Som en dies de presentació de temporades i avui ha estat el torn del Teatre Lliure. Vull destacar l’optimisme que el seu director, Juan Carlos Martel, ens ha sabut transmetre -de moment als periodistes i jo espero saber-ho fer bé, per ell!- amb una esperança i un entusiasme tan especials, que gairebé ens ha fet creure que la pandèmia no era tan dolenta.

“Esperem que aquesta pandèmia ens porti molt lluny i que el Lliure esdevingui una institució capdavantera de les coses bones que la pandèmia ens ha aportat. De moment ha il·luminat el que ja estava malament, un model que ja estava obsolet i ha originat un daltabaix que ha incentivat canvis culturals. I el Lliure té la intenció de seguir-ho!”, afirma Martel. I continua: “El Lliure està preparat per encapçalar el canvi cultural que la pandèmia ha posat de manifest i que necessita el sector teatral de Barcelona. Un canvi al que fem front des de la sostenibilitat, la digitalització i l’educació. Avui presentarem una temporada aprenent a gaudir de la incertesa. Estic segur que aquesta serà la més alegre i valenta que Lliure ha pogut fer. Convivim amb la incertesa d’una manera positiva perquè hem après a ser flexibles i àgils.  El Lliure necessitava definir-se per encapçalar una nova era. Benvinguts a tardor del 2020!”

Una temporada que afirma que serà sostenible, digital i educativa i de la que ens ha fet un seguit de declaracions de intencions:
*Sóc la dissidència i el desig
*Sóc un conte i sóc el dol
*Sóc el comunisme
*Sóc una cançó per ballar
*I sóc l’apocalipsi.
*Sóc tot allò que vols veure i el que no.
*Sóc la tardor del Teatre Lliure

Martel continua explicant que “al Lliure la pandèmia va caure en el pitjor moment, teníem muntatges nous que no es van poder estrenar. Ara, per sort, els recuperem. Hem pogut respondre creativament al seu mateix procés de creació.” I acaba afirmant:  “Seguim defensant la nostra identitat obrint-nos a nous públics.”

Deixem-ho aquí perquè el programa és  llarg, ja heu vist el to. Hi haurà teatre presencial seguint la normativa, teatre virtual, sessions radifòniques i moltes activitats. Passem a la programació, que plantegen en tres apartats. Ah! anoteu que continuaran les sessions de les 16 h!

 #SocEscena
El Lliure obre temporada aquest 25 de setembre amb dos muntatges que posen de manifest l’excepcionalitat viscuda els últims mesos. Un és Noli me tangere (no em toquis), una mena de missa laica que oficiarà el Niño de Elche.  “Hem volgut construir una purga, un ritual col·lectiu amb petites pregàries que oficiarà El Niño de Elche. Aprofitarem la planta basilical de la Sala Fabià Puigserver i recuperarem el sentit laic i cívic d’aquesta mena de construcció, que a l’època romana era de reunió ciutadana. Hi farem una litúrgia per reivindicar el teatre com un acte cultural i artístic, tan important com qualsevol acte en d’altres espais de culte religiós”, diu Martel.  I El Niño afegeix: “Són uns textos dels dramaturgs Marc Artigau, Clàudia Cedó, Albert Lladó i Victoria Szpunberg, que diuen que les persones estem conformades per paraules, que no podria existir una persona sola… És la gran aventura d’escoltar els dimonis que un porta a dins!” 

Doncs del 25 al 27 de setembre. Sala Gran. Montjuïc
——————————————————-

I els mateixos dies,  Mi nombre es alguien y cualquiera, és una proposta escènica itinerant de la creadora argentina Laura Vago per a grups de vuit espectadors. “Són un seguit de  instal·lacions que prenen com a punt de partida testimonis de pacients que no han pogut acomiadar els seus familiars durant la Covid. És la meva pròpia experiència a la UCI”, diu la Laura. 

Una instal·lació que recorrerà diferents escenaris, i que acaba amb una metàfora amb diferents finals. “La idea és enfrontar-nos a diferents situacions a les que l’espectador pot entrar.”

Idea i direcció:
Laura Vago; Dramatúrgia: Laura Vago i Maria Zaragoza. Intèrprets: Chantal Aimée, Boris Daussà, Oriol Guinart, Pol López i Pau Vinyals.

