Albert Espinosa, Sergi Belbel, Carles Vilarubí (vicepresident del Futbol Club Barcelona), Albert Baró, Andreu Benito, Òscar Blanco, Joan Carreras, Carlos Cuevas, Albert Espinosa, Francesc Garrido, Andrés Herrera, Mikel Iglesias, Àngela Jové, Jaume Madaula, Clara de Ramon, Andreu Rifé i Daniel Sicart durant la presentació d'Els nostres tigres beuen llet al Camp Nou.

La presentació de l’espectacle Els nostres tigres beuen llet, d’Albert Espinosa, ha viscut aquest mati un bany de multituds. Convocats a través de facebook del Teatre Nacional de Catalunya, hi ha assistit un bon centener de fans d’aquest autor triomfador per mèrits propis, a qui Sergi Belbel va descobrir al petit Malic amb Mi vida en 65 minutos i el dia 20 de desembre entrarà a la Sala Gran del TNC (900 places), obrint la porta a un cicle d’autors joves catalans que protagonitzaran la cartellera del teatre fins al final de la temporada. També hi ha assistit Amics i abonats al TNC, familiars dels actors…

Per fer-ho encara més especial, la trobada ha tingut lloc al Saló París del Camp Nou i a la presentació hi eren presents Carles Vilarrubí, vicepresident institucional del Barça, Sergi Belbel, director del TNC i tota la ‘família’ de ‘tigres’ encapçalada pel seu autor, director i també actor: “interpreto el germà número 4 de la línia successiva!”, diu Espinosa.

A nivell pràctic, preneu nota que l’espectacle es podrà veure fins al 3 de febrer. El dia 24 la sessió estarà dedicada als treballadors, jugadors i familiars del Barça. L’11 de gener hi haurà un col•loqui en acabar la funció (que dura 1 h 27 m) amb actors i director al que s’hi pot anar sense assistir prèviament a l’espectacle i de franc. I, sobretot, que donada la repercussió que tenen les obres d’Albert Espinosa en el món adolescent, tots els menors de 25 anys pagaran el 50% menys de l’entrada.

En obrir l’acte, Vilarrubí ha fet saber que el Furbol Club Barcelona, com entitat integrant de la cultura i la societat catalana, vol manifestar la seva vocació en expandir els nostres valors arreu del món, coincidint amb els partits de la Champions. “Hem signat un acord amb l’Institut Ramon Llull per col•laborar en aquesta difusió i impulsarem trobades, debats i espectacles amb artistes nostres”. El vicepresident ha convidat també tots els presents a una visita gratuïta al Museu del Barça, que cada any visiten més d’un milió de persones.

UN ESPECTACLE ESPECIAL PER A L’AUTOR

Albert Espinosa ha manifestat amb sinceritat visible la seva múltiple il•lusió: per estrenar a la Sala Gran del TNC, per tenir una nova família formada per tot l’equip de l’espectacle i una nova mare, l’actriu Àngela jove, “perquè ja m’ha fet de mare tres cops. Avui ha vingut la meva mare i les presentaré”, ha dit. I també per ser al Camp del Barça: “Tot la vida he viscut a un carrer del camp del Barça, fins al punt que, de petit creia que els diumenges venia la gent amb banderes a veure el barri. I em deia què bonic el troben! Poder presentar aquest muntatge aquí és preciós”, assegura.

L’espectacle, del que ja en vàrem parlar el dia que van tenir el privilegi d’assistir a un assaig, és especial per moltes coses. “Fins ara he dit que és el primer que faig que no és autobiogràfic, però m’he adonat que ho és més que els altres, ja que és un història de família i tots tenim família”. La família la formen pare i mare (Andreu Benito i Àngela Jové), una única filla (Clara de Ramon), cinc fills adolescents (Jaume Madaula, Carlos Cuevas, Mikel Iglesias, Daniel Sicart i Albert Baró) i aquests mateixos fills, en edat adulta: (Francesc Garrido, Joan Carreras, Andrés Herrera, Albert Espinosa, Andreu Rifé).

