AVINYÓ. –Abans d’inaugurar-se la secció “Del Bàltic als Balcans” dedicada al teatre de l’Est europeu, una constatació: *Bernard *Faivre d’*Arcier, el director del festival, no assoleix prescindir d’aquells productes-reclamo que, per la cotització popular dels seus protagonistes o per la seva provada capacitat de *subvertir l’ordre “” escènic més avantguardista, eixamplen poderosament la tipologia de la clientela *festivalera. Aquesta vegada són *Philippe *Caubère i *Valère *Novarina, dues grans solitaris, qui satisfan *cumplidamente aquesta funció. Material biogràfic La seva millor tècnica la va aprendre en el *Théâtre/ *du *Soleil. Amb aquesta mítica companyia va fer grans actuacions, entre elles el “*Molière”, que es va traduir en un film lluminós. A principis dels vuitanta i durant la gira de l’espectacle, *Claudine, la seva mare, va morir, i aquest fet i l’abandó de la formació dirigida per *Ariane *Mnouchkine van marcar de forma decisiva el nou rumb professional de *Philippe *Caubère. Des de llavors *Caubère es dedicaria… a si mateix. A fer de la seva biografia l’únic material del seu teatre. Li porta sense cura que ho acusin de narcisista *ymegalómano. No li interessen gens ni mica “els pares” del teatre modern. *Philippe *Caubère detesta amb el mateix entusiasme a *Beckett i a *Brecht. “Volia ser *Gérard *Philippe”, recorda l’actor amb pesada insistència. Gerard *Philippe i Johnny *Halliday van ser els seus herois. “*Roman d’un *acteur” és el títol genèric que duu l’obra inacabable de *Caubère. La va planificar en onze episodis, els primers lliuraments dels quals va començar a representar fa 20 anys. AL prendre-li les mesures, rellotge en mà, va advertir que l’espectacle sencer suposava 33 hores de representació, i abans d’abandonar l’esperança d’oferir-lo d’una sola *tacada, va modificar el programa. L’obra ha quedat ara com ara en 6 capítols, dos dels quals estan conclosos. Són els quals oferix en la *Carrière de *Boulbon, solament, enmig d’una gran tarima, el gran *histrión convertit en amo absolut de l’imponent amfiteatre mineral. El somni de *Philippe *Caubère ha començat a complir-se. L’actor evoca a *sumadre amb tendresa i amb una inevitable prevenció. Els dos episodis que poden veure’s a Avinyó fins al 29 d’aquest mes parlen de “*Claudine *et li *théâtre/”. *Caubère recorda que va créixer entre “una mare reaccionària, admiradora de *Pétain, dones de la neteja, comunistes marselleses, i anarquistes espanyols”. Els barris de *Marsella apareixen en el relat de l’actor, que comença amb el protagonista en el *seno matern. Després es parla del naixement. *Caubère és el “*nasciturus” i la *parturienta. No hi ha situació impossible per a la *pantomima d’aquest actor, capaç de ficar-se en la pell de mitja dotzena de personatges alhora. El seu és “un *one *man show” de vertigen, dotat d’esplèndids recursos tècnics, com una exhibició del *Dario *Fo més *pletórico però sense l’agulló polític de l’italià. El de *Caubère és un humor menestral que persegueix la riallada costi el que costi i que assoleix organitzar caravanes d’autocars i llargues cues d’automòbils fins a la pedrera de *Boulbon. Existeixen moltes raons per a sospitar que *Valère *Novarina s’ha fet presoner dels seus propis *estropicios. I les mateixes, més o menys, per a pensar que se sent feliç amb el seu paper de *rompelotodo. L’autor que experimentava noves formes de llenguatge dramàtic en “L’*atelier/ *volant” (1972), i que amb una obra abundant i polèmica és, sens dubte, un dels més radicals innovadors de l’escriptura teatral, pretén convertir-se ara en “l’inventor” d’una nova forma d’expressió escènica en la qual l’autor no surt a la recerca de les paraules, sinó que són les paraules les quals persegueixen a l’autor. Es tracta, simplement (?), de caçar-les al vol i deixar que els actors facin amb elles el que elles els suggereixin. “L’origini *rouge”, títol d’un espectacle estranyament *descoyuntado, intenta oferir la plasmació d’aquesta fórmula. L’assaig conté interessants troballes, titelles intel·ligentment utilitzades, jocs de paraules carregats d’humor… AL final, no obstant això, la freda recepció per part del públic indica que l’assaig, ara com ara, no és molt més que un *alambicado i ineficaç *ejerci- *Philippe *Caubère en el seu monòleg “*Roman d’un *acteur” *cio *onanista.c.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story