Del 25 al 27 de setembre. Montjuïc.
——————————————————-

Un dels espectacles que el Lliure havia programat i que no es va arribar a estrenar és  Bonus Track, de Carol López:  “Estem assajant des del mes de juliol. Podem dir que vam ser de les primeres companyies que es van trobar en aquesta nova situació i no vam poder estrenar. L’espectacle va de les coses que no ens diem i de les fugides endavant”, expressa la Carol. I afegeix: “Jo, per edat i caràcter, no sóc massa optimista amb la pandèmia. Ens ha fet descobrir que podem gaudir del nostre temps no consumir tant, teletreballant… Però quan tot això passi, no serà com abans. Crec que les mascaretes han vingut  per quedar-se. I, a més, jo no confio en el sistema ni en l’ésser humà.” Al que Martel ha sentenciat: “Quan no s’és optimista, es generen obres optimistes!”

Idea i direcció: Carol López; Intèrprets: Dolo Beltran, Paul Berrondo, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicenta N’Dongo i Anna Ycobalzeta.

Lliure de Gràcia, del 15 d’octubre al 15 de novembre.
——————————————————-

Seguirà La nostra parcel·la de Lara Díez Quintanilla, que va haver de cancel·lar les seves funcions just a l’endemà de l’estrena. “Ha sigut molt fort perquè la temàtica s’ha actualitzat de cop, com en una nova dimensió. La peça parla d’un confinament forçat de dues persones que no saben com han arribat allà i com acabarà. I posen en manifest com en un mateix estat es pot construir l’univers i l’infern. I és que la incertesa propicia l’aparició de dogmes i pensaments radicals; el surrealisme genera situacions que et fan pensar que t’estan controlant… Tot això ho hem viscut aquests dies i ens hem preguntat què fem amb l’espai- temps que ens ha tocat viure.” Això, si: “Estem súper contentes de tornar al Lliure. Volem ser la resistència de la cultura, que es tornar a obrir-nos i entregar-nos en cos i ànima al teatre!”

Text i direcció: Lara Díez Quintanilla. Intèrprets: Judit Farrés i Marta Marco

Montjuïc. Del 22 d’octubre a l’1 de novembre.

——————————————————-

I tornen els ja estrenats Les tres germanes, amb direcció de Julio Manrique, així com el primer espectacle per a públic familiar d’El Conde de Torrefiel, Els protagonistes, i la producció francesa de La baleine – cargo,  Poulette Crevette

“També hem tingut la possibilitat de reprendre El quadern daurat, en què la primera frase de la Nora Navas, mirant a platea, és: El que veig és que tot s’està desintegrant. Però ara comencen a néixer veus que pensen que un altre tipus de comunisme podria sortir.’ “Havia de tornar i ho disfrutarem amb la Carlota Subirós i la Nora.” 

La Carlota diu que “és una feinada tornar a reprendre el material i adaptar-lo a les circumstàncies, però té més sentit que mai. Sembla que tot està en qüestió, que tot s’estan trencant: les ideologies la manera de viure en família, les relacions… Aquests mesos, tots hem escrit i hem omplert els nostres quaderns de preguntes. Ha estat una feina enorme de tot l’equip. Tenim  moltes ganes de compartir-ho aquest present actual. “

Autora Doris Lessing; Adaptació i direcció: Carlota Subirós; Intèrprets: Javier Beltrán, Mia Esteve, Montse Esteve, Jordi Figueras, Nora Navas, Carlota Olcina, Fèlix Pons i Vanessa Segura: Dramaturgista: Ferran Dordal i Lalueza.

Montjuïc, del 16/10 al 8/11
——————————————————

Completaran la programació escènica de la tardor Plácido Mo, una proposta social de la creadora Magda Puig que dóna veu a persones que han viscut al carrer. Durant el recorregut farem intervencions artístiques, a més de fets que anirem trobant i passaran a formar part de la peça. Tothom portarà auriculars i decidirà on posa el focus, què mira i què veu. Es pot viure de moltes maneres diferents!” explica la Magda.
Del 16 al 20 de desembre.
——————————————————-

