Georgina Oliva i Mariona Naudin a la presentació de 'Turba'

Aquest dijous dia 14, el Teatre Lliure de Gràcia estrena la versió presencial de Turba, l’obra, a mig camí entre la ficció i el documental que, a causa de la Covid, el festival Temporada Alta només va poder oferir en la seva programació a distància. És una creació de la companyia Mos Maiorum, formada per Mariona Naudin, Ireneu Tranis i Alba Valldaura, especialitzada en teatre documental i de denúncia. Compten, a més, amb els col·laboradors externs Nicolas Chevalier, María García Vera, Guillem Llotje i Claudia Vilà. “Guillem Llotje  ha construït mon sonor molt ric. Clàudia Vilà i Peremiquel, l’escenografia, com ja  és habitual, i el seu cos també és a escena. En Nico Chevalier ha fet la dramatúrgia i la Maria Garcia Vera i la Mònica Almirall, han posat la mirada externa; el vestuari l’ha dissenyat Joana Martí, la il·luminació Dani Miracle i Carles Borràs i Adrià Pinar, la direcció tècnica. Tenim molts col·laboradors!”

En aquesta ocasió proposen un experiment sociològic al voltant del fenomen de la Turba, l’estat d’efervescència de la massa o d’un grup. És a dir: quan diverses persones actuen conjuntament i amb una finalitat comuna. Aquest matí s’ha presentat als mitjans, també a distancia, en clau entrevista a càrrec de l’adjunta a la direcció del Lliure Georgina Oliva. Cal dir que els esdeveniments socials de la setmana passada al Capitoli dels Estats Units doten d’encara més actualitat una peça escènica que es pregunta si és possible una revolució sense cossos.

El col·lectiu Mos Maiorum va ser la primera companyia resident al Lliure, en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. Van guanyar el projecte a partir d’un concurs públic i al desembre van mostrar a l’escenari de la Sala Fabià Puigserver el seu treball en procés, pel que van obtenir molt bona acollida. Durant l’any han continuat treballant. 

Mariona Naudin ha explicat els orígens de Turba: Aquesta és la tercera versió. A la primera, vam treballar amb un antropòleg amb la idea de fer una peça sobre la Turba, on s’explicava una mica el que era i les conclusions en què havíem arribat. Era una base encara superficial del que és ara el treball. Després vam fer una altra peça amb 20 persones, als que vam anomenar els turbòtics, i la vam presentar en forma escènica. Però ha canviat molt! Ara hem pogut comptar amb un any de treball i sobretot han passat moltes coses dins del que volem parlar!” La Mariona es refereix a la possibilitat de mostrar cossos junts a l’espai públic: “Des del 2019 en què vam començar,  hem passat una pandèmia i ens hem qüestionat els nostres punts d’interès. I ens hem qüestionat la turba, que pot tenir moltes formes: reunió, acció, carnaval, concert… Nosaltres ens hem centrat en la turba revolucionaria. Que passa quan no pots comptar amb el teu cos, quan no et pots ajuntar amb l’altre? Portem a un lloc més íntim la Revolució, preguntant-nos si som capaços de revolucionar-nos i si es possible fer la Revolució sense el contacte dels cossos.” 

L’espectacle al·ludeix el format radiofònic perquè  “durant la pandèmia, en comptes d’estar de cos present ens miren a través d’una pantalla.  La pregunta és: volem fer servir més imatge? Volem oralitat? Volem la ràdio per inspirar una Revolució, per tenir més sentit crític? I és que si bé una imatge et dóna tota la informació, la radio permet fer parlar veus molt diferents, veus d’experts”, explica. I continua: “Hem agafat personatges que hem trobat a internet, un professor de filosofia, un espiritista, un de dretes… I a la part més de ficció  hem fet un ritual de portar cossos a partir d’una invocació pseudo espiritista a l’escenari. Hem portat l’Angela Davis, la Federica Montseny… moltes veus d’una ideologia propera a la nostra i veus que poden fer possible la revolució del futur.”

En aquesta ocasió doncs, la companyia posa èmfasi en l’anàlisi dels mecanismes de mobilització de masses i es pregunta aspectes com: Quin és el mètode més efectiu per controlar les masses? Per què fun­ciona la por? Com neix un líder? Per què l’escoltem? Només podem sobreviure com a grup? Què és el que fa que un grup d’individus s’as­sociïn de manera espontània per assolir un objectiu comú? Aquesta és doncs, una experiència teatral que tracta sobre la capacitat transformadora de la massa i els mecanismes per al seu control.


MOS MAIORUM I EL TEATRE VERBATIM

El Teatre Verbatim és aquella representació escènica que es limita a reproduir paraula per paraula textos reals, que no han estat escrits per a ser posats en escena. Aquest format, que barreja arts escèniques, documents i testimonis reals, ha servit històricament per tractar temàtiques socials. “Nosaltres treballem el Teatre Verbatim. Fins ara tenim dues peces: Mos Maiorum i Gentry. A la primera vam fer un viatge  a la frontera de Ceuta i Melilla, vam intentar fer una cosa molt amplia i va quedar molt ‘verbatim.’  A la segona ja hi vam continuar.” Però en aquesta 3a proposta es van plantejar deslliurar-se del verbatim: “No del tot, però no ser-ne esclaus. Això ens ha permès introduir coses mes intimes, preguntes, introduir el joc de l’espiritisme, de la ràdio… Jocs teatrals que porten la peça a una teatralitat mes amplia.”


