Imatge de una de les representacions de 'Buchettino' de Societas Raffaello Sanzio

El Teatre Lliure s’ha engrescat en programar teatre per als menors de la família en un cicle que anomena El Lliure dels nens. Lluís Pasqual, a qui no li agrada la descripció de teatre familiar ens el presenta com una aventura, una experiència pilot…. Aventura, perquè és part dels seus somnis, d’un que encara no s’ha fet realitat: que la cultura sigui un dret constitucional per a tothom i que formi part de l’educació perquè s’aprèn d’una manera plaent i ens fa més lliures. Experiència pilot, perquè de moment el cicle ha programat només tres espectacles: Canviar les mides dels espectadors implica uns altres horaris per a tot el personal, tècnics, professionals de tota mena… Però m’agrada pensar que s’obrirà una altra porta per als nens. I hi ha portes que, quan algú te les obre, ja mai més es tanquen.

Pasqual, que ha comptat amb l’assessorament i ajut d’Eulàlia Ribera, experta en programació per a nens, ha presentat als mitjans uns espectacles que fan venir ganes de ser petit. No perquè no ens hi deixin entrar, sinó perquè ha anat a buscar el millor d’Europa per engegar la seva aventura. Comença amb Buchettino, creació de Societas Raffaello Senzio -del 17 de gener al 12 febrer- per a un públic preferentment de 7 a 10 anys; seguirà Un bosc de cames, de cia. Taaat-Farrés brothers, per a partir de 3 anys –del 28 de febrer al 25 de març- i acaba amb Lava, de Studio Orka (Bèlgica), del 17 d’abril al 13 de maig, recomanat a partir de 6 anys.

50 llits per escoltar junts el conte del Polzet
Societas Raffaello Sanzio, una de les companyies més celebres del món que coneixem bé a Barcelona per les diverses creacions que ens ha portat aquets últims anys Romeo Castellucci, torna al Lliure amb Buchettino, l’adaptació que Claudia Castellucci del conte de Perrault Le petit Poucet. El mateix Romeo Castellucci ha fet l’escenografia i la direcció és de Chiara Guidi.

Per als nens també és tota una aventura. Arriben al Lliure, fan un recorregut pel teatre i acaben en una sala del quart pis, una estança que s’ha omplert amb 50 llits de fusta preparats per jeure-hi, amb llençols, mantetes, coixins… Els nens són convidats a ficar-s’hi i a preparar-se per escoltar el conte que els llegirà la narradora. Chiara Guidi ens ha manifestat la seva satisfacció per haver trobat Alba Sola per a aquest paper–no podia ser la italiana original!- perquè és molt difícil trobar algú amb les característiques que requereix el personatge: que tingui una veu dolça i profunda, màgica, i que sàpiga fer entendre al nen el text soterrani que hi ha darrera els seus silencis.

Mentre l’Alba parla –ella sola interpreta els nombrosos personatges del conte amb diferents veus- la cambra es comporta com una caixa de ressonància ja que, des de fora, uns tècnics aniran creant els sorolls que requereix el conte. Hem apostat per recuperar la faula tradicional i explicar-la als nens. La faula permet mostrar esdeveniments fatals (ogres que es mengen nens, per exemple) sense que es trobi rar, per acabar sempre amb un final feliç. Avui els nens escolten poques faules perquè es diu que fan por i no es poden explicar als petits. Nosaltres fem aquest espectacle des de l’any 1990 i ha girat per tot el món. Creiem que les faules i la por contribueixen al desenvolupament posterior del nen. Ha de fer por per tenir un final lluminós, continua Guidi, que assegura que els nens es tapen als llits per protegir-se, quan els entra la por.

Chiara Guidi recomana l’espectacle per a partir de 7 anys perquè no puc assumir la responsabilitat de la por dels més petits. Però també perquè la meva idea de teatre va dirigida a un infant que ha començat a estudiar història, geografia… Que ja sap fer-se una situació abans de començar, que té imaginació.

Hi haurà funcions familiars (caps de setmana) i escolars (matins entre setmana).

Els Taaat Farrés Brothers i cia.
D’aquest segon espectacle ens han explicat poca cosa perquè encara està en procés de treball. Avancem, però, el títol: Un bosc entre cames. També parla de la por però sobretot, de com un nen pot convertir la por en curiositat: Parla d’una nena que es perd i després es troba. Així de simple. És a una estació amb el seu pare, hi ha un gran batibull i es desenganxa de la ma. Ens centrem en l’estona que està perduda, explica Jordi Palet, autor i director de l’espectacle.

Al primer moment se sent indefensa i el món és torna immens davant la seva petitesa. Però de mica en mica el pànic es va transformant en curiositat.

Palet explica que el sagell Taaat l’empren per senyalar els espectacles adreçats a un públic més petit que al que s’adrecen normalment.

En tornarem a parlar.

Lava. Una experiència participativa
La companyia belga Studio Orka, creadors de Lava, no han assistit a la roda de premsa genèrica de temporada, potser ho faran més endavant, ja la companyia vindrà a muntar-la a Catalunya amb actors catalans: Pol López, Carla Rovira i Neus Umbert. Però ens han ofert un tast de l’espectacle per vídeo.

Fa pensar en una creació per a infants a l’estil de Stefan Kaegi o Roger Bernat. A la Plaça margarida Xirgu hi haurà una carpa que protegeix el treball de tres geòlegs que participen a les obres d’un aparcament subterrani des d’on se senten sorolls estranys. Descobreixen una maleta completament equipada com si es tractés d’una casa de nines, amb estanteries de llibres, llits… Primer pensen que hi viu alguna bestiola i ensenyen la seva descoberta secreta al públic. Prossegueixen la investigació, ja amb la complicitat dels nens, i descobreixen uns éssers diminuts com en un món paral•lel. Junts decidiran què s’ha de fer amb la descoberta. Tot es va mostrant amb l’ajut d’unes càmeres.

Tots tres espectacles tenen sessions escolars i familiars. Trobareu tota la informació a la web del Lliure.

Voluntat de continuïtat
Lluís Pasqual està fermament decidit a donar continuïtat a la nova proposta d’El Lliure dels Nens: Si funciona bé, continuarem. Les retallades hi seran, però al teatre infantil, al familiar, al dels adults… Són transversals, les retallades! No sé, tenim Junta de Govern divendres…

Sort. Nosaltres també brindem pel futur.