Després de l’èxit obtingut la temporada anterior, el Teatre Gaudí Barcelona recupera Hipopótamos, un text d’Ever Blanchet que torna a agafar actualitat davant la proximitat de l’1 d’ctubre. L’interpreten Jordi Cadellans i Ferran Terraza i el dirigeix el mateix autor. Es podrà veure a partir del dia 8 d’octubre, de moment sense data de sortida.

L’argument es presenta un interrogatori policial, amb un detingut delirant i la seva participació en la rebel•lió catalana.

EVER BLANCHET PARLA AIXÍ DE L’ESPECTACLE
El teatre pot divertir i proposar reflexió sobre uns fets de rabiosa actualitat política i social?

“La història es repeteix dues vegades”. Hegel. “La primera com tragèdia, la segona com a farsa”.
Karl Marx.

Novament un fantasma recorre Europa. Ara li toca una altra vegada el fantasma del nazisme. Encarnat en joves amb aparents maneres democràtiques que amaguen un oportunisme ambiciós, aventurer, ultra reaccionari que si es consolida deixarà empremta.

D’altra banda, l’esquerra, lluny d’albirar la contradicció principal, ha estat portada al terreny de la ultra dreta sense oferir cap oposició ideològica. Passant a formar part d’un procés entre contraris que apostaran; els uns per re centralitzar Espanya al voltant de la corona, menyspreant les classes mitjanes fins convertir-les en mà d’obra barata, com ho fes en el passat el Franquisme. I de l’altra, una societat més moderna i transversal, que s’agrupa al voltant d’una nació més cultural que una altra cosa, pacifista i sense exèrcit. La qual cosa deixa sense força a Catalunya per forjar la independència, per més que tingui una excel•lent economia productiva.

Així les coses, simplifiquem un procés històric que amaga l’autoritarisme d’una corona obsoleta que es fanatiza cap a postures franquistes.

Cada quaranta anys, tornar a començar.
La Direcció