LA COVID I EL CONTACTE
Evidentment, la Covid ha influït molt  a la creació: “Jo puc veure una peli des de casa meva i em pot emocionar, però estar al costat d’una altra persona no és el mateix. La cultura no és un entreteniment, per més que vegis una obra entretinguda. El que gestes al costat d’una altra persona que veu el mateix, el que parleu al sortir al teatre és una altra cosa. Va més enllà del que pensis a casa teva.” 

El públic està disposat a dues bandes, també per primer cop: “A Mos Maiorum eren dins l’escenari! Teníem 4 torres de llum que es movien per escenari i el públic s’havia de moure d’una manera incòmoda. Però això es el que es viu quan ets a una frontera. A Gentry, que parlava del desnonament, seien en cubs. Però a Turba ja no va poder ser per la pandèmia. La manera més efectiva de implicar gent es que segui en un cercle, a dues bandes. Així  observes l’espectador que és com un mirall. És la millor manera que hem trobat. La pregunta bàsica que ens fem és per què no ens revolucionem.”

Expliquen que, no poder estrenar de manera presencial quan ja tot era a punt, va ser traumàtic. “Vam estar 4 dies muntant i treballant intensament, i en menys 24 h ens van cancel·lar l’estrena sense tornada enrere i se’n va en orris tot un any de feina. Hem patit per si tancaven teatres després l’obertura de Nadal… És molt angoixant viure així! Nosaltres som una companyia petita i hem pringat, ha estat molt dolorós.”

Com sigui que l’espectacle es va poder veure en streaming al Temporada Alta, la companyia demana als que la van poder veure on line que, si els va agradar i els va interessar, han de venir un altre cop: “Perquè precisament parlem d’això, de que fas amb el públic al davant. L’hem acabat d’arrodonir a Gràcia. L’obra és molt bonica i ens interpel·la, és una peça bastant rodona, musicalment, etc. I si algun espectador no hi està d’acord, que discuteixi amb nosaltres que per això estem! No es un teatre documental. Es tracta d’una cosa més juganera.”

PREGUNTES I RESPOSTES
Arribats al torn de preguntes i donat el tarannà de l’espectacle, els pregunten com veuen que està la propera revolució de la humanitat. “No puc respondre, però penso que si l’esquerra no s’espavila… Si no hi ha una esquerra agosarada, arriscada i radical, l’ultra dreta s’ho emportarà tot. No puc contestar quina serà la revolució propera però que serà des del descontent.” I afegeix:
Per a mi la revolució és que la gent vol millorar. El que van fer al Capitol no és una revolució, es una turba completament estèril. Però  hi ha turbes que no son estèrils, que son útils i proposen canvis de situació real.” 

El parlar del Capítol provoca la propera pregunta: com es llegirà l’obra després dels fets al Capitol? Ho tenen clar: “Ens han fet un favor! D’alguna manera ja estem parlant d’això. Surt l’Steve Bannon, el que va ser cap de campanya de Donald Trump, que és el germen de tot això. La propera Turba és d’ultradreta.”

I una altra pregunta curiosa:  Com es llegeix en clau Procés català? La resposta: “Dins la companyia hi ha opinions diverses. Se’n parla, no sé com es llegirà. Hi ha preguntes sobre el procés català, què implica fer una revolució… Dins dels independentistes també n’hi ha que pensen que implica posar-hi el cos i altres pensen que no. Això mourà respostes!”

I encara una altra: Quan es posa el públic en dues grades, és per enfrontar-lo en dues opinions contràries? O és només el mirall d’uns en els altres? La companyia ho té molt clar: “No. És una cosa més subtil, més lliure, no manipulem tant!”

I per què Turba? Ara es podria dir revolució a partir de la pregunta on estan els cossos? “La Turba és l’inici dels canvis. Pot ser altres coses però es la part física que empeny els canvis a nivell del sistema. Té alguna cosa de l’homo sapiens, allò d’haver de necessitar l’altre per fer canvis reals. “

De quina manera el llenguatge radiofònic hi és present? Amb la ràdio, elimineu la idea del verbatim i poseu directament les declaracions dels testimonis? “No amb al radio no eliminem el verbatim. Ja existeix dins la radio.”

Ens acomiadem amb la resposta a una pregunta, en e transcurs d’una entrevista a la Mariona:

Com creieu que serà la propera revolta de la
humanitat?
Aquesta és una de les preguntes que no hem sabut resoldre a Turba. Existeixen diverses
opinions dins del mateix equip artístic i això també ha estat font de riquesa per la peça.
Alguns pensen que la propera revolta trencarà amb el sistema i en construirà un de
més just: que serà, per dir-ho de manera molt vasta, una revolució de caràcter progressista. D’altres, jo mateixa per exemple, tenim una visió més pessimista. Tenint en compte l’auge de l’ultradreta a tot Europa i el descontent polític i econòmic que estem vivint des de fa uns anys i que s’ha accentuat amb la pandèmia, jo no puc deixar de pensar (horroritzada, cal dir) que la propera revolta a escala massiva s’encendrà des del populisme de la dreta radical. Tant de bo m’equivoqui de ple. Vivim temps de molta precarietat a molts nivells, en general estem molt mal informats i durant anys se’ns ha entrenat per a ser Homo consumers i no reflexionar en profunditat sobre l’essència de les nostres vides.

Volem solucions immediates, discursos fàcils, líders carismàtics. I tot això ho ofereix la ultradreta. Tot allò que ja havíem enderrocat o que ens semblava que ja havíem enderrocat, revifa en aquest moment de feblesa perquè en realitat mai s’havia enderrocat del tot. Potser jo prefereixo pensar així per a preparar-me pel combat. Perquè si això passa, aleshores tant sí com no: haurem de posar-hi el cos.