Presentació de Don Giovanni

El Gran Teatre del Liceu estrena aquest 24 d’octubre un Don Giovanni de Mozart molt especial. Primer, perquè ja ho és d’especial, tan musicalment com per l’argument. Però també perquè l’interpreten quatre autèntics especialistes en Mozart: el baríton Christopher Maltman, les sopranos Miah Persson i Véronique Gens i el baix-baríton Luca Pisaroni. El Mestre Josep Pons en signa la direcció operística i Chistof Loy és el director escènic. Aquest matí s’ha presentat als mitjans amb l’assistència de Christopher Maltman, Miah Perssonn, Véronique Gens, Axel Weidauer, diretor de la reposició a Barcelona i el director artístic del Liceu, Victor Garcia de Pomar. Producció de l’Òpera de Frankfurt, l’espectacle ha rebut excel·lents crítiques per la nova mirada i profunditat psicològica que li ha donat el director Christof Loy, construint un Don Giovanni molt diferent, un autèntic antiheroi, en una versió que fuig de la modernitat i recupera l’antigor mirant tres segle enrere. És la primera òpera escenificada d’aquesta temporada i es podrà veure fins al 8 de novembre. 

Garcia de Pomar ha obert l’acte matisant que “a aquestes alçades estaríem  presentant Diálogo de Carmelitas, a la que també hi eren presents tant la Veronique com la Miah. Però la Covid ho ha canviat tot i ara les tenim a Don Giovanni. Miah debuta en el rol de Donna Anna, sempre havia estat Doña Elvira”. I afegeix: “Tot el que estem fent al Liceu son actes de resistència, no crec que es pugui mesurar fins quin punt la Covid afecta el món cultural. Però volem reivindicar que la Cultura és necessària per a la societat i que amb l’òpera encara podem fer molt per posar-la al mapa. Amb aquest convenciment rebem a Don Giovanni.” 

El director a lloat la feina del Mestre Josep Pons:  “Com a director titular del Liceu  ha fet una grandíssima labor tots aquests anys. Hem assolit un nivell que sona a fresc, lleuger, dramàtic, quan convé alegre…  i que no seria possible sense la seva tasca de millora contínua!” Ha afegit que “Estem feliços de poder fer Don Giovanni, un dels mites fundacionals europeus de l’òpera, encara que sigui amb una orquestra més petita. I amb una posada en escena que reflexiona sobre el caràcter psicològic de cada personatge!”

I el Mestre Pons ha agafat la paraula per explicar-nos que “la proposta de Christof Loy afegeix una sèrie d’àries i números que ara s’ha vist una mica alterada per allò d’acabar a les 11. No saps per on tallar és com si t’amputessin part del cos! El que hem fet és  eliminar un parell d’escenes que venen seguides i que ja les farem  a la versió concert. També hem sacrificat una ària de Donna Elvira que havíem afegit.. Quan  es va estrenar a Viena ja està així. Ah! I no hi ha ‘moralina’ després de la mort Don Giovanni!” 

El Mestre exposa que Don Giovanni forma part de l’etapa de deliri creatiu de Mozart. Poc després escriurà el Rèquiem (any 1791) amb caràcter fúnebre però amb la mateixa tonalitat. Aquí ja hi ha tonalitats del Rèquiem. Trobem un Mozart maduríssim, molt més explícit. Escriu més que mai i indica molt les notes.” Pel que fa als instruments “Hi ha una part que són com d’un període històric. Anem a una versió feta amb instruments com si fossin originals.” 

La Covid ha obligat a reduir el nombre de músics: “Hem fet una bona reducció a la corda, les distàncies ja obliguen. Però l’orquestra té una presència tímbrica més gran. Hem anat buscant solucions, tenim uns vents meravellosos… El Covid ens fa reduir però alhora ens aproxima més al que volia Mozart. “

 

