vaig tenir una conversa fantàstica! La resta són relacions amb curacions i altres. Coses populars properes a la vida…” El públic va rebent instruccions.  L’escenari és ple d’objectes, el que fa que els espectadors siguin, també, manipuladors d’objectes. I ja no ens han dit més!

Doncs un bon paquet de propostes que podreu triar o anar a totes. Comparteixen un segell molt innovador, contemporani i inèdit. En Cesc Casadesús, a més d’acollir-les i coproduir-les, ha dit que es presentaran a la Trobada PRO, la dels professionals. “Vindran més de 70 programadors que els hem contactat nosaltres des del mateix Grec, ja que no ens arriba cap subvenció ni ajut per acollir-los.” Assegura que molts d’aquests programadors vindran del Festival d’Avinyó i que serà una robada molt potent. “Creiem que és necessari que vinguin i que vegin peces com aquestes, que fa la gent de casa nostra!”