Darius Meskauskas, Oskaras Korsunovas i Nele Savicenko a la presentació de 'La Gavina'

El prestigiós director lituà Oskaras Korsunovas, torna al Temporada Alta enguany amb una de les peces de Txékhov més representades: La Gavina. Bé, més que un Txékhov és el resultat d’un treball col•lectiu i en profunditat sobre l’obra, que configura la signatura de la companyia: “Ens netegem personalment del que som, de tot el que no és necessari per actuar i es presenten com a personatges que s’adrecen o dialoguen amb el públic.” Aquesta és, en síntesi, la manera de treballar de Korsunovas, un creador que fa quatre anys seguits que ve al Temporada Alta amb Miranda (2011); Hamlet (2012, Els baixos fons (2013) i ara La Gavina. Els actors, que formen part de la companyia OKT/Vilnius City Theatre, han estat pràcticament els mateixos des de fa 5 anys, sobretot en les obres que formen la trilogia Shakespeare/autors russos, Hamlet, Els baixos fons i La Gavina, tres peces que “estan estretament relacionades”. L’espectacle s’ha programat en una única funció que tindrà lloc a El Canal (Salt, Girona) aquest divendres dia 5 a les 21 h.

Abans de parlar de l’espectacle, Oskaras Korsunovas s’ha declarat Catalan friendly: “Ens agrada molt venir a Girona, molt. No sabem si els que venen són gironins o de tot Catalunya, però crec que hem trobat el nostre espectador. Venir aquí forma part del nostre procés creatiu, ja que nosaltres acabem l’espectacle amb el públic. S’ha creat un vincle, hem fidelitzat uns espectadors-seguidors… Notem que Catalunya ens acull amb escalfor i que l’espectador ens entén, que és intel•lectual”, ha dit aquest matí, a la presentació de l’espectacle.

Korsunovas i la companyia, han escollit investigar. Fer un treball de laboratori o anàlisi buscant en les obres clàssiques tot el que hi ha de contemporani. “Quan fèiem Hamlet, l’important era presentar-lo i respondre preguntes essencials com ara qui som nosaltres, com entenem el teatre, què és fer teatre, què és ‘Hamlet’… No donàvem importància a I’espectacle com espectacle.Sobretot analitzem l’espectador. Ens preguntem com li afecta l’obra, qui és l’espectador i qui som nosaltres.”

El director ha recordat el muntatge de Hamlet, que comença amb els actors davant un mirall: “Cada actor és Hamlet. Cada actor té la seva taula i el seu mirall, a través del qual veu el públic.” A Els baixos fons hi havia unes taules que compartien amb el públic: “L’espectador sentia l’olor de wodka que sortia de la boca d’aquella galeria de singulars habitants dels baixos fons creada per Gorki”, uns personatges que Kornusovas converteix en persones que estan vivint la situació en directe. “L’objectiu és convenç-se’ns a nosaltres mateixos que som els personatges i no els actors. Això ens permet investigar fins quin punt es pot estar proper a l’espectador, valorar la distància, experimentar. L’espectador es converteix en un col•laborador importantíssim, alhora que és testimoni de l’acció i també jutge”, afegeix Darius Gumauskas, actor i protagonista de tots tres muntatges.

A La Gavina no hi ha taules ni miralls. Ni escenari. És una habitació petita i decadent, sense decorats: “El públic comparteix espai amb nosaltres tota l’estona. No hi ha distància d’alçada i estan pràcticament dins l’escenari. Els diàlegs s’han convertit en monòlegs. Ens dirigim a l’espectador com en una conversa o una entrevista.”

EL PROCÉS DE CREACIÓ
La Gavina va néixer al laboratori de l’estudi OKT. En aquest espai obert, íntim, genuí i sense floritures s’havien estrenat Els baixos fons i L’última cinta de Krapp, mentre que Hamlet i Miranda començaven a prendre forma. El director va albirar una relació molt estreta entre La Gavina, que encara es trobava en fase de creació, i Hamlet i Els baixos fons, que ja estan en marxa.

“És una obra ideal per a experimentar. Des del principi, estava destinada a les exploracions. Amb La Gavina seguim explorant els temes també presents a Hamlet i Els baixos fons, que són els del teatre contemporani, l’actor contemporani i l’espectador contemporani. La Gavina és la tercera part del tríptic. Totes aquestes peces s’ajunten entorn d’un enfocament especial envers els actors.”

Pel que fa a l’argument, La gavina posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges: la ingènua Nina, la mediocre actriu Irina Arkadina, el seu fill Konstantil Treplev, i el famós escriptor Trigorin. La proclama de Treplev, que insisteix en la “necessitat de trobar noves formes”, i la corresponent resposta d’Arkadina, segons la qual “aquest era el discurs d’un decadent”, resulten més que familiars al teatre de Koršunovas. “Sobreescric cadascuna de les paraules de Treplev sobre el teatre. Certament, hem de veure la interpretació des del seu punt de vista. Però tant se val el tema de l’obra i la importància que pugui tenir, l’autor. Principalment i per damunt de tot, parla de la vida”

Korsunovas també aprofita La Gavina per parlar de l’essència del teatre i de com una trama fictícia pot ser un instrument per parlar de la realitat. En aquest sentit ha posat com exemple l’escena de Hamlet, on el Príncep convoca una companyia d’actors perquè representin l’assassinat del seu pare, per observar les reaccions i confirmar el que sospitava sobre l’assassinat. “Els dos espectacles tenen molta relació. Fins al punt que Arkadina i Tréplev el citen al primer acte. A més, les dues obres es mouen a l’entorn del triangle format pels pares i el fill”.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story