Foto de família a la presentació de Katharsis

Recordeu el cicle Radicals Lliure, que el teatre va crear per reunir i presentar les creacions més contemporànies?  Durant cinc anys (del 2007 al 2011), el Lliure obria una finestra a les noves tendències amb l’objectiu de donar valor a creacions joves, arriscades i agosarades. Vam descobrir grans creadors com el tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, Xavier Bobés… I també hi eren noms més coneguts però no menys agosarats com Carles Santos, Lidia Gonzalez Zoilo, Jordi Oriol, Àlex Serrano, Rodrigo Garcia, Sergi Fäustino, el Colectivo 96º o David Fernández, l’artista més extrem dels escenaris madrilenys.

Han passat 10 anys i ara, el nou equip directiu del Lliure els ha volgut recuperar: “Tenim la necessitat d’acollir i programar noves tendències però abans calia preguntar-nos: què són avui els Radicals? On són? Què és el teatre? Tot ha canviat i hem volgut reformular la proposta”, ha explicat Juan Carlos Martel, director del Lliure, en una roda de premsa força Kathàrtica, que ha tingut lloc darrere l’escenari de la Sala Gran, presidida per una taula plena d’objectes. Han buscat un altre nom i engeguen el cicle Katharsis, amb la idea de “buscar altres maneres d’entendre el teatre, sense perdre’n l’essència.” 

La instigadora de tot és Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, “que fa 10 anys n’era una molt jove espectadora i ara n’és la responsable,” ha puntualitzat Martel. 

Així, la nova Katharsis arriba a Montjuïc (Sala Gran i Espai lliure), del 22 al 31 de gener, amb set propostes escèniques nacionals i internacionals extremes, a cavall entre les arts escèniques, la performance, la instal·lació, el joc o la cultura del carrer.Lluny de seguir les modes, els artistes i les propostes que conformen Katharsis volen repensar el concepte teatral alhora que exigeixen a l’espectador contemplar, escoltar, empatitzar i valorar allò que veuen amb amplitud de mires”, ha exposat la Georgina. I ha afegit: “El que presentem enguany és la llavor que creixerà amb nosaltres, perquè també som els nous al teatre!”

Tot seguit, la Georgina ha passat a presentar-nos personalment les propostes internacionals, perquè el seu autor no era present.  

Hybridation Olivier de Sagazan

Hybridation
Olivier de Sagazan (França)
Dies 22 i 23 de gener, 20 h
Espai lliure

L’encarregat d’obrir l’edició és aquest reconegut escultor francès “un artista que va a fons amb les imatges i que es va passar a la performance emprant material bàsic com la pintura i el fang. A la peça, dos personatges transiten per la identitat d’una manera inquietant,  s’hi arriben a enterrar. Aconsegueix crear un ritual brutal, amb una feina macabra i contundent.” La seva proposta mostra una metamorfosi constant del cos emprant el fang i la pintura.
————————————————————————

Oblivion
Sara Vanhee / CAMPO
Dies 23 i 24 de gener, 20 h
Sala Fabià Puigserver

La Sara s’ha passat tot un any acumulant residus propis. Els anava catalogant i els guardava en caixes posant-lis data. Un experiment per no oblidar el rebuig que generem. “Ens vol dir que el que llencem també ens defineix i ens explica la relació entre el material i la vida.” També parla de la higiene, reflexiona sobre el petroli, en el sentit que prové d’una vida animal anterior, del que ens hem apoderat i en som dependents. “És com mostrar la part oculta de la lluna i senyalar-nos que passem de llarg a tot el que fa referència a la sostenibilitat. És un espectacle eminentment filosòfic.”
————————————————————————

Drei Schwestern
Susanne Kennedy & Helena Eckert
Dia 29, a les 20 h
Sala Fabià Puigserver

Susanne Kennedy és una creadora de Múnich que presenta una manera molt personal d’entendre l’escenografia.  Treballa amb actors als que els anula l’expressió convertint-los en maniquís, i a l’escenari el converteix en una instal·lació.

Per primer cop presenta una obra de repertori: Les tres germanes, basada en la idea de l’etern retorn de Nietzsche. “Hi ha escenes de Les tres germanes des de l’època de Txekhov a una època futurista. El dia 30 volem fer un reflex del que és la dramatúrgia europea actual i farem una postfunció amb el Festival Sâlmon, que hi aporten dos artistes”, explica la Georgina que, abans de donar la paraula als artistes presents, recorda que “amb Katharsis hem volgut crear un arc des de la cultura alemanya a la Batalla de Gallos, per definir què és el teatre des d’un concepte avantguardista.”
————————————————————————

ARTISTES INTERNACIONALS

Ocells-textos-onades
Julia Mariscal
25 (20 h) i 26 de gener (18 h)
Espai Lliure

 

 

Julia Mariscal treballa d’una manera molt precisa i amb objectes. El seu és un espectacle conceptual que parteix de la vessant escultòrica de l’artista. A través d’accions quotidianes, aconsegueix canviar la percepció preestablerta que tenim d’objectes i materials que ens envolten. Ens  ha preparat una instal·lació damunt la taula, amb materials diversos com ara el vidre o la pedra, i d’altres biològics que remeten al cos, com la llet, el cabell, la sal o la cera.

