El futur comença demà. El futur del Liceu, en concret, perquè si bé és cert que de les flames va ressorgir un teatre preparat per al segle XXI, es pot dir que l’entrada en el mateix de la creació més avantguardista, de la modernitat més “furiosa”, s’iniciarà amb l’estrena mundial de l’òpera D.Q . (El Quixot a Barcelona), que tindrà lloc demà a la nit (20.00 h). L’únic possible referent queda ja llunyà, la presentació, en 1992, de Einstein on the beach, del famós binomi Philip Glass- Bob Wilson, però si en aquella ocasió es va apostar per una peça que, des de la seva estrena en 1976, s’havia presentat ja amb èxit en nombrosos teatres, ara es dóna el definitiu pas endavant al confiar en una obra nova, enllumenada a més amb un procés creatiu inèdit en el món operístic. Llos responsables dels aspectes escènics del grup La Fura dels Baus van idear les bases de l’espectacle i han treballat en col•laboració amb el compositor madrileny José Luis Turina i l’escriptor granadí Justo Navarro, als quals van encomanar la música i el libreto per al mateix, a més de amb altres destacats creadors, com els arquitectes Enric Miralles –recentment mort– i BenedettaTagliabue, autors de l’escenografia, o el realitzador de vídeo Emmanuel Carlier. El resultat és una òpera multimèdia, futurista i espectacular que ha costat 166 milions de pessetes. Malgrat els petits “desacords” que han tingut amb els responsables del Liceu, els propis líders de La Fura són els primers a reconèixer que en el Liceu han canviat moltes coses. “En 1984 –afirma Carles Padrissa– vam fer el Manifest canalla, en el qual dèiem que per a arreglar el tema de la cultura dels diners el millor era tapiar el Liceu. Però el Liceu ha renascut amb nous aires; la prova és que s’hagin atrevit a deixar-nos fer una òpera, una òpera nova, a més, i que damunt obre temporada.” En paraules de Justo Navarro, D.Q “ és una obra sobre el temps. Estem acostumats a veure a Don Quixot com un mite fora de tot temps, però el nostre Quixot està infectat de temps. En la nostra obra El Quixot és un ésser estrany al que ningú entén perquè està fora dels seus temps. Gairebé ningú llegix la novel•la i es veu més com un personatge de dibuixos animats”. El muntatge mostra al Quixot en tres èpoques diferents “que corresponen –afegeix Padrissa– a les tres realitats distintes que descriu la novel•la: la realitat subjectiva que El Quixot crea amb la seva fantasia està mostrada en el primer acte, que nosaltres ambientem en la Ginebra del 3014. La realitat virtual que els ducs d’Aragó, que ja saben de la seva bogeria, creen per al personatge, correspon per a nosaltres la societat de l’entreteniment, i està descrita en el segon acte, que transcorre en el Hong Kong del 3016. Finalment, la realitat pura i dura, que el Quixot descobreix al final del llibre a Barcelona, la vam mostrar en l’últim acte, ambientada en la pròpia Barcelona però en el 2005”.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here