Presentació dels esdeveniments dels 10 anys de Parking Shakespeare a La Farinera. Foto: Albert Martí

Els Parking Shakespeare arriben als 10 anys. 10 anys plens d’anades i vingudes i de molta, molta feina, que ara celebren amb diferents novetats. I, sobretot, trencant qualsevol límit.

La primera, una exposició sobre aquests 10 anys de trajectòria a La Farinera del Clot, una idea primigènia de Jose Pedro Garcia Balada que està composada per retrats, pòsters, escrits i guions originals dels 10 anys de recorregut de la companyia i de totes les persones que hi han passat.

Què farà la companyia Parking Shakespeare després d’acabar les comèdies? Ja tenen una resposta: enceten les tragèdies i tornen a revisar les comèdies estrenades: “Som molt valents: farem dues obres al llarg del mes de juliol a l’espiral dels Til·lers. Volem que un dia s’ompli amb una comèdia i després una tragèdia i fins i tot les dues en un mateix dia” comenta Pep Garcia Pascual, director artístic de la companyia. D’aquesta manera, es dividiran entre els dos projectes i, per completar el repartiment dels dos muntatges, es duran a terme càstings a partir del març. “Càstings oberts en teatre a Catalunya!”, deia Garcia Pascual entre riures.

L’elecció de les dues produccions que s’estrenaran a l’estiu té un significat especial. Començaran amb la primera comèdia que van fer, ‘L’amansiment de la fúria’, que serà dirigida per la Carla Rovira. Rovira considera que “Shakespeare és un autor universal, però al 2019, els seus grans textos ens expliquen coses impossibles de copsar al s.XVI. Per això és important posar-lo en diàleg amb les nostres realitats, perquè la seva universalitat estigui a to amb els temps que vivim“.

Per altra banda, la primera tragèdia escollida és ‘Titus Andrònic’, per la seva brutalitat i violència, que contraposa encara més les dues propostes, i perquè fa molts anys que no s’estrena a Catalunya. Aquest muntatge el dirigirà Israel Solà, qui ja va treballar
amb la companyia el 2014 amb ‘Molt soroll per res’.

A més, per recuperar el Parking d’Hivern han decidit reposar ‘Woyzeck’ de Georg Büchner: “Woyzeck la tornem a fer perquè ens ve molt de gust com a companyia i al Marc també. Hem fet el Parking d’Hivern amb moltes ganes, però també amb una precarietat molt dura. Per això ho volem replantejar fent ara una reposició d’un espectacle que va funcionar. A més, hi podíem ser tota la companyia.” afirma Garcia Pascual.

També avançen que formaran part de la programació del Grec, però encara ho han de concretar.

Sobre Parking Shakespeare

Parking Shakespeare, premi Serra d’Or 2016, va néixer el 2009 de la il·lusió d’uns actors i d’unes actrius, tots ells professionals, per acostar el teatre a tothom: representacions gratuïtes de comèdies de William Shakespeare al parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Espectacles que no requereixen d’escenografia, ni d’equipaments de so i llums, on tot el protagonisme recau en el text i en els actors. Tenien el convenciment que això era possible i que la ciutadania respondria. El primer any van s’hi van acostar unes 2.000 persones en les tres setmanes de representacions: un públic entusiasmat que va animar a la companyia a fer un altre projecte l’estiu següent. Al 2019, ja són una cita ineludible en el panorama teatral estiuenc de la ciutat, combinant qualitat artística i proximitat.

Sobre ‘Woyzeck’

‘Woyzeck’ és el retrat del procés de progressiva deshumanització que pateix el soldat ras
que dona el nom a la peça. Les contínues tensions amb el seu entorn familiar i social el
porten a un estat de creixent alineació i absència que el conduiran inevitablement a la
follia i al crim. En la seva davallada als racons més foscos del seu cervell, hi
contribueixen, com a màxims representants d’una societat castradora, el Capità, un
superior avesat als tractes abusius; el Doctor, que considera el soldat el conillet d’índies
perfecte per a les seves investigacions; i Marie, la seva parella i mare del seu fill de pocs
anys, que somia a fugir al més aviat millor d’un home pel qui cada cop sent més por i
repulsió, per llançar-se als braços del primer mascle de debò que passa. Però aquests
només són els caps visibles d’una maquinària social més complexa, cruel i sanguinària,
que en el present muntatge, veiem en acció a través dels ulls impertèrrits del l’innocent
fill del protagonista. Fins al 7 de febrer.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here