Vella coneguda olor.

Si el Teatre Principal de Terrassa va escollir Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, com a l’espectacle que reobriria l’emblemàtic teatre el passat abril, el Teatre Nacional de Catalunya també ha trobat que és l’obra ideal per pujar el teló de la temporada 2011/2012. Així, el dia 29, el pati de veïns del Raval dels anys 60, ple de roba estesa, que caracteritza l’obra (espai creat per Max Glaenzel i Estel Cristià), ocuparà l’escenari de la Sala Petita del TNC per presentar al públic assistent tots els seus habitants. Els espectadors de l’època disfrutaran escoltant tonades característiques dels anys 60, com ara l’anunci del Cola-Cao o la sintonia de l’Elena Francis.

Una vella, coneguda olor es considera un dels textos representatius del teatre català, i ha estat interpretat per la majoria de les companyies amateurs del país. En clau professional es va estrenar l’any 1964 al Romea. Es tracta de la primera obra escrita per Benet i Jornet, quan tenia tan sols 22 anys. La va escriure quan jo estava naixent!, assegura Sergi Belbel,director de l’espectacle i gran amic de l’autor a qui, sens dubte, ret homenatge en escollir aquest text per a dos esdeveniments tan destacats. Parla dels perdedors, de la memòria, i està bé parlar del passat a les generacions que no l’han viscut. I també l’he escollit per trencar la maledicció de que els autors vius no són revisats, afirma.

També ha explicat que el seu nom està lligat amb el de Benet i Jornet per diverses coses: una és que recorda perfectament quan la va veure per primera vegada. Tenia 13 anys i la van fer per TVE Miramar, protagonitzada per Rosa M. Sardà i en blanc i negre. No només la vaig descobrir a ella com artista sinó que tot l’ambient em semblava casa meva, continua Belbel. Un parell d’anys més tard, es va ficar al teatre amateur i el primer muntatge on va treballar va ser Supertot de Benet i Jornet. Ja a l’àmbit professional, ha dirigit diverses vegades textos de l’autor.

La protagonista és Maria (Sara Espígul), una noia que prové d’una família humil. Ha estat educada en un col•legi de monges de manera altruista. Però la mare (Mercè Arànega), queda vídua i la noia ha d’abandonar els estudis. L’argument gira al voltant del desig de Maria per aconseguir viure en un món millor, obert i sense traves a persones com ella. A l’obra vessen els sentiments. Hi ha ràbia, ira, frustració, amor i, sobretot, ganes de fugir. Per a Belbel, està escrita com un cop de sinceritat que parla de la pèrdua de la innocència en temps de foscor, quan s’albiraven uns certs aires d’obertura.

La interpreten 9 actors, 5 dels quals són d’una mateixa generació (Quimet Pla, Maife Gil, Mercè Arànega, Imma Colomer i Fina Rius) i quatre de més joves (Sara Espígul, Gemma Martínez, Pau Roca, Pep Ambrós), que parlen d’un temps que no han viscut, informa Belbel.

Mercè Arànega, per l’experiència a Terrassa, assegura que el públic observa, com a través d’una Finestra indiscreta que ens transporta a la de Hitchcook. Disfruta mirant una pàgina de vida viscuda en un pati de veïns, al qual ells mateixos hi va entrant a poc a poc formant part de la història. Sara Espígul, que pràcticament debuta al professional amb aquest espectacle, ha manifestat la seva satisfacció i agraïment per haver-hi pogut participar.

Coproduïda pel TNC i el centre d’Arts Escèniques de Terrassa, es podrà veure fins al novembre.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here