La Julia  agafa un manat de cabells: “Tot està entès des de l’escultura i els moviments quotidians, no de dansa. El cabell, per a mi, és el material més narratiu, perquè tothom té un record del cabell. Treballo amb uns moviments abstractes, amb l’objectiu de fer néixer emocions allà on semblava que no n’hi havien”, explica l’artista. I continua: “Els meus materials són com personatges. Del vidre m’agrada la fragilitat i, tal com el presento, deixa la fragilitat i acaba sent tou o moldejable. És un procés que l’emoció de l’espectador comparteix.“ Juga amb la sal i diu que és la suor que surt del cos… “L’espectacle està entès com un collage gegant en el que em vaig  movent.”
————————————————————————

El candidato (o la candidata)
Marc Villanueva Mir
24 i 24 de gener (18 i 21  h).
Sala de lectura 

Aquest és un espectacle que fa el públic, una peça participativa i immersiva de petit format sobre el poder i l’escenari polític. A la taula, un munt de credencials amb noms de diferents partits polítics. “Està inspirat en un joc que va sortir el Maig del 68, que es deia El Candidato. Les figures són militants anònims i polítics de l’època. És un joc que em fascina i l’hem refet pensant en el 2018. Funcionen tres taulers simultanis i poden jugar 34 persones. Hi ha un combat polític municipal, un altre autonòmic i un d’estatat, per parlar del procés de integració dels diferents mecanismes del poder. Donem acreditacions al públic i cadascú ha de jugar segons el personatge que li toca. Pot ser Abascal, Casado… I veiem com, encara que et toqui un paper que no t’agrada, el defenses i lluites. Són els mecanismes del poder! Proposem una reflexió sobre això.” Aquest espectacle es va estrenar al Festival TNT el 2018.
————————————————————————

Lolo & Sosaku
C言語 c language P系。 Tipo P (concert per a dos pianos)
30 i 31 de gener, 20 h
Espai Lliure

Lolo & Susaku fan una investigació sobre el so des de l’escultura en moviment. Ens han mostrat el viatge d’un artefacte -preciós, com un animaló de ferro!- que travessa paisatges sonors i escultòrics. I es trobar amb màquines amigables… o dolentes!

A escena hi ha dos pianos i una veu anirà comentant cada acte. “No sabem com acabarà, però és entretingut i divertit de veure!” asseguren. I afegeixen: “Esperem que l’obra englobi tota la nostra experiència després de 15 anys de treball junts.” Hi ha molt de so “de vegades estrident…!”
————————————————————————

Batalla de Galls
Col·lectiu capitanejat per Edwin Gabriel Cepa,
conegut com ‘Andino freestyle’
31 de gener, 17 h
Pl. Margarida Xirgu

Aquest col·lectiu que vol trencar esquemes assegura que “Katharsis s’adapta a nosaltres i nosaltres a ella. Sempre ha existit la batalla al teatre! A Barcelona va néixer el 2001 i va explotar amb l’arribada de Internet. Som 4 elements”, explica Edwin. I continua:  “La Batalla de Galls neix del hip-hop i el rap. Són batalles però el freestyle les sobrepassa.”  Georgina Oliva pren la paraula i planteja: “Per què volem que els rapers participin en un festival així? Doncs perquè d’alguna manera son actors, amb el seu rol, el vestuari…”

Des del punt de vista femení, una membre del grup comenta: “Quan vaig començar no tenia ni idea del paper que faria una noia aquí, però de seguida t’adones que és per dir el que vols. Avui ja no tinc por a l’escenari, som un nexe entre un espectacle i la gent el carrer. Hem buscat freestyles de cada zona de Barcelona i els hem demanat de competir. Tindrem convidats!  Nosaltres serem 16, però també convidarem el públic a participar.” Les rimes picades serveixen als joves per canalitzar tota la ira que potser no podrien digerir d’una altra manera. Un espai d’absoluta llibertat per la catarsi més genuïna.


I AL VOTANT DE KATHARSIS…
La programació es completa amb la Biblioteca Catharsis que estarà situada al Hall. Hi haurà una seixantena de llibres que, des de la ciència, la cultura, l’art i la història, reflexionen i parlen de persones que han trencat els límits establerts, per donar context als espectacles. S’hi podrà trobar tot el necessari per a consulta, ja que són llibres recomanats pels creadors de Katharsi i de les biblioteques i llibreries del Poble Sec i Montjuïc.

I el 30 de gener es farà una Xerrada postfunció  sobre la Dramatúrgia Contemporània, organitzada pel Teatre Lliure en col·laboració amb el Festival Sâlmon, que comptarà amb la presència d’Helena Eckert, la companyia El Conde de Torrefiel i Alejandro Peña. 

Entrades i més informació, aquí

  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón