Miquel Gorriz, Pere Arquillué i Borja Sitjà, a la presentació de 'Primer amor'

Sense temps per al descans, tot just acabades les representacions de Cyrano de Bergerac a la Biblioteca de Catalunya –i no oblidem que és un personatge clau a la Riera– l’incansable Pere Arquillué canvia de registre i s’instal•la –del 7 de maig al 9 de juny- amb Primer amor a La Villarroel, la sala on es va estrenar fa tres anys. L’espectacle, per començar, va ser titllat de “la perla del Grec 2010” per arribar després a obtenir els Premi Nacional de Cultura 2011; Premi Butaca 2011 al Millor Actor i Premi Ciutat de Barcelona 2010.

Primer amor és un projecte que parteix d’una idea inicial de Moisès Maicas: “És un text de Beckett que corre per Europa, que ha fet molta gent però jo no el coneixia, no l’havia vist. En aquell moment m’havien encarregat un text per participar al Festival de Teatre de Moscou. Jo volia provar alguna cosa diferent i Maicas em va proposar el Primer amor. Em va fer una mica de por però m’hi vaig llençar. He treballat molt i he vist altres maneres de fer, i arriba un moment que tens ganes de posar-te a prova. Més que obrir camins nous, és trencar prejudicis de mi, amb mi mateix” , exposa Arquillué.

L’obra és un monòleg on el protagonista es mou entre la comicitat i la tragèdia. Explica la història d’un home torturat que necessita estimar, al menys un cop a la vida. Viu tancat a una habitació i li porten menjar. Quan mor el seu pare, és foragitat de casa seva. Només ha estat capaç de sentir tendresa una vegada i va ser envers una prostituta. “És un text brutal, ple d’ambigüitats fins al punt que no saps si l’home és viu o és mort. Té un sentit de l’humor fresc, transparent, tallant. És un text obert i aquesta obertura arriba al públic. Això és gràcies als talents d’en Miquel i l’Àlex”, continua Arquillué.

EL TRIO D’ASOS
I és que per tirar endavant el projecte, l’actor, lluny de fer-ho sol, es va voler envoltar de dues persones molt diferents estilísticament i així, fusionar els seus talents. Per una banda Miquel Gorriz, actor, director i també cantant (havia format part del conjunt Ai Ai Ai), molt amic de Arquillué amb qui ha treballat en diverses ocasions. I Àlex Ollé, membre fundador de la Fura dels Baus. La unió de tots tres va generar aquesta petita meravella que Arquillué repren amb tanta il•lusió.

El text el van elaborat entre Gorriz i Ollé, a partir d’una versió de Sanchis Sinisterra. Després “ho vam muntar sense pretensions. Teníem ganes de fer un exercici estilístic posant-hi l’ànima. Vam intentar fer una deconstrucció a favor del text. Buscàvem un registre diferent i l’ambició era fer 12 funcions a Barcelona. La resta era propina. I n’hem tingut molta!”, diu Arquillué. I continua: “Vinc de fer el personatge més romàntic de la literatura, el Cyrano i, en dos dies, em fico en el més antiromàntic. Però parlen pràcticament del mateix, encara que des de punts de vista diferents. En una, s’explica en grup. Aquí ho explico tot sol. Són dues cares del romanticisme. Em fa molta il•lusió tornar a agafar-lo. Com actor implica treballar d’una manera molt especial”, assegura.

Miquel Gorriz, que l’acompanya a la presentació, assegura que “Hi ha molta feina però no es veu. És un treball molt físic, vam unir la màxima fisicitat al text. També vam tenir molt clar, des del principi, en quin registre ens mouríem. I partim de l’hipòtesi que és una comèdia i que, per funcionar, ha de fer riure. Beckett és molt divertit… és irlandès! “ Gorris està molt satisfet d’aquest registre: “Oferir el Beckett que riu és molt especial, val la pena, no és l’intel•lectual que tothom coneix. Hi ha molta ironia però el nivell de impudícia moral supera d’ironia. Crec que el geni és Pere Arquillué, que va tenir la visió futurista de muntar aquest equip tan estrany. Podia haver anat bé o no, venim de mons diferents i hi havia risc. Però ha estat un dels treballs més interessants de la meva carrera, vaig aprendre moltíssim”.

EL ‘PRIMER AMOR’ POTSER PER A TOTA LA VIDA
Després de tres anys Arquillué ha sentit “una escalforeta molt agradable en sentir tornar la partitura. Estic segur que serà diferent. Jo sóc diferent, el meu cos és diferent i han passat moltes coses. Tinc tanta il•lusió que començo a pensar que no el deixaré mai, que l’aniré fent. I mai serà igual”.

Miquel Gorriz li dona la raó, però ho justifica per l’immens actor que és Arquillué: “És un paper molt pautat i la llibertat que aconsegueix en Pere dins d’aquesta estricta cotilla és magnífica. I cada cop és més lliure, en tres anys ha guanyat llibertat creativa. Estic segur que el públic ho notarà”.

  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón