Jordi Galceran va escriure Paraules encadenades fa 20 anys i es va estrenar en fa 19 llargs. Doncs Barcelona encara recorda l’espectacle com si s’hagués fet fa tres o quatre temporades. I dic Barcelona perquè, fins i tot els professionals, com ara les sales teatrals, han posat pegues en acollir l’espectacle perquè “s’ha vist no fa gaire”.

Aquest fenomen es dóna quan l’obra impacta tant, que se’ns fica dins i queda en memòria viva. I és el que passa amb aquest text, tot just el segon de Galceran -després de Dakota– que ara torna als escenaris de la ma de la companyia Nunquam, protagonitzat per Christian Caner i Carla Mercader, amb direcció de Gerard Iravedra. Tots són molt joves però han comptat amb el padrinatge i acompanyament de Jordi Galceran, que ha volgut estar present a la roda de premsa que s’ha celebrat aquest matí amb els mitjans, i amb la complicitat del Jove Teatre Regina, un teatre que s’ofereix “no només a un públic jove sinó també als artistes joves,” en la seva nova programació per a adults. S’estrena el 3 de juliol i serà en cartell fins al dia 13. Després s’aturarà per deixar espai al Festival Fringe i, una setmana més tard, tornarà al Regina.

Els canvis que s’han fet corresponen a l’adaptació als actors, ja que Galceran havia pensat en una parella que portava uns anys vivint junts (recordem que la van protagonitzar Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas) i, l’edat dels protagonistes no permet que això sigui possible: “Hem fet que es coneguessin de petits i posteriorment, estudiessin junts. És una parella que necessita temps per arribar a ser tan recargolats!”, diu Galceran, que també ha aprofitat per modernitzar una mica el llenguatge i afavorir que es trenqui la quarta paret “ha quedat més actual, però pràcticament és igual. El que hi passa, perquè sigui creïble, depèn absolutament de la interpretació. El temps no compte gaire.”

És un text per a dues persones que passen més de dues hores a escena en plena tensió. Una parella trenca i ell, no ho pot suportar i vol matar la noia. Per fer-hoi i sortir-ne indemne, crea un assassí en sèrie. Ell mateix mata 19 persones sense cap motiu, de manera que, quan trobin el cadàver de la protagonista, li encolomin a l’assassí psicòpata i no pas a ell. “En realitat parla de les relacions de domini que s’estableixen en una parella, de com cada un defensa el seu espai. Però això, portat al límit. Els protagonistes es coneixen molt i saben com manipular-se. Amb el coneixement agafes poder i saps com pots fer mal. Pel que fa al públic, al principi ja veu que no li expliquen tot. Ho va descobrint de mica en mica…”, exposa l’autor. El que podem dir els que la recordem, és que el psicòpata produeix una certa empatia i no acabes de saber qui és més dolent. En qualsevol cas, proposa la reflexió de que l’home tendeix als maltractaments físics perquè té més força i, la dona, es defensa amb els psíquics: “Si la dona fos més forta, seria la que pegaria. N’estic convençut. Són defenses de instint”, continua Galceran.

PARAULES ENCADENADES, TOTA UNA TESINA

L’actor Christian Caner era alumne de Galceran a l’Institut del teatre i, tot i que era molt petit quan es va estrenar, havia llegit el text i va quedar impactat. Per això, amb els altres companys que hi prenen part, van preparar les Paraules encadenades com a tesina per al final de carrera. Com que hi havia aquell problema amb l’edat dels protagonistes, Galceran es va oferir a canviar una mica el text i ajudar-los en tot.

“L’obra em va sorprendre perquè pot tenir moltes interpretacions. És molt dura, però la gent riu molt. Vol dir que és oberta. I té una gran exigència interpretativa ja que has d’estar dues hores a l’escenari mantenint el públic atrapat”, diu Caner. Carla Mercader, que ha format part de l’elenc protagonista del musical Boig per tu, diu que “per a una actriu és un treball molt interessant. Té molts girs, és tan forta i tan macabra que passa d’un extrem a l’altra.” Per a Gerard Iravedra, ha estat una magnífica oportunitat de treballar el ritme: “l’objectiu principal és atrapar l’espectador i això demana ritme. Ha estat molt important per mi, com a director, investigar aquest terreny.”

JORDI GALCERAN, UN AUTOR ‘DE CONTE’

Jordi Galceran ens ha volgut explicar com va néixer Paraules encadenades, una obra lligada al seu naixement com autor. L’he trobat romàntica com un conte:

“Vinc del teatre de aficionats. Jo escrivia per al meu grup, del Poblenou, coses per divertir-nos. Així de llarga durada, havia escrit Dakota i Paraules encadenades, només, temes que m’interessaven però en clau còmica. Algú em va dir de presentar-les a un premi i totes dues van guanyar. Va coincidir en què en Flotats havia deixat el Poliorama i l’agafaven 3xtr3s. Una de les condicions que els van posar va ser exhibir una obra d’un autor català. Algú havia sentit parlar de les Paraules… per lo del premi i, en tres mesos, era al Poliorama protagonitzada per dos cracks!”, diu. Explica l’anècdota que, el primer dia, van anar a veure-la un munt de gent del Poblenou que coneixia el sentit de l’humor de Galceran: “Es van fer un fart de riure tota l’obra. En Boixaderas no entenia res. Però aquell públic coneixia molt bé la meva manera d’escriure!”

Decididament, aquests dos espectacles el van engrescar per entrar al professional. Flotats, ja involucrat en les obres del TNC, el va felicitar i li va dir: “Bé, suposo que ara ja t’animaràs a escriure alguna cosa important, oi?” En Galceran va quedar tan estorat que va passar cinc anys sense escriure res: “Sentia que ja no podia escriure tonteries o coses divertides i estava mort de por. Fins que, en veure que no hi havia manera, vaig decidir tornar a escriure per passar-m’ho bé, encara que sempre tenint en compte parlar de coses que importaven. I va sorgir El mètode Grönholm.” Ja no cal afegir res més. El mètode… és una de les obres d’un autor català més representada internacionalment, més traduïda i amb més permanència a la cartellera. Si: afegirem que el tàndem amb en Sergi Belbel ha originat aquest altre èxit recent El crèdit, que aquest hivern es veurà a Madrid, junt amb tres obres més de Galceran a la cartellera.

Però ara som al Jove Teatre Regina, i els objectius són atrapar a una franja d’edat que no va gaire al teatre “ perquè els resulta car, perquè no hi estan acostumats o perquè no sabem atrapar-los. La meva esperança és que la gent de 18 a 25 anys, sobretot, vinguessin i s’enganxessin al llenguatge de Paraules encadenades. Penso que el thriller psicològic els pot interessar i, a més, es veu molt en cinema però no és encara habitual al teatre.”