Montselat Abelate i Sebastià Vergés, de Titelles Vergés, ens mostren els nous titelles d'El fabulós món d'Oz'

Avui s’ha presentat als mitjans la 9a. Edició de Viu el Teatre!, un projecte que va més enllà d’una programació d’espectacles per a tota la família. L’objectiu principal és atrapar nous públics per tal de sembrar la llavor del teatre als homes i dones del futur, polítics del futur i economistes del futur: “Tot i que sembla que vingui força gent, només venen el 2% dels habitants de Barcelona. Hem de fer que el públic rebi imputs, hem de crear interès”, apunta Lluís Juanet, director artístic del projecte.

No és l’únic objectiu. N’hi ha més: buscar la innovació, prioritzar la qualitat i organitzar activitats paral•leles per incentivar l’assistència. Viu el Teatre! aposta prioritàriament per l’autoria teatral contemporània i les companyies catalanes, encara que estan oberts a totes les emocions. A la vegada, Viu el Teatre! està inscrit al projecte solidari Cedaya en favor dels nens sense llar, aportsnt un 5% dels guanys.

Juanet ens ha presentat un a un els nou muntatges que configuren aquesta temporada qualificant-los de 9 tresors i ha cedit la paraula als seus protagonistes.

Jessica Martin, protagonista de Blancaneus i els Set Nans, l’espectacle que obre la temporada aquest diumenge, s’ha dirigit als presents desprenent il•lusió: “Hola, sóc la Blancaneus, eh!”, ha dit tota somriure. Ha explicat que han fet una versió creativa de l’espectacle, introduint humor i música, però que manté l’essència del conte original dels Grimm. Ella és la protagonista d’un muntatge que reuneix 35 ballarins a escena, la Companyia Joventut de La Faràndula.

El segon tresor és El cel de la Jojó, de Inspira Teatre. És un musical amb titelles que té dues manipuladores, Maria Casellas i Esther Westermeyer, que és qui ens l’ha presentat: Parla del cicle de la vida, la transformació, la vellesa… i de quines són les preguntes que es fa l’infant sobre aquestes vivències. És un espectacle arriscat que toca temes que normalment no es toquen al teatre familiar, però hem procurat que no surti nyonyo, diu.

Txell Botey, de la companyia Teatre al Detall, ha explicat que sempre havien fet teatre per a adults fins que va néixer la seva filla: “Vam pensar que el nostre estil casava bé amb el teatre familiar i, sobretot, teníem ganes que la nena veiés el que fèiem. I vàrem fer el canvi creant Llepafils, explica.

Llepafils és un personatge que tots hem tingut aprop. La Txell, també: Ens vàrem adonar que, perquè la nena mengés, fèiem l’avió amb la cullera o fèiem ballar el pa. Això és teatre!, vàrem pensar”. Per això Llepafils, que té una protagonista que només vol patates fregides, transcorre en una cuina màgica on passa de tot.

La companyia Pitx, Potx i Mari Cuetes torna al Poliorama amb un dels grans èxits de la passada temporada: T’estimo. David Lillo, adaptador i productor, ha manifestat la seva satisfacció de tornar a aquest teatre, repetint el que va ser la seva primera obra: “És una magnífica manera de començar”. Hi ha afegit una cançó nova que interpreten en el llenguatge dels signes per als nens sords.

Anem ja pel cinquè tresor, que ens el porta la companyia Zum Zum Teatre amb el títol: La camisa de l’home feliç. És la història d’un tsar que s’ha posat malalt perquè no és feliç. El metge els diu que cal trobar una persona feliç i demanar-li la camisa per posar-se-la al tsar. Treballem per a adults de 4 anys en endavant. Ai de l’espectacle que només interessi als nens! Hem de connectar el públic familiar amb la qualitat, hem de fer espectacles que cuiden el públic, no que viuen del públic” ens diu Ramon Molins, actor, dramaturg i director.

Marcel Gros ens ha ofert una divertida i imaginativa actuació per explicar-nos la seva proposta: La gran A…ventura (història d’un pallasso). Ha començat dient que fa 30 anys que és pallasso: “Un pallasso és un nen que intenta jugar, fer-se simpàtic perquè el públic l’estimi. Jo sóc multicòmic-minimèdia”, assegura, tot traient un raspall d’escombrar que ha servit per disfressar-se d’avi, de mare, de pare, de punki… només canviant la manera de posar-se’l.

El Petit Dalí, de la companyia Únics Produccions, també és una reposició. Va néixer el 2005 i sempre ha funcionat. És ja la 4a. vegada que la programa Viu el teatre! Benjamí Conesa, el seu director, ens n’ha fet cinc cèntims: “La idea va sortir d’un llibre il•lustrat de l’Anna Obiols on vam veure potencial per fer un musical infantil. Era l’any del centenari de Dalí i se li feien diversos homenatges. Ens vam ficar a la pell del Dalí petit, preguntant-nos com seria. I ha sortit bé, perquè hem tingut molts bolos”, diu.

El vuitè tresor és El fantàstic món d’Oz, de la companyia Titelles Sebastià Vergés. Aquí, facin el que facin, els protagonistes són els titelles perquè són preciosos. Són d’una mida més gran del normal i es mouen de manera molt simpàtica. N’hi ha un de gairebé galàctic. És un musical innovador sobre la història del Màgic d’Oz, amb un teatrí gegant de tres zones. Hi ha un total de 24 titelles.

La temporada tancarà el mes de maig amb Hansel i Gretel, en versió de la companyia El Musical Més Petit. “Hem fet una aproximació contemporània d’una història clàssica i hem utilitzat la música per explicar els personatges i definir-los, ha dit Daniel Anglès, tot apuntant que “Nosaltres sempre anem a la recerca de nous públics”.

Llucià Homs, director de Promoció de Sectors Culturals de l’ICUB, ha agraït a Juanet les nou edicions del projecte, basat en l’amor al teatre i els espectacles vius. “És important l’art de les emocions, enfront un món tecnificat que la canalla domina esplèndidament”.

I CATALUNYA AIXECARÀ EL TELÓ A TOTA LA FAMÍLIA!
Llucià Homs ha avançat que Viu el Teatre està treballant amb la complicitat de l’ICUB per presentar, de cara a l’any que ve, una festa tipus Catalunya aixeca el teló, on s’exlicaran totes les produccions que es faran al llarg de la temporada. Buscarem un espai gran, que hi càpiga molta gent, que pugui ser una festa a la vegada que informi del que es podrà veure”, explica Juanet, que lamenta que la representació de teatre a les escoles hagi baixat un 50% a causa dels pressupostos: “La falta de diners és greu, però la cultura no és una prioritat per Ensenyament. Mai ho ha estat. En Josep Maria Flotats ja va intentar que viatgessin plegats i no ho va aconseguir”, ha sentenciat.

banner fira mediterrània
banner fira mediterrània