I Explore el Jardín de los Cárpatos, una creació de José y sus hermanas de la qual se’n va poder veure un work in progress al passat Grec’20  Festival de Barcelona. Expliquen que “hem volgut reflexionar sobre si el model de turisme que hem anat construint i el relat que hem fet servir per comunicar-nos amb el mon es sostenible.” També es fan preguntes tipus: què fem nosaltres quan fem de turistes? I preguntem si tot això es revertible més enllà de la Barcelona que vivim, que hauria d’estar més enfocada envers les persones que l’habiten i no tant les que la visiten. Com a joves reivindiquem el dret a descansar!”
——————————————————-

#SocDigital
El Lliure és digital, les eines són digitals i són un mitjà d’expressió i mai un finalitat per si mateixes. Són per fer arribar el Lliure molt lluny. La Sala online conviurà amb la programació escènica. Tindrà una programació pròpia formada per teatre radiofònic i Clàssics per a criatures, alhora que aproparà algunes de les obres en cartell a la gent que no li és possible anar fins al teatre. Si les persones no poden venir al Lliure, el Lliure anirà a les persones. La Sala online del Lliure permetrà noves formes que la pandèmia ens ha impedit. El Lliure al sofà s’ha convertit en una necessitat. Hi podrem veure les produccions enregistrades qualsevol dia i a qualsevol hora.”
——————————————————-

Dins les peces radiofòniques, es reprogramarà l’autoficció  El gegant del Pi de Pau Vinyals; Ricard Gázquez dirigirà un text propi que porta per títol Los satélite, i Mònica Bofill dirigirà Els cecs de Maurice Maeterlinck.

Sobre El gegant del Pi, Pau Vinyals explica que “és una autoficció sobre les meves pors, un viatge de la ciutat al poble, del present al passat, de la meva infància, de l’espai on vaig viure… Estic  content de tornar a la Ràdio Teatre,  que ara es podrà tornar a escoltar!”

Ricard Gázquez diu que Los satélite és la historia de la Geni, una noia de 15 anys que viu al Baix Llobregat, un lloc on viu gent treballadora de diferents nacionalitats. “La Geni desapareix, s’en va de casa, s’escapa i els veïns inventen que li pot haver passat. Ho sabreu a la peça!”

Mònica Bofill dirigirà Els cecs de Maurice Maeterlinck, un text que parla de la fragilitat de la persona humana en un moment en què un excés d’informació imatges i opinions generen una altra forma de ceguesa. “Aquest forma ens ha permet veure una nova manera de relacionar-nos al mon donar-nos el temps d’escoltar i conèixer el teatre d’una manera diferent.”
——————————————————-

“A la Sala On Line seguirem rellegint clàssics per a infants, que són clàssics adaptats per a criatures.” Els clàssics universals que s’explicaran als infants amb una nova mirada seran La vida es sueño, amb dramatúrgia de Lucía Miranda i il·lustracions de Javier Burgos; Un enemic del poble, adaptat i il·lustrat per Aleix Aguilar, i Faust, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i la col·laboració de l’artista visual Magda Puig.

Aquesta és una programació que romandrà oberta tota la  temporada i aniran sumant contingut en properes presentacions.
——————————————————-

#SocCultura
Aquesta temporada volem consolidar l’Escola de pensament, amb Albert Lladó i Marina Garcés.” Després d’un estiu difícil, la Marina explica que “arribem disposats a començar el curs i a reinventar-nos. L’Escola de Pensament ja va existir al Lliure, va desaparèixer, i es va convertir en dues finestres virtuals que son grans receptacles de vida que hem de compartir. Així hem començat i desitgem poder continuar durant la temporada.”

 Tornaran els Col·loquis al Lliure corregits i ampliats. Neixen els col·loquis prefunció, que aproparan al públic el  treball de dissenyadors d’espai, vestuari, il·luminació… I “recuperem els col·loquis postfunció. Anna Perez Pagès ens ajudarà moderant i compartint secrets de les produccions. Ho farem els divendres, a la recerca d’un públic més divers.” 

Un altre nou concepte escènic i participatiu és La Taula, on davant simple taula es podrà dialogar permanentment. “Un tipus d’acció cultural que podrà respondre amb la immediatesa el que les institucions de vegades tardem.” Coordinat per  Isaias Fanlo.
——————————————————-

#SocEducació
En l’àmbit educatiu, el Lliure amplia la programació i les activitats ja ofertes per al públic familiar i escolar d’El Lliure del futur, amb la creació d’un Programa educatiu que suma un conjunt d’accions tant als escenaris com als centres educatius, amb l’objectiu de generar més cultura de teatre, tot garantint-ne una major presència a cadascuna de les etapes de creixement dels infants, joves i adults.