Un homenatge a la família, doncs, que es completa amb un homenatge al cinema: “Tenia ganes de fer alguna cosa amb cinc germans perquè sempre he recordat l’impacte que em va fer la pel•lícula Rocco y sus hermanos. El muntatge és gairebé cinematogràfic, tot el que faig s’assembla molt al cinema, crec que faig teatre-cinema”, assegura. I un homenatge al futbol, perquè “abans que em tallessin la cama era molt bon porter. Com que ningú ho pot desmentir, ho puc dir… “, diu, amb el seu humor habitual.

LA SALA GRAN CONVERTIDA EN CAMP DE FUTBOL

L’obra comença amb un camp de futbol que han muntat de manera molt realista a la sala Gran. Hi juguen els germans adolescents: Comencen jugant perquè això ens ajuda molt a treure els nervis. I perquè el que passa al partit ajuda a entendre què passarà després”, diu Mikel Iglesias “a qui vaig matar al vuitè capítol de Polseres però va deixar un gran record i he guanyat un amic per tota la vida”, puntualitza el director. I afegeix: “Tenim un pot de 1000 € que s’endurà qui guanyi al final de les representacions. Així tenen un al•licient per jugar de debò cada partit”.

A partir d’això, l’espectacle transcorre de manera no cronològica entre les vivències dels petits i els grans, que han treballat junts per aprendre’s els mateixos moviments i gestos. “M’interessa parlar de la família, del pas del temps, de la importància dels germans, -que tenen més poder que els pares!- dels dos dies pitjors de la vida de qualsevol, que són la mort del pare i la mort de la mare, dos dies que canvien la teva vida. M’interessa l’evolució de les relacions entre pares i fills, germans… De petit no entenies coses que de gran entens o veus d’una altra manera. O al revés… I, sobretot, mostrar que quan ets petit tot és exterior i que, quan et vas fent gran, et vas tancant. És una història tendre, dura, molt divertida i que arriba a tothom. La poden veure els nens, millor a partir de 10 anys. Tenim un camp de futbol preciós… ”, continua Espinosa.

L’homenatge al cinema és visible tota l’estona. El pare és director i la mare ha treballat en un vestuari de cinema. Així com el pare es decanta pel cinema neorealista i més concretament per Visconti -anomena cada fill amb els noms dels germans Rocco- la mare els posa el dels seus ídols: Marlon Brando, Steve McQween, James Dean, Alain Delon, Mònica Vitti… “Això ha incentivat els nois a conèixer aquests actors, s’han fet fans i han vist pel•lis mítiques. Hem respirat molt de cine! Però ja trobava a faltar el teatre, fa 10 anys que no en faig”.

Espinosa admet que és un afortunat de la vida: “Sembla que estigui somiant! Suposo que és perquè m’agraden molt els reptes. Polseres… ha anat molt bé i ja és a Hollywood, he venut 1.5000.000 exemplar d’un llibre que s’ha traduït a 30 idiomes i que m’ha donat l’oportunitat de viatjar! Però, tot i així, mai havia gosat somiar que aniria a la Sala Gran del TNC. I ara que falta poc, he de admetre que no tinc sensació de por. Expliquem una història de les que a mi m’agradaria veure, treballo amb actors que admiro i que desitjava veure junts, hem creat una família de debò, hem fet junts l’espectacle, perquè hi havia la història però no estava guionat… I sobretot, tenim l’oportunitat de mostrar com canta Òscar Blanco! Ja era hora que, en un dia, el poguessin escoltar 1800 persones –hi ha dies que fem dues sessions- perquè té una veu única pel jazz”.

LES ‘CASUALITATS’ D’ESPINOSA

Tota aquesta sort és fruit de “casualitats” que envolten Albert Espinosa. Va acabar d’escriure el text el dia que va morir la poetessa pololesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de Literatura 1996: “Ella té un poema que parla del pas del temps on hi ha la frase Els nostres tigres beuen llet i vaig decidir posar-la com a títol”. Una altra casualitat és que ha necessitat 14 actors per al projecte en la que és la seva 14 obra. I perquè tot vagi bé, s’ha presentat a la roda de premsa vestit de groc.