El Teatre Lliure ha presentat aquest matí als mitjans la segona edició de Katharsis, una programació molt interessant i diferent formada per espectacles i propostes que en podríem dir parateatrals perquè viuen lliurement al marge de les arts escèniques, sense fugir-hi del tot. Està formada per un seguit de conferències performatives  de cinc artistes locals i una taula rodona, també performativa, que compta amb la col·laboració d’artistes locals i internacionals. Se celebraran del 22 al 31 de gener al Lliure de Montjuïc.

Georgina Oliva, directora de continguts del Lliure, ha explicat que Katharsis va néixer l‘any passat com una programació  especial, en la que es pregunta què és el teatre a partir propostes d’artistes que van més enllà de les convencionals. “Katharsis és un espai per pensar el teatre a partir de la pràctica escènica. Buscàvem propostes que interpel·lessin el públic amb la seva mirada i criteri,  i així anar canviant el format perquè les que coneixem queden obsoletes massa ràpid.” 

Aquest any el format serà en clau de conferències a partir de preguntes. La primera serà Què és teatre? “No pretenem donar la resposta, es viu millor sense saber-ho perquè volem que les respostes es visquin. Ens encanta no saber què és el teatre i per això neix Katharsis!” apunta  la Georgina. 

La segona pregunta és Què és una conferencia performativa i un teatre conferencia? I la Georgina ens ho explica: “La conferencia  performativa ve de les arts contemporànies però vam sentir curiositat pel teatre anatòmic, que reuneix les característiques de l’arquitectura de com passen les coses. Tot això ens va posar focus per tirar endavant les conferències  performatives, en un concepte que posa èmfasi en l’aprenentatge a través de l’experiència, en viure les coses.” 

El conferenciant és un intèrpret, un pont que trasllada un saber cap a l’auditori. “Ens va semblar que era interessant, ja que donat el context de crisi sanitària que vivim, hi ha molts experts parlant a la televisió o altres llocs i no acaben de connectar amb l’audiència. Vam pensar que era interessant investigar les conferències performatives.”  Així, cada artista, a través de la seva sensibilitat i coneixement, mostra la conferencia d’una manera diferent “i entre tots podrem descobrir que és una conferencia performativa i perquè el teatre ha de posar-hi el focus.”


LES CONFERÈNCIES

Katharsis arrenca amb Conferència espectacular (22 i 23 de gener), un recorregut audiovisual per la història del teatre no convencional, a través de les vivències de l’artista escènic. El ‘conferenciant’ David Espinosa, ens ho explica així: “És el primer cop que m’encarreguen un projecte escènic per acostar aquesta mena d’arts vives a l’espectador i treure-les del cercle estrany en què normalment es presenten. Així, l’artista explica quines son, el seu valor i la seva història. Una de les pautes es que sigui pedagògic i a la vegada artístic. Per posar un exemple, vaig pensar que era millor explicar la meva experiència: com descobreixo Pina Baush en comptes d’explicar qui era Pina Baush. Faig un recorregut amb la idea de descobrir i explicar obres, configurant una creació en viu. Sempre hi ha un component coreogràfic en el meu treball, però en aquest, a més, la meva veu hi és present.”
————————————————–

Espinosa comparteix cartell el divendres amb la també ballarina Nuria Guiu, que presenta Likes. I explica :Likes és una conferència performativa des del cos. Jo soc ballarina i coreògrafa i explico com el cos pot esdevenir llenguatge. Sí que hi ha text, però és un text que no es pronuncia verbalment. És un llenguatge corporal, subtil, que té una gran importància a l’hora de comunicar-nos.”

La paraula Like arranca del mon digital. La Núia parla de l’impacte sobre el seu cos: “Les formes digitals juguen papers importants alhora de definir la nostra identitat i encara més ara que amb la pandèmia passem molta estona a internet. No es el mateix exposar-me a les xarxes on tothom hi té accés, que en un espai íntim. I a Likes navego entre els dos espais.”

Puntualitza que “no nomes parlo dels likes que puguis acumular a la xarxa sinó de la  capacitat d’agradar als altres. Tots necessitem un lloc d’encaix en la societat. És una conferencia que tracta de ser travessada pel cos i l’experiència, més que des d’un lloc intel·lectualitat.” 
————————————————–

La programació segueix amb Antropologies de la caixa negra (24 i 29 de gener), proposta d’Eina Idea i la Fundació Eina, que pren l’espai escènic com a lloc de ressonància, collage i al·lucinació, a partir del concepte de caixa negra com a màquina filosòfica. Georgina explica que “el Lliure ha fet una col·laboració amb Eina Idea, que  ja fa temps que preparen conferències performatives.” Manuel Cirauqui, director d’Eina Idea, diu: “Ens agrada el format performatiu. A Eina Idea som un equip amb col·laboradors, músics, artistes de diferents registres, escriptors… Tots han contribuït i hem generat un viatge que recorre gran temes relacionats amb el drama col·lectiu i amb la influència que té en el disseny. És també una petita exposició, ja que tindrem diverses caixes negres.  I també una performance sonora i una performance del públic, que serà convidat a fer servir un objecte performatiu que després es podrà endur a casa.
————————————————–