La caixa escènica serà el concepte vertebrador del nou Programa educatiu i farà del teatre una eina d’aprenentatge de múltiples aplicacions. Ha estat dissenyat amb la col·laboració d‘Ester Rovira (Dadà.) i es desenvoluparà durant el període 2020/23 amb l’objectiu que pugui integrar-se en un futur, amb total naturalitat, en la quotidianitat del sistema educatiu. 

Georgina Oliva, adjunta a la direcció, exposa que “inevitablement per tenir més presència a la vida quotidiana dels infants és molt important incidir més en el sistema educatiu. La temporada començarà amb un projecte a llarg plaç que durarà fins al 2023. Hi haurà activitats als centres educatius per a totes les edats, en el  concepte bàsic que la caixa escènica és el totem dins del qual ha pivotat tot el teatre educatiu.” 

I afegeix: “Ens importava que nens tinguessin contacte amb el teatre, no com un lloc per disfressar-se sinó un espai per crear diferents situacions, que poden jugar amb els llums, el so i amb les seves mans manipular  ombres titelles, objectes…”

El Lliure col·laborarà amb Pallassos sense Fronteres amb un espectacle  gratuït a pl. Margarida Xirgu.

Primària neix la caixa del Lliure de 2 x 2 metres amb llum so… i exercicis mes vinculats a mon dels mites, d’època…i  el drama també. “El que volem és que les dues caixes siguin caixes de coneixement. Volem que serveixin als professors com a eina per explicar el que necessitin els alumnes.”

Pel que fa a ESO i Batxiller, “que són ja adolescents i comencen a tenir ideologies, tindran  la capsa petita i els acompanyem amb professionals amb els quals crearan una experiència pilot de teatre en residència amb la companyia resident al Lliure.” 

I respecte a la Universitat, “entre d’altres coses vam pensar que seria interessant despertar el seu esperit crític, no per crear futur crítics sinó per aplicar esperit a la vida que els envolta.”


SEGURETAT I POLÍTICA DE PREUS I AFORAMENT

“Mantindrem els aforamens al 50%, tot i que ens adherim a defensa de poder pujar a 65%. Estem preparats per cuidar les persones abans que sector mori del tot, cuidant les platees. les distàncies, desinfeccions… Entre tots ben aviat tornarem a obrir els nostres teatres!”

Hi ha moltes possibilitats i preus diferents. El Lliure incorpora diferents modalitats de subscripcions que permeten comprar entrades a 16€ per a qualsevol espectacle de la temporada i gaudir de diferents avantatges. Les subscripcions se sumen als ja existents abonaments i a la Generació Lliure, amb entrades a 9€ per a menors de 30 anys.

Els abonaments i subscripcions es poden comprar a partir d’avui i les entrades pel públic en general es posaran a la venda el dia 21 de setembre.

Juan Carlos Martel ha manifestat:  “Volem donar gràcies al públic. Vam oferir als abonats el retorn parcial de l’abonament o que servissin per a la propera temporada. I els van conservar! “

Els abonaments es poden fer servir per un període estacional o reservar per tota la temporada. “Això vol dir confiar!” Es podran cancel·lar entrades fins a 24 h abans l’espectacle. Tota la programació cultural extra del  teatre serà gratuita. 

I el director conclou la trobada dient: “L’únic que podem aprendre de la història es que de la història no podem aprendre res. Dubto que aquesta pandèmia provoqui un canvi cultural. El Lliure opta per l’alliberament de les formes rígides, hem d’aprendre a comunicar-nos d’una altra manera i el teatre ajudarà. El meu programa responia a una necessitat de canvi i la pandèmia no farà més que accelerar-ho. El Lliure, amb la pandèmia, s’ ha construït amb un esforç. Aprofito per donar les gràcies públicament a les persones que ens han ajudat.” 

Doncs ja ho tenim! Si heu arribat fins aquí, encara trobareu més informació, en aquest enllaç I si no… també! 

Que tingueu un molt bon teatre!