PARLA LA COMPANYIA

Roda de premsa de Don Giovanni

Axel Weidauer, director de la reposició a Barcelona, explica que “Després de presentar Don Giovanni des de la modernor,  tenia ganes d’anar a l‘arrel de Tirso de Molina. Vaig tenir aquesta impressió només obrir l’òpera! Crec que això és la clau per narrar historia, perquè és el moment existencial que viu Don Giovanni quan mata el Comendador. Ha viscut una vida esbojarrada i sense límits i en el moment de la mort sent que també té límits, veu totes les seves limitacions l descobreix trets sobre ell que no sabia. No pot continuar vivint d’aquesta manera. Com ja coneixeu tots Don Giovanni, ho és i no ho és…”  

Presenten un decorat i un vestuari històrics que omplen l’escenari de colors i ens tornen al passat. “Estic molt content i satisfet del resultat, malgrat la Covid.  Ens hem pogut adaptar i penso que el resultat és interessant fascinant i espero que commogui tothom i ningú marxi a casa amb la  sensació d’una ‘versió Covid’, continua Axel. 

Christopher Maltman ha donat les gràcies al Liceu “aquest teatre increïble amb aquest escenari majestuós. I també a Barcelona i a Catalunya per permetre que l’espectacle continuï i ens doni l’oportunitat de fer art en aquest moment tan especial. L’art  és necessari i l’òpera és llum, vida, tragèdia comèdia… tot el que ens fa falta per superar els moments foscos.” Per al baríton “és un privilegi representar Don Giovanni. Jo l’he fet molts cops, fins i tot al cinema! El conec bé i per a mi és un personatge universal. No se si m’acaba d’agradar, però l’estimo molt. L’he anat desgranant i al seu cor hi trobo honestedat. És rebel i no tothom l’accepta. Li pregunten perquè es desfà de les dones i ell diu que és per amor, perquè si li agradés només una, depreciaria la resta. Jo ric quan canto aquest fragment!”

Véronique Gens  també manifesta el seu agraïment al Liceu i a Barcelona per  permetre’ls venir. Interpreta Dona Elvira “una vella amiga que ja he interpretat en nombroses ocasions i m’emociono cada cop que la faig. És la veritat pura, sent amor per a Giovanni fins al moll de l’os i això fa que li perdoni tots els horrors que li arriba a dir. Es pura i autèntica. “

Sobre la situació a França de la Covid explica que “des del mes de març m’havien sortit 3 concerts, res d’òpera. Però me’ls van cancel·lar tots. Tenia gravacions planejades…A França ha estat terrible. Quan va arribar pandèmia ni es van plantejar continuar els espectacles, les arts… ni tan sols les gravacions a estudi. Es van espantar! I sense cultura ens morirem tots. Ho portem a la sang l el públic ho demana. Torno a donar les gràcies al Liceu!” 

Una situació que, segons  Miah Persson és molt semblant a Anglaterra. La cantant exposa: “estic d’acord amb tot el que s’ha dit i també vull donar les gràcies al Liceu per acollir-nos. Em van trucar un dia i em van preguntar si volia fer l’Anna.  Em van destarotar, mai havia fet aquest personatge! Estava avorrida com una ostra, m’havien cancel·lat vàries feines previstes i vaig dir:  espereu un parell d’hores, que miraré si puc fer-ho. Vaig utilitzar el meu marit, em vaig posar a cantar i em va dir: endavant, pots!. I penso que em permet veure l’obra des d’una altra banda. Dona Elvira s’assembla una mica l’Anna, es dedica a perseguir qui ha matat el seu pare, no es creu que hagi estat Don Giovanni  perquè pensa que es un cavaller. I fa de la seva vida la revenja de la mort del seu pare. Ha estat un repte fer-ho, i acceptar-ho, una oportunitat!” I encara diu:  Jo he fet l’Elvira a moltes produccions, la conec i la diferencia entre una i altra es la tessitura.  Les notes més agudes, el temperament…  L’Anna es molt explosiva. Jo, fent Donna Elvira he de posar el motor en ralentí.  Ha estat repte interessant i  un desafiament que tinc moltes ganes de mostrar al públic.”

Luca Pisaroni ha explicat queem van trucar al juny. Tot estava tancat, l’orquestra reduïda… I n’estic molt agraït  perquè sense música la vida no es pot imaginar, sis  mesos sense art és un malson. És el primer cop que treballo amb el Mestre Pons, és un gran músic, l’orquestra es meravellosa, plena de matisos… Serà un gran Don Giovanni! Jo ja he fet el Leporello molts cops i m’encanta perquè és un home normal que viu una vida extraordinària. No vull ser Giovanni!. És el primer cop que ho faig així: veiem un Giovanni al final de la vida de seductor.”

