Caixa per guardar el buit, una instal·lació coreogràfica per a nenes i nens de 6 a 12 anys

El Mercat de les Flors presenta aquest cap de setmana una instal·lació d’art contemporani i dansa, una escultura -que es presenta com una “caixa tancada”- com a un lloc per explorar amb el cos. Activada pels cossos de dos ballarins, la caixa s’obre, es plega, s’expandeix i crea un clima de comunicació i de descobriment que acaba amb la revelació de l’interior de l’escultura, on ens adonem que el nostre cos també és un lloc. El cos és l’últim lloc.

L’artista Fernanda Fregateiro va crear aquesta instal·lació i la coreògrafa Aldara Bizarro va idear la coreografia per a ella. Una peça en què els petits participen i dialoguen amb els moviments dels ballarins.

SOBRE L’ESPECTACLE
‘Caixa per guardar el buit.’ Text de Fernanda Fragateiro

Caixa per guardar el buit és una escultura escènica, amb una perspectiva pedagògica, creada el 2005 a partir de la invitació del Teatre Viriato de Viseu. El projecte va ser realitzat en coproducció amb altres institucions que van fer possible la seva realització i representació a diversos teatres, centres culturals, museus i biblioteques a Portugal i a l’estranger.

Després de 14 anys, en l’àmbit de les commemoracions dels 20 anys del Teatre Viriato, tornem a veure aquest projecte. L’entusiasme i la generositat amb què va ser novament acollit revelen els llaços que el projecte, amb el seu caràcter democràtic i inclusiu, va crear amb la comunitat.

Aquesta Caixa és matèria, és forma i és també esdeveniment. Està concebuda com un lloc per explorar amb el cos, en un procés de descoberta individual o col·lectiu. Es presenta com una caixa de fusta tancada que és activada pels cossos dels ballarins que revelen l’espai dialogant amb grups de nens a través del moviment i de la veu. Ballarins i visitants són matèria en acció i els seus gestos construeixen l’espai. L’espai s’obre, es plega, es desplega i s’expandeix, creant un ambient de comunicació i troballa que acaba amb la revelació de l’interior de l’escultura, moment en el qual percebem que el nostre cos és també un lloc.

L’escultura existeix com a manifest d’una multiplicitat de moviments i gestos que revelen l’objecte i involucren a les persones en les diferents possibilitats de moviment. “És en aquesta experiència tàctil, en el caràcter específic i tèrmic de l’escultura, en el procediment arquitectònic i en la proposta fràgil de comunitats temporals que l’obra de Fernanda Fragateiro troba la seva ecologia emocional.” (Sardo. D. (2007) Ecologia Sentimental. En: Caixa per a Guardar el Buit. Assiri e Alvim. Lisboa)

La coreògrafa Aldara Bizarro va treballar amb mi i amb un grup de ballarins per a crear un text escènic que és una espècie de guia per a la lectura de l’escultura com a espai d’experiència i de compartir moviment. Les primeres representacions van tenir lloc en el claustre de Lar Escola de Sant António en Viseu en 2005, en el qual els nois residents en aquesta institució van ser part activa en el desenvolupament del text escènic. Més enllà de l’experiència amb l’obra d’art, va haver-hi una forta comunicació entre la Lar, el Teatre i la resta de la comunitat.

El 2019, la Caixa torna al Teatre Viriato i a un conjunt renovat d’espais, amb nous ballarins per a treballar amb altres nens i altres joves. Amb gran entusiasme presentàrem el projecte en llocs descentralitzats i en espais alternatius d’art contemporani, estimulant un diàleg profund entre les institucions i la comunitat i fomentant la coordinació entre equips i agents institucionals, culturals i socials.

Aquesta escultura viu, abans de res, de la participació activa dels joves, introduint estratègies d’ensenyament i aprenentatge des de l’ensenyament preescolar fins a la secundària i grups d’Educació Especial. Aquest projecte de la Caixa ha estat presentat, fins al moment, a més de 3.000 visitants, sent part de la seva gènesi el compromís de les ‘Arts Plàstiques i Escèniques’ amb la pedagogia i amb els programes escolars.

Aquest projecte va conjuminar la col·laboració i la participació de moltes persones i va comptar amb el suport de diverses institucions culturals i empreses. Va ser concebut des del principi com un treball sobre l’espai, involucrant escultura, coreografia, dansa i pedagogia. A tots els estic infinitament agraïda.

Miguel Honrado, director del Teatre Viriato el 2005, em va llançar el desafiament perquè dins de la meva pràctica artística desenvolupés un projecte que aproximés el públic al teatre, a través del seu Servei Educatiu, en el qual vaig treballar amb Ana Lúcia i Sara Barriga. Paula García, ara directora, i tot l’equip del Teatre, van fer tot el possible perquè el projecte avancés.

Els arquitectes Monica Ravazollo i Leonardo Paella van construir un model de caixa a partir de dibuixos realitzats amb la col·laboració de Filipe Meireles. L’escultura va ser realitzada amb exactitud a partir d’una maqueta en escala 1.10, pels fusters de l’empresa JIZ, sota la supervisió de João Sardoeira. Vam fer alguns assajos en la fusteria per a adaptar l’objecte al cos i, sobretot, vam haver de construir un objecte que, encara que de grans dimensions, fos totalment desmuntable i portàtil una vegada instal·lat.

El projecte escènic, que fa funcionar la Caixa, va ser ideat per la coreògrafa Aldara Bizarro, en un treball de franca i meravellosa col·laboració. El 2005 van treballar amb nosaltres els ballarins Alban Hall, Ainhoa Vidal, Filipa Francisco, Ricardo Machado, Susana Neves, Teresa Prima i Yola Pinto, la contribució dels quals al projecte va ser inestimable. El 2019, després de l’audició de més de 60 ballarins, tenim un nou equip del qual formen part Sofia Portugal, Hugo Cabral Mendes, Lucas Lagomarsino i Laura Abel que participaran en l’aventura de noves representacions al llarg de més d’un any a Portugal i a Espanya.

La contribució dels equips dels serveis educatius, escoles i professors han estat de gran rellevància en tot el procés. L’entusiasme de les diverses estructures que acolliran el projecte és estimulant, perquè és a partir d’elles que el contacte de l’escultura amb el públic es produeix.

Fernanda Fragateiro

Fitxa artística
Autoria Fernanda Fragateiro
Coreografia Aldara Bizarro
Ballarins Hugo Mendes i Sofia Portugal, i Lucas Lagomarsino i Laura Abel, alternativament.
Col·laboració Filipe Meireles Projecte pedagògic Serviço Educativo do Teatro Viriato
Coproducció (2005) Teatro Viriato, A Oficina, Teatro Aveirense, Câmara Municipal de Santa Maria da Feira, Teatre Municipal da Guarda i Centre Cultural de Belém

Caixa per guardar el buit.
Dies: 1 i 2 de febrer. 12 h i 17 h.
Aforament 30 persones per passi
Sala MAC. 12 € (menors 14 anys 8 €)

Entrades, aquí

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad