Més d’un centenar de persones van decidir acomiadar el Malic el passat dissabte al vespre a la festa que va organitzar la gent de la Fanfarra. Actors, actrius, titellaires, gestors, empresaris, espectadors… en definitiva, amics teatreros que van acompanyar a Toni Rumbau, director i fundador, en les seves darreres paraules al capdavant del ja mític espai del carrer Fusina. En el discurs de Rumbau es van anar intercalant forts aplaudiments entre els embarbussaments característics d’una nit de nervis i emocions a flor de pell, maquillades amb una alegria pròpia d’un funeral de les tribus de Tanganika. I és que la diversitat d’opinions va quedar palesa: l’alegria de celebració d’uns, es mesclava amb les llàgrimes dels que sentien perdre una gran part del teatre barceloní: “Considereu aquesta festa com un funeral si voleu!- deia Rumbau- Els funerals tenen sempre alguna cosa alegre. Sobretot quan un s’adona de que esta viu veient la caixa de qui ja no està” . En to de broma, el director reconeixia que quan van obrir ara fa 18 anys el Malic, tenien unes ganes i una vocació que darrerament s’havia convertit en un “malson”: “Les causes són molt complexes: desgast, cansament, poques ganes de fer d’empresari, desig de canviar d’aires, de parar el temps en una trajectòria ininterrompuda, voler dedicar-se a coses que realment interessen”… i així fins un llarg etcètera on s’inclou l’escepticisme cap a les pretensions “culturalistes i alternativistes”. És per això que la gent de la Fanfarra que ha portat el local durant tot aquest temps sent ara una “alliberació” i per tant també una “alegria”. Sempre, però, deixant clar que les administracions en tot moment s’han comportat correctament amb el Malic, perquè segons Rumbau una cosa “és la política de gobern” i una altra cosa són les persones que han estat al capdavant dels departaments, amb qui sempre hi ha hagut “bona sintonia”.
Malgrat tot, Rumbau admira a les sales alternatives que “any rere anys han d’invertar-se la sopa d’all” i està convençut de que aquest tancament servirà per fer reaccionar les noves generacions de l’activitat cultural de la ciutat. Ara es tracta doncs, “d’omplir el buit amb noves idees”.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here