 

UNA VERSIÓ BEN DIFERENT A LA DE CALIXTO BIEITO

DON GIOVANNI

Ha arribat el moment de fer comparacions entre les dues produccions que s’han fet a Barcelona de Don Giovanni, aquesta i la que va dirigir Calixto Bieito, sobretot perquè la Veronica ha participat en totes dues. Recorda que “vaig disfrutar molt amb Bieito, són dos mons diferents. La versió de Bieito era… uns focs d’artifici,  un escàndol des del principi al final.   Aquesta és més històrica, una mica més tradicional… Però la nostra feina es adaptar-nos a cada director d’escena i fer el que ens demanen. Conec al Christophe i a l’Axel i se el que volen:  un treball profund, psicològic. Estic contenta d’haver participat a totes dues.” 

Al torn de preguntes han sortit coses divertides com ara que, acostumats a la mascareta, se’ls fa estrany veure els personatges protagonistes de l’obra sense, perquè només a aquests els és permès. Luca diu que “Encara  la portem tots els assaigs i al directe  em falta aquesta part.  És increïble com ens hi acostumem, tinc ganes de fer l’assaig general amb un cara còmica i ensenyant les dents!”

També serioses: a la pregunta de quant hi ha de Beethoven a Don Giovanni, el Mestre Pons contesta: “Sobretot al moment final. Ells es van conèixer, Beethoven era encara un nen. Potser si no hagués mort Mozart,  Beethoven hagués acabat estudiant Mozart. No li va poder conèixer l’obra però obre moltes portes que Beethoven hi entra. Podria ser un primer romanticisme com ho és el primer Beethoven… No sabrem mai que hagués passat si Mozart hagués continuat viu. Estic convençut que hauria sorgit  una retroalimentació un de l’altre. Hi ha una diferència essencial. Mozart va molt enllà, és capaç de dibuixar molts personatges amb precisió quirúrgica i diferent. El seu límit és la bellesa. Beethoven inclou la lletgesa com un element estètic, com  en pintura ho fan Velázquez i Goya. No sé que hauria passat, hi ha molta proximitat.”

Garcia de Pomar exposa que no hi ha covers. “Des de fa anys, és política de la casa. Seria difícil  trobar-ne per a Don Giovanni. Potser si que en trobaríem per altres òperes, per a un títol poc habitual…Sempre som a prop del telèfon.” 

ADAPTACIÓ AL NOU HORARI DE TANCAMENT
Per no canviar l’hora d’inici, que el públic del Liceu té assumida de fa anys, la direcció del Liceu ha optat per retallar 10 minuts la pausa de descans. “També  hem hagut de sacrificar uns 12 minuts musicals que afecten part del 3r acte. Un duet  que habitualment ja no es fa i que estava inclòs. Es una llàstima, però no massa greu.”

La darrera novetat afectarà al servei de càtering, que se suspendrà temporalment per evitar possibles contagis derivats d’aglomeracions.

Acabem amb el Liceu Under 35.

Liceu. Under 35

Tot i que l’estrena oficial de Don Giovanni serà el 24 d’octubre, prop de 1.000 joves menors de 35 anys podran gaudir abans que ningú d’aquest fascinant muntatge gràcies al suport de SEAT al programa ‘Liceu under 35’ en la seva quarta edició. Amb un preu únic de 15 euros, el 22 d’octubre se celebrarà aquesta preestrena que, tot i que malauradament prescindirà de l’habitual sessió de DJ posterior i dels food stands a causa de les mesures de prevenció sanitàries, sí tindrà un espectacle únic durant l’entreacte que enfrontarà dos rapers nacionals en una “batalla de galls” patrocinada per Red Bull. L’inici de l’òpera del dia 22 s’ha avançat a les 19h per mantenir la batalla i poder acabar la funció abans de les 23h com dictamina el Procicat.

 

banner fira mediterrània