La propera conferència tindrà lloc els dies 29 i 30 de gener. Sota el títol:  Com observar un cel nocturn, la comissària d’art Alexandra Laudo construeix un relat sobre l’univers i els seus misteris, que és alhora una exposició narrada. L’Alexandra ens porta a observar un cel nocturn: “D’una banda hi ha el meu discurs en directe al públic, i una selecció d’imatges que acompanyen el discurs, encara que de moment adquireixin una certa autonomia o dialèctica. Tenim la  col·laboració d’uns nois que fan gimnàstica artística i faran exercicis durant conferencia.”

El títol sembla suggerir un manual o guia sobre astronomia. Però “no és la idea. El que faig és parlar de diferents personatges que al llarg de la historia han observat un cel nocturn, personatges històrics, i ho porto a un terreny de ficció més literari. Els personatges em serveixen per articular comentaris més assagístics amb preguntes sobre la foscor, la nit, la relació entre la historia de la imatge i la història de la mirada i com es relacionen una amb l’altra.”  Per altra banda, la pregunta sobre l’Apocalipsi sempre està present i es relaciona molt amb el cel, com si estigués anunciat allà o hagués de venir d’allà: “Ara que diuen que hi ha la possibilitat que la Terra desaparegui a casa d’un accident d’un meteorit, ens preguntem: quan serà la fi del mon? M’agrada posar èmfasi en la imatge. La podrem publicar a les xarxes!”

Georgina Oliva puntualitza que “una conferencia no és sempre divulgació. Aquí s’agafa el cel i se li dona una dimensió artística i filosòfica, no científica.” 
————————————————–

La darrera conferència performativa és Entrar a vivir, (30 i 31 de gener). proposta d’Adriano Galante, cantant, fundador i músic del col·lectiu Seward, que oferirà un concert per entrar en trànsit, ja que aborda la música com a eina per explorar els propis límits. La Georgina explica que “en el seu cas estem programant un perfil d’artista d’investigació tot i que ell és molt místic. Planteja que es la katharsis, com hi arribem… La seva conferencia col·labora amb artistes i filòsofs molt interessants.” I Galante afegeix: Entrarem a vivir en un espai canviant, una mena de trànsit entre un concert, una experiència visual, cançons composades en un estat diferent. Hem treballat amb Marc Vilanova artista sonor i hem generat un espai viu on jo em relaciono amb el cos, la veu, la música i la llum, per trobar certes maneres d’alteracions de la consciencia. Com un riure pot desconnectar-te en mig segon o un record et pot absentar d’una persona o com una cançó et pot fer viatjar.” 

Oliva explica que “és una conferència performativa que s’ha creat expressament per a Katharsis.”
————————————————–

Taula rodona performativa: Presència i alteritat

Martina Tosticarelli serà la moderadora i conductora de la taula rodona, que sorgeix de la proposta de crear una taula rodona performativa sobre la Presencia. “Amb el confinament, ens obsessionava molt el tema de la presencia. La Martina ja havia remenat molt sobre el tema i ja té una tesi publicada”, diu la Georgina.  I la Martina està encantada:  “Està plantejat com una taula en la que discutirem respostes de 4 creadors internacionals a un seguit de preguntes que els hem fet sobre presència al teatre i sobre elements específics que defineixen aquesta presència a les obres. Quina presencia té la veu, el so, el silenci, la llum, la tecnologia, el mateix actor? Com la pandèmia ha tractat aquesta presència? Com s’ha canviat el fet teatral a partir de la pandèmia? Un seguit de preguntes suggerents que hem fet a Gabriela Carrizo, Romeo Castellucci, Stefan Kaegi i Susanne Kennedy. Encara estem rebent molt material amb respostes variades i interessants. A escena veurem un debat performatiu amb la participació in situ de Davide Carnevali, Cecila Colacrai i Marc Villanueva, que ens ajudaran a posar veu, cos i petites accions a tots aquests pensaments i aportaran les seves idees i conclusions.” Un treball complet de indagació sobre tema presencia en el context actual de crisi sanitària a nivell mundial.  Georgina assegura que “serà realment una taula performativa perquè s’acabarà implicant el pública través de les dramatúrgies del debat.” 

I Georgina Oliva tanca l’acte dient: “Aquest serà un cicle al que s’ha de venir amb llibreta! Creiem que és un espai molt interessant on no només  pots escoltar i aprendre. Un espai per viure! I un format que ens fa il·lusió explorar.”

BANNER QUINZENA METROPILITANA FILATURAS 2021
Banner Quinzena metropolitana 2021