El proper 16 de setembre, la companyia Versus Teatre estrena al Teatre Gaudí de Barcelona s’estrena Van Gogh, una obra sobre el pintor neerlandès dirigida per Maria Clausó i Ever Blanchet.

L’obra  s’inspira en la correspondència del pintor neerlandès amb el seu germà Theo, amb el qual mantenia una relació difícil, però íntima. Sota la direcció de Maria Clausó i Ever Blanchet (autor del text), l’actor sabadellenc, Jaume García Arija, es posa a la pell del personatge, obrint un monòleg que es converteix, per la seva cruesa i proximitat, en un diàleg amb l’espectador. Les cavil·lacions del pintor van acompanyades d’un escenari dinàmic, gràcies al videoart de Nito Cilintano, que reprodueix el seu imaginari
plàstic. L’obra es representarà fins al 14 de novembre.


SINOPSI
L’acció de l’obra es desenvolupa, en les primeres escenes, en el moment en què el pintor té vint-i-set anys i evoluciona fins a tot just unes hores abans de la seva mort, deu anys després. En aquest transcurs veurem algunes de les seves etapes artístiques més remarcables, així com un desplegament de la seva teoria del color i d’opinions sobre la pintura.
García Arija, però, encarna també la part més humana del pintor, la lucidesa emocional i els episodis de “bogeria”. Una mostra intensa de les principals preocupacions i obsessions del pintor: l’amor no correspost, la solitud de l’artista, la decadència social, la pobresa, la falta de complicitat del seu germà, la mort i la distància amb una societat a la qual sembla no pertànyer.
Garcia Arija explica, després de mesos d’assaig i familiarització amb el personatge, que entregar-se a la recreació d’aquestes cartes “suposa un repte diari a tots nivells, mental,físic i emocional. Interpretar aquest muntatge és un acte de sinceritat i d’amor, una expressió apassionada dels desitjos, les inquietuds, les pors, les virtuts i les febleses del geni i artista que era Vincent Van Gogh. De vegades és un rebel, d’altres un devot… però sempre, sempre, i per sobre de tot, és humà”. Tot això en la sala petita del Gaudí, que
segons expliquen els directors de l’obra “és un espai idoni per a la immersió”.
UNA DOCTRINA ELEMENTAL PER SOBREVIURE COM A CREADOR
L’obra acaba esdevenint un manifest sobre l’artista compromès amb una visió, malgrat que hagi d’encarar tota mena de dificultats i penúries. Els directors de l’obra, Blanchet i Clausó, afirmen que l’actitud de l’artista encarna “l’austeritat, la certesa de l’obra plàstica que està
construint, la capacitat de treball, la reflexió estètica i l’honestedat” i que conformen “una doctrina elemental per sobreviure com a creador”. Conclouen amb un cert pessimisme que no creuen “que hi hagi en la nostra societat opulenta, una reserva moral suficient per a
emular una personalitat com la seva”.
Blanchet explica del text, que ja va representar-se a
l’escenari del Grec de l’any 2002: “la mirada social del Van Gogh ens queia més lluny, vivíem un moment en el qual crèiem que el creixement econòmic no tindria sostre. Ara que ja fa temps hem aterrat a la realitat, les seves reivindicacions són més vigents que mai”.
L’obra, doncs, interpel·la a qualsevol creador, del món artístic o no, que hagi hagut de lluitar per defensar una idea, encara que el context no li fos favorable.

VIURE PER REVOLUCIONAR LA PINTURA

Vincent Willem van Gogh (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d’uns 900 quadres i uns 1.600 dibuixos. A més, deixà 800 cartes, 650 d’aquestes adreçades al seu germà petit, Theo van Gogh. La figura central en la vida de Van Gogh fou aquest germà, que contínuament i desinteressada li donà suport financer. La gran amistat que tota la vida els uní es troba documentada en les nombroses cartes que s’intercanviaren a partir de l’agost del 1872.
Van Gogh fou un pioner de l’expressionisme. Malgrat la qualitat de l’obra, calgué esperar a la seva mort perquè els mèrits li fossin reconeguts i es convertís en una gran figura de la pintura. Tingué una gran influència en l’art del segle xx, especialment entre els fauvistes i els expressionistes alemanys.
banner fira mediterrània
banner fira mediterrània