Foto May Zircus
Francesc Garrido i Santi Ricart a La casa de les aranyes

Aquest matí s’ha presentat al Teatre Nacional de Catalunya La casa de les aranyes, un text sorgit de l’encàrrec del mateix TNC i de l’Institut Valencià de Cultura al dramaturg Paco Zarzoso.  L’obra, que dirigeix el mateix Zarzoso fent tàndem amb Lurdes Barba, és una producció del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura que interpreten tres actors valencians i tres catalans: Verònica Andrés, Àgueda Llorca, Francesc Garrido, Rosa Renom Pep Ricart i Santi Ricart. Es podrà veure del 22 de gener al 9 de febrer a la Sala Petita del TNC, i del 14 al 23 de febrer al Teatre Principal de València.

La història se situa la vora d’un pantà, on s’alça un edifici mig abandonat en què durant molt de temps ha estat ocupat per
unes aranyes descomunals. A causa de la construcció d’una presa hidroelèctrica, el clima de la comarca va canviar absolutament i va submergir en l’oblit el poble més proper. Des d’aleshores, els pocs
habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat. I dues famílies que van fugir dels fantasmes,  tornen anys després per posar pau…

Reconegut com a un text de maduresa del valencià Paco Zarzoso, La casa de les aranyes retrata amb una fràgil delicadesa la desolació d’unes vides distanciades del contacte amb la resta de la societat, i
fortament marcades per les cicatrius que els lliguen als seus records més incòmodes.

PARLEM DE L’ESPECTACLE
A la presentació, Xavier Albertí, director del TNC, ha explicat que van escollir Paco Zarzoso per a aquesta nova complicitat sorgida entre el Teatre Nacional y el Institut Valencià de Cultura “perquè és una de les veus més importants de València en el camp de la dramatúrgia contemporània.” Roberto Garcia, director adjunt de Arts Escéniques del Institut Valencià de Cultura, ho confirma i afegeix que  “Zarzoso és un Mestre de la paraula. Un artista inspirat i inspirador, amb la característica rellevant que, darrere del que proposa, sempre hi ha implícit un mon ric i valuós, però que no amaga la naturalesa contradictòria de l’ésser humà.  contradictori.” Per a Garcia, Zarzoso “genera més preguntes que respostes als seus espectacles.” I la casa de les aranyes n’és un paradigma!

Lurdes Barba, directora de l’obra, signa aquest text:
“Fa uns mesos vaig iniciar un meravellós viatge que em va portar a penetrar en l’univers de Paco Zarzoso i en el de la seva Casa de les Aranyes. I en aquest viatge braç a braç amb l’autor i company en l’aventura de la posada en escena, he anat descobrint uns personatges atrapats en un lloc bell i inhòspit, que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que ‘ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons.’ Uns personatges ferits, ebris de tendresa i de dolor, submergits en una boira que els confon i barreja amb el paisatge i que es veuran obligats a aprofitar les escletxes de llum per trobar-se els uns als altres.”
Lurdes Barba

 

Paco Zarzoso, autor i director, no ha pogut assistir a la presentació i ha deixat aquest text:

“Quan Juan Ramón Jiménez a l’exili a Puerto Rico es va instal·lar en una casa als afores de San Juan, el veí que vivia just enfront li va preguntar al poeta: ‘Senyor Juan Ramón, vull pintar la façana de casa meva i m’agradaria que vostè n’escollís el color.’ Davant la cara de sorpresa del poeta, aquest senyor li va dir: ‘Per què se sorprèn, si és vostè qui en el futur, més la gaudirà…’

Aquesta situació és el punt de partida del nostre espectacle. Encara que a La casa de les aranyes no apareixen ni Juan Ramón Jiménez ni Puerto Rico. Però sí altres persones que, per diferents motius, patiran altra mena d’exilis. La nostra casa de les aranyes està just al davant de la casa de les dàlies… Les dues cases estan molt aïllades, en un territori amb una gran ferida produïda per un pantà que va cobrir un poble petit. Però que al ser el de menys altitud de la ribera i el de més sol, tenia el millor clima de tota la vall. A gairebé
totes les cases hi havia parres i cadascú en feia el seu propi vi, cosa que no feien a la resta dels pobles on el raïm no madurava igual.

En aquell poble també hi havia fruita i mel en abundància. El riu duia moltíssimes truites i tenia uns gorgs increïbles on es banyaven els habitants tot l’estiu… Al costat de la capella hi havia una noguera gegantina; molts dissabtes a la tarda amb un acordió s’organitzaven balls sota les seves branques. Venien joves d’altres pobles que després havien de tornar de nit, a les fosques…

A l’altra banda de la noguera, hi havia una altra casa en la qual dormien a la mateixa habitació dos nens amb la seva àvia cega. Els dos xiquets compartien el mateix catre. Un d’ells tenia el do de les llàgrimes i podia plorar. El seu germà, no.”
Paco Zarzoso

Activitats i publicacions entorn de ‘La casa de les aranyes’

Col·loqui amb Víctor Lenore
Sala Petita
Divendres 24/01/2020, després de la funció

Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d’una persona destacada de lanostra cultura i els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta
escènica amb la mirada particular d’un espectador privilegiat.

Recordem que, com ja és habitual, el públic podrà comprar el llibre amb el text de La casa de les aranyes, publicat per Arola Editors i TNC, a un preu de 3 € els dies de funcions al TNC. Text inclòs a les lectures del projecte de clubs de lectura Llegir el teatre (TNC/Biblioteques públiques de Catalunya).

Entrades, aquí

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story